El Govern del Pacte del Botànic es queda sense oposició en les Corts Valencianes

El Govern del Pacte del Botànic es queda sense oposició en les Corts Valencianes en l’equador de la legislatura. La dimissió de la portaveu del PP valencià, Isabel Bonig, que s’oficialitzava dijous, se suma a l’eixida de Toni Cantó com a portaveu de Ciutadans l’abril passat i deixen l’oposició a l’executiu progressista escapçada.

La direcció del PP des del carrer madrileny de Génova ha aconseguit que el govern del PSPV, Compromís i Unides Podem-Esquerra Unida inicie una etapa de més calma eliminant els seus principals ariets parlamentaris. La dirigent popular, Isabel Bonig, va abandonar dijous l’acta com a diputada i va deixar el càrrec de portaveu del grup en l’aire després que l’equip de Pablo Casado li comunicara la pèrdua de confiança en ella per a liderar el partit. Bonig, visiblement afectada, va renunciar a les seues responsabilitats en les Corts Valencianes en una roda de premsa en la seu del PP valencià: “Me’n vaig perquè no tinc la confiança de la direcció del PP. Creia que tenia la confiança, però se’m va dir que no. Devien entendre que hi ha un candidat millor”.

Precisament va ser la mateixa direcció de Casado la que va treballar amb Toni Cantó, llavors portaveu de Ciutadans en les Corts Valencianes, perquè deixara a mitjan març la formació taronja i passara a integrar les llistes d’Isabel Díaz Ayuso a la Comunitat de Madrid. Una errada en el càlcul dels temps i les gestions per a l’empadronament van impedir que Cantó poguera ser candidat a Madrid, però els populars buscaran acomodament per a l’exparlamentari valencià.

L’eixida dels portaveus de PP i Ciutadans obri una crisi en l’oposició, que haurà de reconstruir la seua estratègia quan es compleixen dos anys de les eleccions autonòmiques i generals. El PP haurà de reunir en els pròxims dies la junta directiva i la direcció del grup parlamentari per elegir un nou portaveu, mentre les famílies fan moviments per reequilibrar les seues posicions de poder amb la previsible entrada de l’alacantí Carlos Mazón en la direcció del partit després del congrés. Mazón compta amb el beneplàcit de Gènova per a un conclave previst per a juliol, però no amb representació parlamentària, encara que la diputada Maria José Catalá, també portaveu a l’Ajuntament de València, es perfila com la seua número dos.

En les files taronges la crisi va començar abans, però no ha acabat de resoldre’s. L’abrupta eixida de Toni Cantó entre llàgrimes va deixar un grup dividit entre els partidaris d’Emilio Argüeso, exsecretari d’Organització, exsenador i mà dreta de Fran Hervías, que va teixir la contramoció de censura a Múrcia, i els partidaris de Cantó, a qui l’exportaveu va situar en la cúpula del grup. L’amenaça d’uns quants diputats de passar-se’n al grup de no adscrits continua planejant i s’incrementa amb l’última trompada electoral de la formació, que desapareix de l’Assemblea de Madrid. Un dels més crítics, Jesús Salmerón, reclamava “assumir responsabilitats” a la direcció de Ciutadans: “Intentar tombar governs legítims a través de mocions de censura per a donar-los al sanchisme i a la seua banda, no podia eixir debades”, va escriure dimarts quan va conéixer els resultats.

En la legislatura passada, per desacords amb la direcció, la meitat del grup parlamentari de Ciutadans va passar a no adscrits fins a concloure el cicle electoral. A la crisi pels resultats a Madrid se sumen els problemes interns de la formació, de mal borràs des del 28 d’abril de 2019. Així doncs, les maniobres de Génova deixen l’oposició democràtica en les Corts Valencianes en un estat crític i amb els parlamentaris d’extrema dreta contemplant el temporal.