Mónica Oltra: “Tenim una manera de fer política més horitzontal, més amable, menys fàl·lica”

Amb el projecte polític en què treballa la vicepresidenta del Govern Yolanda Díaz en l’aire, un procés d’escolta, un fòrum polític ha adquirit rellevància en l’última setmana. Iniciativa-Compromís, un dels partits que sustenten el Govern del Pacte del Botànic, celebra a València, en el marc del seu pròxim congrés, una jornada que reuneix la vicepresidenta i quatre dirigents de les esquerres espanyoles: la vicepresidenta del Consell i portaveu de la coalició, Mónica Oltra; l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, d’En Comú; la portaveu de Més Madrid, Mónica García i la portaveu de Moviment per la Dignitat i la Ciutadania, Fátima Hamed. Sota el lema ‘Altres polítiques’, les cinc dirigents pretenen “parar el rellotge” i obrir un espai de reflexió sobre les polítiques públiques empreses i per emprendre. A pocs dies de celebrar-se l’acte, la dirigent de Compromís, Mónica Oltra, explica algunes línies sobre el seu contingut.

L’acte de dissabte ha generat molta expectació. A què creuen que es deu?

Estem en una etapa en què tot està efervescent. Després de 20 mesos de pandèmia, de la contenció... València ha sigut escenari de molts congressos i convencions de partits, sembla que s’està donant un epicentre polític.

El lema de l’acte, ‘Altres polítiques’, és un ‘unes altres’ respecte de què?

És un lema polisèmic. Parlem d’altres polítiques a fer i reivindicar: la lluita contra les desigualtats, contra l’emergència climàtica, construir màtria. I també en el pla subjectiu: som altres dones, lideratges femenins, que tenim una altra manera de fer política, més horitzontal, més amable, menys fàl·lica. Hem triat lideratges que s’allunyen d’això; també hi ha lideratges femenins fàl·lics, però hem triat altres maneres de fer política.

A més de la presència, criden l’atenció les absències. No hi ha representants de Podem que encaixen en aquesta concepció de la política?

El tema és que ‘altres polítiques’, baixar del fal·lus, passa per baixar de les sigles, del carnet. En la gènesi de l’acte no es va pensar en les sigles, perquè llavors tornem a la dialèctica identitària, molt masculinitzada. Enteníem que estava bé que hi haguera una representació plural, que representara l’espai d’Unides Podem, cobert amb la vicepresidenta del Govern i amb l’alcaldessa de Barcelona, que la societat les percep com a líders socials d’aquest àmbit. També una representació d’altres lideratges femenins que venen d’un altre àmbit, com Fátima Hamed Hossain, que és la representant del primer partit de l’oposició a Ceuta, reconeguda en la seua batalla contra l’extrema dreta, i Mónica García, que s’ha convertit en la líder de l’oposició en l’Assemblea de Madrid gràcies a aquest lideratge social, del boca-orella, de les coses menudes, de l’escolta, davant d’altres models de lideratge. En els perfils també teníem el Govern d’Espanya, un ajuntament, un govern autonòmic... Que no encaixen en altres motles, però lideratges molt semblants, que transcendeixen la política del ‘nyas, coca’, reunits en una conversa serena, en un moment en què el frenesí, especialment en les xarxes socials, ho envaeix tot.

En les xarxes socials i en els parlaments. Hem vist altres lideratges, femenins també, que semblen estar en brega permanent. En aquest sentit, aquests cinc lideratges busquen representar un model alternatiu del que pot representar la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso?

Busca un altre patró de relació en la política basat més en la dialèctica, en el debat d’idees, abaixant els decibels i l’agressivitat, conquistant el temps. Una de les pèrdues més greus per a la política ha sigut el temps. No es dona temps a la política; els eslògans, ràpids, fàcils, fungibles, ho envaeixen tot. Això és també una mena de conquista en el temps, poder compartir les idees. Evidentment, hi ha lideratges exercits per dones que són així. Però encara així a elles, a nosaltres, no se’ns tracta com a ells. Som intruses. Els poders són intrínsecament d’ells, està assumit en l’imaginari col·lectiu com una cosa d’ells. Quan una dona disputa un lideratge sembla una intrusa. Escoltava hui en les notícies que hi haurà conflicte en el PP perquè ella [Ayuso] es nega a cedir; no perquè cap es nega. Se suposa que les que tenim l’obligació de cedir som les dones, fins i tot exercint lideratges masculins.

Com a vicepresidenta deu ser una cosa que li sone...

Em sona molt. Al final sembla que hàgem de portar en l’ADN la cessió. Clar que hem de cedir totes les parts en un debat, però totes, no una.

En els perfils que s’han triat per al debat de dissabte hi ha molts nexes comuns. Són dirigents feministes, el lema màtria s’ha usat en altres formacions –Compromís el va utilitzar el 2015–, la definició dels partits com a ecofeministes, una crida a les cures i a repensar el temps... S’ha parlat molt d’un projecte electoral. Però, com que no hi ha eleccions convocades, aquest és un espai per a forjar un projecte polític comú entre les formacions representades per aquests lideratges?

És un espai per a guanyar temps a la política de les idees. Avançar esdeveniments no sol ser bo. Jo no sé què passarà; la pandèmia ens ha ensenyat com de volàtil que és tot. L’objectiu és aquest: parar el temps, el frenesí, i intentar mostrar una altra manera de fer política que reconcilie la gent. L’electoralisme s’ha menjat la política. Per això, ara que no hi ha eleccions, és un bon moment per a parar el rellotge.

Però sí que és una jornada de treball, que tindrà un horitzó.

Sí, a retornar una mica la dignitat i la complicitat de la política amb la ciutadania. Em sembla important que la ciutadania veja que hi ha una altra manera de fer altres polítiques i altres polítiques que ho fan d’una altra manera.

Ja no com a vicepresidenta del Consell, ni com a portaveu d’Iniciativa. A Mónica Oltra li agradaria que hi haguera un projecte comú de les esquerres a Espanya?

Jo treballaré perquè aconseguim que els governs practiquen aquestes polítiques. Se’ns acaba el temps. Se li acaba a la gent jove, per això estan tan enfadats amb nosaltres. No tenim dret a robar el futur a les generacions que estan naixent i és una cosa que ens hem de plantejar seriosament.

Què li agradaria que isquera d’aquesta jornada de treball?

Una altra dialèctica en la política. Que l’agressivitat i la violència no ho envaïsquen tot. M’agradaria, doncs això, altres polítiques. A més, em fa molta il·lusió conéixer personalment Fátima, a qui admire, per veure com està creixent aquesta oposició democràtica. Em fa il·lusió que estiguem les sis en una xarrada amigable. El debat públic el protagonitzen temes a vegades estúpids, volem parlar de les polítiques que interessen la gent.

Hi ha una afinitat que va ser bastant evident quan va vindre Yolanda Díaz a reunir-se amb vosté. La dirigent d’Unides Podem ha plantejat aquesta aliança política amb què s’especula en aquest procés d’escolta?

Bé, ho va dir públicament, en aquest procés d’escolta. La jornada té a veure amb aquesta dialèctica més amable i conciliadora.

L’acte coincideix amb el congrés del PSPV a Benidorm, en què Ximo Puig serà ratificat com a secretari general.

No és fàcil quadrar sis agendes. El dia que va coincidir era aquest, ningú estava pendent d’un congrés.

No deixa de ser simbòlic.

No deixa de ser una casualitat. És un dissabte, que hi ha els que hi ha... Fins que no va començar a preguntar la premsa no en vam ser conscients.