La segona privatització de la sanitat: la Generalitat Valenciana ha pagat ja 369 milions externalitzant operacions per erradicar les llistes d’espera

Amb l’arribada al poder de l’esquerra el 2015, la Comunitat Valenciana va començar després de vint anys de domini del PP la reversió de les concessions sanitàries. Els populars van entregar durant dues dècades a unes poques empreses i asseguradores la gestió de zones sanitàries importants, com Alzira, Dénia, Elx o Manises. Però no va ser l’única entrada de l’empresa en la sanitat pública. Tot just arribar al poder l’any 1995, el Consell d’Eduardo Zaplana va impulsar un pla de xoc per acabar amb les llistes d’espera. Com? Derivant milers de pacients a clíniques privades perquè s’hi operaren, però la factura de les quals pagava l’Administració pública.

La pràctica, que relata amb tot luxe de detalls el llibre La batalla per la sanitat valenciana (Institució Alfons el Magnànim, 2019) del periodista Sergi Castillo, es va naturalitzar i es va engrossir amb els governs successius del PP i no ha pogut ser erradicada per l’esquerra, ja que les lleis d’estabilitat fiscal de Cristóbal Montoro no han permés dotar de més recursos la sanitat pública després de les retallades durant la crisi. Castillo calcula, citant fonts oficials, que entre el 1997 i el 2016 la Generalitat Valenciana va pagar 335 milions d’euros a clíniques privades per ajudar l’Administració a posar fi a les llistes d’espera. Fonts de l’actual Conselleria de Sanitat xifren en 33,5 milions d’euros més els diners gastats entre els anys 2017, 2018 i 2019.

En proporció, els quatre anys de gestió del Govern del Pacte del Botànic (l’acord entre PSPV, Compromís i Podem) i els tres últims del PP, amb Alberto Fabra al capdavant, van reduir substancialment la despesa derivada a les clíniques privades pel pla de xoc per a posar fi a les llistes d’espera. En aquests anys, la mitjana de pacients transferits va ser d’uns 11.000 a l’any, mentre que amb els executius de Francisco Camps i Eduardo Zaplana van estar al voltant de 23.000 i 33.000 a l’any.

Segons la investigació feta per Castillo, que presenta el llibre juntament amb l’exconsellera i exministra Carmen Montón el dijous 23 de gener a les 19 hores en el Col·legi Major Rector Peset (València), “la sanitat pública pagava per les intervencions en la privada fins a cinc vegades més del que costa en la pública quan es fan autoconcerts”, és a dir, quan es posen en marxa els recursos propis de l’Administració per a fer operacions a les vesprades i els caps de setmana.

Per exemple, una operació de cataracta costava a l’erari 288 euros si es feia amb autoconcert, mentre que una clínica privada s’embutxacava 1.400, segons les tarifes comparades incloses en el llibre. D’aquest pla de xoc s’han beneficiat els grans grups que operen a la Comunitat Valenciana com Vithas, Asisa, Quirón, Imed i ordes religiosos, com la que gestiona la Casa de la Salut de València.

Aquests autoconcerts van ser impulsats per l’exconsellera Carmen Montón, i la seua successora, Ana Barceló, va incrementar els diners amb què es retribueix els metges que operen a les vesprades.

Malgrat aquest intent de reduir aquesta reprivatització de serveis, el suport de clíniques privades encara s’utilitza d’una manera substancial. Passa el mateix amb serveis com les ressonàncies magnètiques que va privatitzar el PP i que també s’ha reduït o els tractaments contra el càncer derivats a la fundació sense ànim de lucre IVO, que factura a la Generalitat una mitjana de 50 milions a l’any.

Cridanera és també la possibilitat que tenen els professors d’educació primària i secundària funcionaris de carrera de triar entre ser atesos per la sanitat pública i la privada. Els que opten per l’externalització poden triar entre unes quantes assegurances.