Primera setmana d’À Punt televisió: lloances, crítiques i polèmiques absurdes

Al cap de cinc anys d’apagada informativa pel que fa als mitjans públics en valencià, la posada en marxa de la televisió, l’escaló més important que li quedava a À Punt, no ha passat desapercebuda. Fins i tot amb crítiques bastant marcades, en general la societat valenciana aplaudeix l’inici del nou ens públic.

Després de tres anys de preparatius jurídics, legals i laborals, a la televisió pública no se li han concedit els cent dies de gràcia. Ni cent segons. Abans d’arrancar, va venir ja amb polèmiques, algunes de més fonamentades que d’altres.

El nou ens tenia un objectiu no escrit molt clar: desmarcar-se per complet de la llosa de la manipulació informativa i el partidisme que va caracteritzar l’extinta RTVV durant els anys sota el Govern del PP. Calia fer una televisió del segle XXI –on aquest format té i tindrà greus problemes– i, a més, un exercici de desgreuge amb la societat valenciana des dels mitjans públics, que requereix d’un codi ètic per complir rigorosament. Una tasca complicada que necessitava molts gestos.

Calia retornar el valencià a l’espai públic i recuperar cinc anys perduts; hi havia un deute amb la vertebració del territori –entendre que hi ha Comunitat més enllà de València i de les festes locals– i començar a tractar qüestions que en aquest lustre s’han accelerat i ameren les diferents parts de la societat, com l’ecologisme o la perspectiva de gènere. Una televisió que arrancara amb dones sent discriminades no tindria cabuda.

La composició de la graella de programació i dels col·laboradors s’ha anat comunicant amb comptagotes, de manera intel·ligent per a generar expectatives. Ara, amb una imatge completa del que seran els mitjans públics, és hora de començar a jutjar amb criteri.

La Unió de Periodistes considera “molt bona notícia” aquest últim pas en la posada en marxa dels mitjans públics valencians. “Sempre hem defensat la necessitat de mitjans públics en llengua pròpia”, recalca Noa de la Torre, presidenta de l’organització professional. Al marge del recurs sobre la contractació del personal, una reivindicació que segueix en peu, la Unió aplaudeix l’arribada de les emissions. “Veiem positiu, des del punt de vista informatiu –la resta és producció externalitzada– la inclusió del feminisme i la igualtat i la presència de periodistes dones”, apunta, I també remarca l’esforç de la televisió per “vertebrar i eixir de València ciutat”. De la Torre aplaudeix que es done veu a tot l’arc parlamentari, al contrari que en Canal 9, i que hi haja pluralitat en les tertúlies. “El seu primer repte és demostrar que no cauen en la manipulació de Canal 9 i això ho tenen clar”, destaca.

Durant la primera setmana d’emissions s’han registrat centenars de missatges aplaudint el retorn del servei públic. En les tres xarxes predominants (Facebook, Twitter i Instagram) els usuaris han publicat fotografies del compte enrere del diumenge i hi ha hagut una realimentació considerable. La cadena va recomanar l’etiqueta #comencemAPunt per fer seguiment dels tuits o stories –publicacions gràfiques que duren 24 hores en un perfil– i així monitorar les opinions dels teleespectadors.

La directora general d’À Punt Mèdia, Empar Marco, explica que en l’equip estan molt satisfets amb la resposta. “S’estan complint els objectius de servei públic”, s’enorgulleix Marco, que reitera que “la programació és una declaració d’intencions del servei públic i, personalment, n’estic molt satisfeta”. Pel que fa a les mostres per xarxes socials, la responsable de la cadena comenta que “el que ens transmeten els valencians i valencianes és que la programació està per damunt de les seues expectatives”.

