El president valencià avança les eleccions sense dades demoscòpiques que avalen la seua decisió

El president de la Generalitat, Ximo Puig, vol pujar a l’ona que el CIS dona a Pedro Sánchez i ha avançat les eleccions autonòmiques per fer-les coincidir. La notícia ha caigut com una bomba des de primera hora de dilluns entre els seus socis de Govern, especialment en Compromís, radicalment en contra d’aquesta proposta, mentre que en Podem, consultats durant el cap de setmana, creuen que és el mal menor.

Els socialistes valencians argumenten que mantindre les eleccions per al 26 de maig, un mes després de les generals, pot produir un resultat pitjor per a l’esquerra en general i el seu partit en particular. Creuen que la por a la triple aliança de dretes (PP, Ciutadans i la ultradretana Vox), o la “dreta trifàl·lica” que va encunyar Dolores Delgado, mobilitzarà més votants i que els mateixos que voten per Sánchez deixaran també la papereta de Puig. El partit, que rebutjava el superdiumenge electoral perquè laminava el debat autonòmic, dona ara per fet que ajuntar les eleccions augmentaria la mobilització i milloraria el seu resultat regional. ,

Malgrat que els últims resultats van portar el partit del puny i la rosa a la presidència de l’executiu autonòmic, els seus números han anat costera avall elecció rere elecció. Entre el 2007 i el 2015, el PSPV va perdre 300.000 vots, 15 escons i quasi 14 punts percentuals.

Segons les dades històriques, en les eleccions generals ni l’esquerra ni els socialistes han tingut majoria a la Comunitat Valenciana. En el mapa electoral ha predominat el blau. En les últimes generals, al juny del 2016, el PP va igualar en resultat la suma de Compromís, PSOE i Podem, amb 13 diputats, mentre que Ciutadans en va obtindre 5. Va guanyar el bloc de dretes amb una diferència notable i en l’esquerra la unió de Compromís i Podem va traure tres escons al PSOE. Mesos abans, en les generals de desembre del 2015, la suma de les dretes donava 16 escons, empatades amb les esquerres en seients. També ací Podem i Compromís van superar el PSOE, encara que amb dos escons.

Quatre anys arrere, en les generals del 2011, la Comunitat Valenciana va donar al Congrés 20 escons al PP (un 53% dels vots); al PSOE, 10 (un 26,7%), a Esquerra Unida, 1 (amb un 6,5%) i un altre a Compromís (un 4,8%). Si bé és cert que la dreta ha anat fluixejant, l’esquerra en aquesta cita no ha sigut majoritària. Els socialistes no guanyen les generals en el territori valencià des de fa 30 anys.

Puig compta amb el beneplàcit de Ferraz per a avançar el calendari i singularitzar la cita valenciana, però no amb el dels sondejos, tret d’un de molt concret. El PSPV no ha fet pública cap enquesta pròpia. Només en l’entorn del president poden saber les dades que manegen, al marge del CIS. Els sondejos a càrrec d’un exmembre de l’executiva socialista donen al PSOE la possibilitat de convertir-se en la força més votada i a aquest tren eufòric han pujat els integrants de l’equip de Presidència.

Al president autonòmic li pot passar una cosa semblat a la que va ocórrer a la baronessa andalusa, Susana Díaz: ser la primera força autonòmica, però no comptar amb els suports necessaris per a formar govern. Els seus socis del Botànic poden no tindre la mateixa sort que els socialistes esperen, i si Podem i Compromís no resisteixen, el pacte d’esquerres té difícil la reedició. El cap del Consell, un home prudent, va desestimar l’avançament després del bac de la seua companya de viatge en el PSOE, malgrat que estudiava aquesta possibilitat des de l’estiu. Només les urnes demostraran si tenia raó o no.