Isabel Bonig i la seua campanya contra els salaris del Govern valencià: la líder del PP cobra més que els alts càrrecs a qui vol congelar el sou

Els sous dels diputats i dels alts càrrecs del Govern valencià han tornat a tindre la seua ració anual de polèmica. Aquesta setmana, la portaveu popular en les Corts Valencianes, Isabel Bonig, acusava el Consell d’apujar-se els sous en plena pandèmia, amb referència a una actualització del 2% com la que s’ha aplicat en la resta d’Espanya, que suposa un muntant total de 381.000 euros en un territori de cinc milions d’habitants.

Quina és la realitat dels salaris dels càrrecs públics valencians? Aquest diari ha pogut comprovar que la nòmina de la líder del PP és de 78.647 euros bruts anuals, molt superior a la de qualsevol conseller, que està en uns 61.000 euros de base, i comparable a la del president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, que cobra 71.937 euros, una xifra a què cal sumar 10.000 euros d’indemnització per residència.

Bonig cobra l’assignació reglamentària als diputats, el complement com a portaveu del grup –els síndics cobren el doble que els diputats sense responsabilitats–, la indemnització per exercici de la funció –retribució que compensa las parlamentaris les desposes en funció del sue bloc de residència– i la dedicació exclusiva. En la legislatura passada, la síndica i alguns membres de la direcció del grup del PP van renunciar a la dedicació exclusiva perquè el partit els abonava sobresous –“indemnitzacions per a despeses i dietes”–, com va informar elDiario.es, i que segons el partit responien a un reglament intern. El president de la cambra, Enric Morera, va enviar al Tribunal de Comptes aquesta qüestió. Ser diputat amb dedicació exclusiva en les Corts Valencianes impedeix als parlamentaris poder ingressar més de 5.000 euros d’altres activitats; per això els parlamentaris que són professors o advocats en exercici de la funció renuncien a aquesta figura.

La retribució de la popular és pràcticament idèntica a la que cobren altres portaveus parlamentaris, segons figura en les seues declaracions de la renda, publicades en el parlament autonòmic. La declaració de la renda de Bonig d’aquest últim any reflecteix una retribució de 50.722 euros de les Corts Valencianes, als quals afig 23.150 euros d’IRPF, un escrit que encara no reflecteix el 2% d’augment aprovat al març ni el total de la dedicació exclusiva pels terminis de la declaració. La portaveu popular sí que ha renunciat a cobrar 0,32 euros per quilómetre en asistencias a plens i comissions, ja que, tot i que està empadronada en el seu municipi natal, la Vall d’Uixó, fa anys que resideix a València. No obstant això, cobra una indemnització per exercici de la funció que correspon a parlamentaris que resideixen a menys de 100 quilòmetres de València. Fonts del grup parlamentari asseguren que Bonig no ha renunciat a la dedicació exclusiva mai i que no cobra la indemnització per exercici del càrrec , però aquest diari ha comprovat que sí que va deixar de cobrar l’exclusiva i que cobra aqueixa indemnització.

El president de la Generalitat, Ximo Puig, és dels dirigents autonòmics que menys cobra. El seu salari brut, complements inclosos, és de 71.937,00, més 10.000 euros d’indemnització per residència, atés que el president és natural de Morella (Castelló), però exerceix la seua faena diària a València. Els presidents autonòmics que menys cobren són el de la Junta d’Andalusia, Juan Manuel Moreno Bonilla (PP) amb 69.243 euros de salari, i l’asturià Adrián Barbón (PSOE), amb 69.128 euros. Aquestes xifres contrasten notablement amb els salaris de la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso (PP), que percep 103.000 euros anuals, el lehendakari del Govern Basc Íñigo Urkullu, amb 105.800 euros, o el president amb més salari, el de la Generalitat de Catalunya, amb 153.200 euros anuals.

Bonig ha clamat en les Corts Valencianes contra la pujada anual dels sous dels diputats i la Junta de Portaveus va acordar que les actualitzacions no es feren de manera automàtica com marca el Govern central –que equipara els augments als dels diputats del Congrés–, sinó que s’haguera de formalitzar un acord per a cada pujada. El seu grup ha presentat una esmena perquè l’import vaja destinat als regants.

La pujada hauria d’haver-se acordat entre febrer i març, com van fer la resta de les autonomies una vegada que el Govern de coalició, acabat de constituir, va aprovar el decret. Però els temps parlamentaris i la pandèmia han retardat l’actualització de retribucions, que els funcionaris hauran de rebre al desembre amb caràcter retroactiu i, segons el pressupost presentat, també els alts càrrecs del Consell. Els diputats autonòmics sí que gaudeixen de l’augment des de març, quan es va produir un fort enrenou que va acabar amb el compromís dels diputats de renunciar a un dels complements salarials i donar-lo.

Encara que Unides Podem s’ha sumat a la postura del PP i ha presentat una esmena perquè la pujada a l’executiu no s’aplique fins al 2022, les altres dues formacions del Pacte del Botànic, Compromís i PSPV, no estan per la faena de renunciar a un 2% que es va aprovar abans de la crisi sanitària. Els socialistes van ser molt crítics amb la parlamentària popular, que té una retribució més elevada que la dels membres del Consell. Per exemple, el conseller d’Hisenda, Vicent Soler, percep una retribució anual de 61.280 euros bruts, la mateixa xifra que la vicepresidenta Mónica Oltra, com pot comprovar-se en el portal de transparència GVA Oberta.