L’altra reforma constitucional que està en mode d’espera des del febrer: el reconeixement de la capacitat legislativa civil a les autonomies

El 5 de febrer passat, quan encara parlàvem d’un virus xinés, les Corts Valencianes aprovaven reclamar al Congrés una reforma constitucional per recuperar la capacitat de legislar en matèria civil. Vint-i-tres dies més tard, el Butlletí Oficial de l’Estat recollia un text senzill, de tot just tres pàgines, amb la proposta aprovada per tots els grups autonòmics, llevat de Ciutadans i Vox.

La reforma constitucional que reclama el parlament valencià i han confirmat més de 500 municipis a la Comunitat Valenciana és senzilla: com que en el seu moment el territori va tindre furs –com a part de la Corona d’Aragó– vol recuperar la seua capacitat legislativa igual que la resta de les comunitats hereves del règim foral, com consta en l’Estatut d’Autonomia. La proposta, que encara no s’ha tramitat, reclama introduir en la Constitució Espanyola una disposició que permeta “la competència legislativa civil de les comunitats autònomes, assumida en els seus propis estatuts conforme a l’article 149.1.8a de la Constitució, s’estendrà a la recuperació i l’actualització del seu dret privat històric d’acord amb els valors i els principis constitucionals”. És a dir, que els territoris que van tindre capacitat legislativa civil per la seua condició històrica la recuperen de manera efectiva.

En la reforma de l’Estatut d’Autonomia valencià del 2006, aprovat com a llei orgànica, es va introduir el dret foral civil com a eix de l’autogovern; una norma que, com recorda l’Associació de Juristes Valencians, no va ser recorreguda, però sí les lleis a què donava cobertura. Sobre la base de la reforma estatutària es van aprovar les lleis del règim econòmic matrimonial valencià, la llei de custòdia compartida i la llei d’unions de fet, que es van declarar inconstitucionals el 2016. L’alt tribunal va entendre que la seua disposició en l’Estatut no tenia rellevància competencial.

Recuperar la capacitat de legislar en matèria civil permetria a les Corts Valencianes legislar sobre matrimonis, separacions i divorcis i custòdies de menors i herències o grans transmissions de patrimonis. Com recorda el col·lectiu de juristes, que ja fa anys que treballa per fer pedagogia sobre la matèria, altres comunitats com Aragó, Catalunya, el País Basc i Navarra sí que tenen aquesta capacitat legislativa, perquè sí que es va respectar la seua tradició foral a través de la modificació del Codi Civil del 1974. Però la valenciana, com que el 1707 va veure abolits els seus furs, va perdre aquest reconeixement.

L’objectiu de la proposta és igualar al territori valencià amb la resta de tradició foral i l’associació considera que “és imprescindible una recuperació ràpida de la competència a la vista del suport polític que va tindre l’any 2006; no es tracta de gaudir de més autogovern, sinó de recuperar i aplicar el que ja té el suport del legislatiu nacional i el valencià, atesa la condició de llei orgànica de la reforma estatutària del 2006”. Per això, reclamen al Congrés que accelere la reforma.