“Tenim una oportunitat única per a aconseguir acords a Espanya, modernitzar l’Administració pública i l’economia”

“Sol ser recurrent que en les grans crisis els grans temes de futur siguen sacrificats”, però, en aquesta pandèmia, la Unió Europea creu que “és moment de deixar clar que no es pot deixar ningú arrere”. “Mantindre la fe en el projecte comú és essencial”. Són paraules del secretari d’Estat de la Unió Europea, Juan González-Barba, per als diputats de les Corts Valencianes, pronunciades en una visita institucional enfocada en els projectes de recuperació. La negociació dels fons europeus Next Generation EU i React EU és “una oportunitat única per a aconseguir grans acords a Espanya, modernitzar l’Administració pública i l’economia”. Si Europa, amb les seues diferències socioculturals, ha sigut capaç de tancar un acord “històric”, Espanya no pot quedar-se arrere per no arribar a acords entre autonomies, plantejava el secretari d’Estat.

González-Barba, exambaixador a Turquia, feia dimarts una visita a la Generalitat Valenciana i al parlament autonòmic per mantindre el diàleg entre institucions sobre els fons de resiliència i de recuperació. De manera prèvia a la seua intervenció en les Corts, el secretari d’Estat ha mantingut una trobada amb el president de la Generalitat, Ximo Puig, el secretari autonòmic per a la Unió Europea, Joan Calabuig, i els directors generals de Relacions amb la Unió Europea i Representació Institucional, Daría Terrádez i Jorge Alarte.

“Un projecte europeu en forma és el que pot col·locar Espanya com una societat en forma”, responia al portaveu de Vox, que es mostrava crític amb l’impacte de les polítiques europees al país i a la Comunitat Valenciana. “Malgrat les dificultats, som capaços d’estar a l’altura de les circumstàncies. És la solidesa de projecte europeu”, afegia. González-Barba ha tractat de traslladar el caràcter dels fons europeus i en particular dels projectes per a la reconstrucció, els fons Next European EU i els fons React EU, dues estratègies a curt i mitjà termini per a injectar recursos en les economies europees que fomenten economies “resilients”. Els fons, expressava el secretari d’Estat, pivoten sobre tres puntals: digitalització, transició ecològica i inclusió i igualtat de gènere. Una manera d’accelerar les transformacions econòmiques, també en col·laboració amb el sector privat, cap a una reindustrialització sostenible.

El finançament i el control d’aquests fons serà diferent al d’altres partides europees. Segons explicava González-Barba, estarà condicionada al “potencial transformador, basada en resultats”. “A mesura que anem complint objectius, el Govern acudirà a la Comissió per sol·licitar els desemborsaments, acompanyat amb la justificació dels objectius i les fites marcades prèviament”. L’executiu espanyol podrà acudir a reclamar el finançament fins a dues vegades a l’any i la Comissió Europea comprovarà que els objectius s’han complit abans d’autoritzar els pagaments. “Per al 2026, tots els plans haurien d’estar executats”, apuntava. Segons els terminis, que encara no són definitius, Espanya hauria de presentar entre gener i abril els seus projectes a la Comissió Europea, aquesta té dos mesos per a avaluar i presentar proposta al Consell i un mes per a aprovar els plans. “A l’estiu, el pla hauria d’estar aprovat. Ací podríem gaudir d’un 10% del finançament preassignat al pla”, enunciava el responsable, que ha advertit que aquests terminis poden experimentar variacions.

La intenció del Govern és concentrar en els pròxims tres anys el màxim volum de finançament possible per maximitzar l’impacte econòmic. Per això el projecte de pressupostos generals de l’Estat preveu un avançament de 27.000 milions d’euros, dels quals el 50% seran executats juntament amb les comunitats autònomes, segons les línies que es decidisquen en la conferència de presidents. Espanya, segons les estimacions, obtindrà el 18% dels fons; el segon país de la Unió per darrere d’Itàlia, uns 72.000 milions d’euros en ajudes directes entre transferències i els fons de cohesió, al marge d’altres fórmules ja adoptades. En total, prop de 140.000 milions d’euros.

El paper de les comunitats autònomes en la gestió encara està per perfilar i els detalls es decidiran entre el Ministeri d’Hisenda i els territoris. El president del Govern, Pedro Sánchez, va expressar la intenció de materialitzar la “cogovernança” entre comunitats i que aquestes gestionen la meitat dels fons, els vinculats a les seues competències. La Generalitat Valenciana aspira a obtindre el 10% dels fons –xifra equivalent al pes poblacional– i prepara prop de 400 propostes alineades amb els objectius del Govern. Si s’arribara a aquesta xifra, calculava la Generalitat, es crearien 190.000 llocs de treball en sis anys.