Els alumnes del col·legi públic 103 de València estrenen aules després d'11 anys en barracons

“Què faran amb les nostres antigues classes?”. La pregunta li l'ha llançada aquest dilluns un xiquet del col·legi públic 103 de València al president de la Generalitat, Ximo Puig, durant la seua visita al nou centre escolar amb motiu de l'inici del curs.

Una pregunta innocent, però que reflecteix fins a quin punt els xicotets estudiants s'havien acostumat a uns barracons que degueren ser provisionals i extraordinaris, però que van arribar a estar durant 11 anys en el col·legi.

Aquest dilluns han passat a la història. El 103 ja és un autèntic col·legi, una infraestructura que compta amb totes les instal·lacions i accessoris necessaris per al desenvolupament educatiu dels alumnes.

“Li'ls porten a altres lloc i els desmunten”, ha respost al curiós estudiant el conseller d'Educació, Vicent Marzà, qui ha acompanyat Puig, els vicepresidents Mónica Oltra i Rubén Martínez Dalmau, l'alcalde de València, Joan Ribó, i la vicealcaldessa, Sandra Gómez, entre altres autoritats.

Els alumnes del 103 de València no són els únics que han iniciat el nou curs en col·legis nous, deixant arrere els barracons. Un total de 2.019 estudiants (incloent els d'aquest centre) arranquen el curs aquest dilluns en altres sis nous centres educatius situats a Almàssera, Callosilla, Gandia, Nàquera, Rafelbunyol i Torrent. Així mateix, hi ha altres 7 centres educatius nous en construcció.

Quant a l'herència de 26 centres educatius íntegrament en barracons, 13 ja estan construïts i 4.400 alumnes tenen aules dignes, i la resta estan en construcció o tramitació de les obres.

Així, amb els set col·legis nous que s'estrenen aquest curs, el Consell del Botànic ha reduït des de 2015 de 19.000 a 12.000 els alumnes que estudien en barracons.

El curs ha arrancat en escoles i instituts amb una previsió de 784.797 alumnes de segon cicle d'Infantil, Primària, Secundària, Batxillerat i cicles formatius, un 0,4% més que el curs passat.

La mitjana d'alumnes per aula en escoles se situa en 20,6 i en instituts en 24,9. A més, la inversió per estudiant és de 6.351 euros, la qual cosa suposa que la pujada des que governa el Botànic ha sigut de 1.299 euros.

L'exercici escolar disposa de 71.689 docents, que són 1.507 més que el curs passat i 7.869 més des que governa el Botànic.

A més, es recuperen tots els tutors generalistes de les escoles i es redueix l'horari lectiu a 19 hores setmanals per a tot el professorat de Secundària.

FAMPA reivindica el Sant Àngel de la Guarda

FAMPA-València ha triat el CEIP Sant Àngel de la Guarda per a presentar, en roda de premsa, la valoració de l'inici del curs escolar i les reivindicacions que les AMPA portaran avant durant el curs escolar 2019-2020.

El centre públic triat és un exemple de com una comunitat educativa porta esperant vint anys un centre nou que no arriba i que demostra que fa falta una inversió més valenta i amb tràmits més ràpids en matèria d'infraestructures i construcció de centres educatius.

El Sant Àngel de la Guarda és un centre que treballa en pro de l'educació pública amb una comunitat educativa implicada al barri i la participació amb l'entorn, però que continua tenint manques estructurals.

L'alumnat porta tres cursos traslladats en la instal·lació provisional de barracons situada en l'Av. Gaspar Aguilar molt prop de l'IES Patraix, un edifici que també, des de fa 12, anys espera la seua nova construcció.

“Som paradigma de la falta d'aposta per l'educació pública, ja és hora de la dignitat, portem 20 anys esperant el centre nou. Quasi 3 anys després, continuem a l'espera de l'enderrocament i urbanització del col·legi vell per a la construcció del nou que està inclòs en el Pla Edificant i l'Ajuntament de València encara no ho ha començat. També hem sol·licitat neteja de l'entorn de Gaspar Aguilar per a tindre unes condicions mínimes fins que tinguem una escola nova”, ha explicat el president de l'el AMPA, Antoni Bartual.

La Federació ha destacat la necessitat d'un nou sistema educatiu totalment públic, de qualitat, gratuït, laic, coeducatiu, inclusiu, en valencià; on siga una realitat la participació de les famílies en la gestió educativa, en els organismes institucionals i el poder de decisió compartit amb la resta de la comunitat educativa.

També ha considerat una prioritat la inversió educativa en infraestructures i instal·lacions adequades, demanant a l'administració que acabe urgentment amb els barracons i retir el fibrociment en tots els centres.