La portada de mañana
Acceder
Un año de notificaciones de la Fiscalía complican la situación del rey emérito
El alma comunista del Gobierno se reivindica en las fiestas del PCE
OPINIÓN | En un país ordinario, por Antón Losada

La factura de l’infrafinançament: la Comunitat Valenciana triplica el deute de Madrid per poder prestar els serveis públics bàsics

El conseller de Hacienda, Vicent Soler, en su despacho. / Jesús Císcar

L’últim informe del Banc d’Espanya sobre deute de les autonomies situa la Comunitat Valenciana com el territori amb més deute sobre el seu PIB i la segona comunitat més endeutada en termes absoluts. El balanç trimestral de la institució bancària assenyala que la Comunitat Valenciana té un deute equivalent al 49,4% del PIB, triplicant les autonomies que estan a la cua com Madrid (16,5%), el País Basc (16,4%) i les Canàries (15,9%). En termes absoluts, la Comunitat Valenciana té un deute de 51.117 milions d’euros, només per darrere de Catalunya, amb 80.399 milions.

La pandèmia ha suposat un colp dur per a la comunitat autònoma pitjor finançada, que ha de fer un sobreesforç per equiparar-se a la resta dels territoris en despesa pública per habitant. “No és un problema de despesa, sinó de falta d’ingressos”, repeteixen constantment els responsables de les arques públiques autonòmiques.

La diferència en el repartiment de recursos, que respon a un sistema de finançament caduc des del 2014, implica que hi haja autonomies que hagen de gastar més recursos propis perquè els seus ciutadans accedisquen als mateixos serveis públics que la mitjana d’espanyols i que la capacitat financera de partida de les comunitats per a poder activar polítiques de recuperació no siga homogènia. Mentre que la Comunitat Valenciana va rebre el 2020 2.389 euros per capita, Madrid va rebre 2.597 euros.

“El deute es genera pel dèficit estructural que suposa convergir a la mitjana en despesa per capita”, amb els ingressos pel sistema de finançament més baixos d’Espanya, indica el conseller d’Hisenda, Vicent Soler. El responsable dels comptes públics autonòmics subratlla que la situació de partida és “totalment asimètrica” i recorda que l’executiu autonòmic va optar per fer uns pressupostos expansius en compte de retallades per “tindre serveis públics fonamentals i no maltractar cinc milions de ciutadans i fer polítiques econòmiques de recuperació”.

Entre l’autonomia més ben finançada i la pitjor hi ha diferències de fins al 20% dels fons. Segons els càlculs d’Hisenda, si la Comunitat Valenciana tinguera el mateix finançament per habitant ajustat que Cantàbria –l’autonomia més ben posicionada–, rebria 3.550 milions addicionals als que ja percep cada any. El conseller socialista reivindica que “un nou sistema de finançament –que corregisca l’asimetria– és l’única manera de lluitar contra l’augment del deute”.

Etiquetas

Descubre nuestras apps