El sector audiovisual

Respecte a la producció externalitzada, una bona part de les hores d’emissió, el col·lectiu professional estarà vigilant. El sector audiovisual està content amb aquesta decisió, ja que contribueix a la seua reactivació després de la crisi que va suposar el tancament d’RTVV, però hi ha el risc que servisca com a cortina a la precarietat. “Es va dir que hi hauria unes condicions salarials similars a la dels mateixos treballadors d’À Punt. Caldrà vigilar que no hi haja precarietat a costa del sector públic i que les condicions siguen dignes”, adverteix De la Torre. En aquesta línia, el president Puig va explicar que, en tres anys, la posada en marxa dels mitjans de comunicació públics ha triplicat el nombre de treballadors de l’audiovisual. En el ple de les Corts Valencianes , el president va assenyalar que s’ha passat entre 3.000 i 4.000 treballadors i que les empreses d’aquest sector han augmentat un 20%. El cap del Consell va felicitar els treballadors per la seua faena i va demanar “confiança i suport” per a “un projecte audiovisual, públic, de qualitat i en valencià”.

En aquesta sessió, el síndic de Compromís, Fran Ferri, va proposar que en la reforma de l’Estatut d’Autonomia es blinde la televisió pública perquè “ningú puga usar-la com el seu joguet”. A més, va instar la Generalitat a augmentar el seu pressupost en el pròxim exercici per a garantir el màxim nivell de qualitat.

La màquina del fang

Per molt previsible que fóra, no deixa de ser sorprenent l’obstinació d’alguns sectors de la dreta política i mediàtica per buscar polèmiques. El primer dia d’emissions, la directora d’À Punt, Empar Marco, va vestir de groc. El color de moda d’aquesta temporada –n’hi ha prou de fer un volt per un carrer comercial o obrir una revista per a saber que no es tracta d’una conspiració– va ser utilitzat com a arma llancívola contra la directora, en una interpretació digna d’un Oscar d’un gest catalanista –ja ni tan sols s’especula amb la solidaritat amb polítics que fa mesos que estan a la presó preventiva-. La idea que À Punt és “la sucursal de Tv3” parteix precisament del PP, insinuant vés a saber què sobre la televisió pública catalana. Membres de Noves Generacions van dedicar el seu diumenge a un visionat exhaustiu de la programació, denunciant a tort i a dret l’americana de la directiva i la samarreta d’un cantant en què posava “democràcia”. La resposta ha estat un fil recopilatori sobre el groc en la televisió pública valenciana.

Crítiques sobre el contingut

El programa sobre la diversitat familiar també va arrossegar crítiques entre sectors feministes. El primer capítol va tractar els ventres de lloguer com una alternativa més, sense parlar de les mares gestants, la qual cosa ha motivat el rebuig de diputades com Esther López Barceló o Marta Sorlí. Encara que en el llibre d’estil no es fa referència a aquests temes, s’ha qüestionat el posicionament del programa Famílies, que no explica què hi ha darrere de la gestació subrogada, una pràctica prohibida a Espanya per la Llei de tècniques de reproducció assistida del 2006.

S’ha assenyalat com una falta greu que en les emissions no hi haja consideració envers les persones sordes. La senadora de Podemos Pilar Lima va criticar que tampoc hi haguera subtítols durant els programes ni en el web, com marca la llei de servei públic de radiodifusió. La senadora va demanar que, almenys, s’inclogueren els subtítols, encara que aspira que es faça també la comunicació en llengua de signes.

Audiències

À Punt Mèdia encara no ha contractat mesuradors d’audiència, per la qual cosa només es pot atendre a les estimacions. Zenith, l’agència responsable de la publicitat de la corporació, calcula que pot aconseguir unes audiències de l’1,5 i el 3,2 % el primer any, amb pics que poden arribar fins al 6%.

Per al mesurament, explica la productora, es basa en dades de Kantar Media –el mesurador d’RTVE que monopolitza la majoria dels canals a Espanya–, en les xifres en què es mouen les autonòmiques i els valors que han assolit els canals procedents de les últimes concessions de TDT.