El PP adverteix que denunciarà per prevaricació l’Ajuntament de Castelló si retira la creu franquista del Parc Ribalta

La creu als caiguts del Parc Ribalta de Castelló no és un monument franquista, perquè va ser resignificat el 1979, segons el PP de Castelló. El portaveu adjunt del grup municipal popular a l’Ajuntament de Castelló, Sergio Toledo, considera que el monument no s’ajusta a l’aplicació de les lleis de memòria històrica. 

“Tirar avant amb aquest procediment i acordar la retirada o l’enderrocament del monument constituirà un abús de poder per part de les autoritats polítiques que ho acorden”, afig Toledo, que acusa l’equip de govern municipal, format pel PSPV-PSOE, Compromís i Podem, d’encetar una “croada” que atempta contra la llibertat religiosa i persegueix un “símbol del cristianisme, com és la creu resignificada”.

En la mateixa línia que l’associació Advocats Cristians, que va intentar en va paralitzar el procés, els populars consideren que la retirada del monument podria incórrer “probablement” en els pretesos delictes de prevaricació i contra els sentiments religiosos. L’escrit d’al·legacions, signat per la portaveu municipal del PP, Begoña Carrasco, afirma que l’expedient municipal per a la retirada de la creu “peca des de l’origen i l’inici d’un defecte que el converteix en nul de ple dret”.

La possible retirada del monument, mancat de valor artístic o arquitectònic, suposaria “el més gran dels desviaments i abús de poder”. “Deixem anunciades les accions judicials de tota mena que s’hi seguiran”, postil·la l’escrit.

“S’intenta de manera injusta i manifesta, faltant a la veritat i ignorant conscientment i a gratcient un acord plenari i acte administratiu municipal del 1979, identificar la creu del Parc Ribalta amb la inapropiada, falsa i inexistent denominació Monument de la Creu dels Caiguts”, diu l’escrit d’al·legacions. 

Tal com argumentava Ciutadans, un acord plenari del 31 de maig de 1979 “va resignificar el monument com a homenatge a les víctimes de la violència”. “Aquesta circumstància, lluny de ser menysvalorada amb pretensions d’oblit (...) hauria de ser valorada com a mostra d’exemplaritat d’aquells homes i dones que van formar aquella corporació de la conciliació [sic] i la concòrdia en un període de transició democràtica exemplar”, abunda l’escrit d’al·legacions del PP. 

Així doncs, els populars acusen el consistori governat per la socialista Amparo Marco d’“atacar i eliminar un símbol religiós amb què s’identifica històricament i tradicionalment la ciutadania castellonenca, com també ho fa la resta de la població espanyola per raons d’història i tradició”. 

A més, els populars també dubten que la creu haja sigut escenari d’actes d’exaltació franquista. L’escrit del PP es mofa de la recopilació de notícies sobre actes polítics franquistes a peu de creu, que es remunten a la dècada del 1980: “Inassequible al desànim, la regidora de Memòria Democràtica [Verònica Ruiz, de Compromís] ha furgat, bussejat, sobrevolat i aprofundit fins al subsol més fosc a la recerca de notícies, ressenyes i anuncis”.

El PP també recorda que la creu és obra de l’arquitecte municipal Francisco Maristany i de Vicente Traver Tomás, “històricament reconeguts per la ciutadania castellonenca com a autors de grans obres arquitectòniques”. “La creu del Ribalta podrà tindre o no reconegut valor arquitectònic o artístic, però ningú pot posar en dubte el respecte que com a obra mereix, ja que és fruit de dues il·lustres personalitats de la història de Castelló”, conclou l’escrit d’al·legacions.