108 presos han mort a les presons valencianes en quatre anys

A les presons valencianes han mort 108 presos entre el 2015 i el 2019, la majoria en la presó de Picassent (València), segons indica el Govern en una resposta parlamentària al senador de Compromís Carles Mulet.

El 2018, amb 28 defuncions, va ser l’any en què es van produir més morts a les presons valencianes, seguit del 2016 (23 decessos), el 2017 (21), el 2019 (19) i el 2015 (17). Cada any es produeixen més morts a la presó de Picassent, seguida de la d’Alacant II.

La resposta del Govern no detalla les causes de la mort. L’últim informe general d’Institucions Penitenciàries, encara que no desglossa les defuncions per comunitats autònomes, indica que la majoria dels morts en presons el 2018 correspon a causes naturals (cardiopatia isquèmica i tumors, principalment). Per davall, sobredosi (61 casos) i suïcidis (33), dues causes de defunció que van augmentar respecte de l’any anterior.

El 2018, dels 210 morts en presons o en els hospitals de referència respectius, 200 eren homes i 10 dones, amb una mitjana d’edat de 44,9 anys. Una vintena de defuncions es va produir durant permisos o altres situacions similars.

El Casal de la Pau de València, un centre dedicat en exclusiva a l’atenció de presos o expressos sense recursos, manté un conveni amb Institucions Penitenciàries per a ajudar a presos en llibertat condicional per malaltia. “Fa 20 anys que acollim persones greument malaltes”, afirma el director del Casal de la Pau, Vicente Serrano.

L’entitat compta amb un equip de professionals i voluntaris que fan tasques d’acompanyament hospitalari. “Tenim també un cos de voluntariat format en l’acompanyament a la mort que està amb aquestes persones en l’últim tram de la seua vida”, diu Serrano.

La gran majoria dels presos malalts que acullen, alliberats per un jutge de vigilància penitenciària per motius humanitaris, pateixen pluripatologies. “Moltes vegades arriben amb hepatitis, VIH, malalties oncològiques o vinculades al sistema respiratori i malalties del cor”, resumeix el director del Casal de la Pau.

La secretària de l’associació Obra Mercedària de València, María Angeles Ortí, critica que la situació de l’atenció sociosanitària a les presons és “completament deficitària”. “Tenim persones majors, persones amb patologies mentals, addiccions o malalties cròniques, una població que en el terreny sanitari reuneix unes característiques molt específiques i per a la qual l’atenció mèdica és completament deficitària”, afirma.

“La població penitenciària que té trastorns o patologies mentals és molt superior a la que hi ha al carrer, però no hi ha quasi psiquiatres”, diu Ortí. “S’incompleixen els drets humans”, conclou.

Les presons dependents de l’Administració General de l’Estat (a Catalunya, les competències en matèria penitenciària estan transferides) estan exactament en la mitjana europea pel que fa a la mortalitat: 30,4 morts a la presó per cada 10.000 interns, segons l’informe Space 2018 del Consell d’Europa elaborat per la Universitat de Lausana i que recull les estadístiques penitenciàries i penals dels 47 estats membres.

“Molt per damunt d’Espanya, Portugal registra 42 morts per cada 10.000 interns i Anglaterra, 39,5. Per davall de les espanyoles, les presons franceses van registrar el 2018 28,3 defuncions i les italianes, 26,8”, argüeix la secretaria general d’Institucions Penitenciàries, que també recorda que les presons espanyoles són les que menys suïcidis comptabilitzen.

“Mentre que la mitjana dels països del Consell d’Europa està en 7,2 suïcidis per cada 10.000 interns, la dada de les presons de l’Administració de l’Estat és de 5,9 suïcidis per cada 10.000. Per damunt se situen les presons de França (14,7), el Regne Unit (11,2), Itàlia (10,1) i Portugal (8,5)”, postil·len les mateixes fonts.