Professionals de la sanitat pública a Castelló han d'acudir a centres privats per a ser atesos

El personal sanitari de diversos hospitals castellonencs denuncia la pèssima atenció sanitària que rep des que l'1 de gener del 2014 el Partit Popular va externalitzar la gestió d'Accidents de Treball i Malalties Professionals. Altes prematures, diagnòstics erronis i denegació de baixes laborals per a estalviar diners a l'empresa són algunes de les pràctiques que denuncien els sanitaris afectats. Prèviament a aquesta privatització, que des del sindicat Intersindical Salut asseguren que augmenta el cost per a les arques públiques, les atencions per accident laboral es portaven a través dels metges de capçalera i l'Institut Nacional de Seguretat Social (INSS).

Segons explica el sindicat, des de la privatització del PP els treballadors han tingut molts problemes amb l'atenció i alguns els asseguren que la mútua no duu a terme tractaments adequats, els deneguen baixes evidents i els donen “altes prematures malgrat que el treballador no es trobe en bones condicions”. “Imaginem que ho fan per motius econòmics i els sanitaris es veuen forçats a recórrer l'alta i que se'ls derive a un organisme públic”, afirma un portaveu.

Una treballadora d'un dels principals hospitals de Castelló assegura que, després de patir una agressió per part d'un pacient que li va causar una lesió en el muscle, va acudir a la mútua, on li van assegurar que no tenia res. “Quan vaig insistir que no em trobava en bones condicions per a exercir la meua labor, la resposta dels metges de la mútua va ser que 'això treballant és com millor s'arreglarà”, afirma. Posteriorment li van oferir tractaments que, sobre la base de la seua experiència, va rebutjar, fins que finalment li van fer una ressonància i, tres mesos després d'acudir per primera vegada, se li va diagnosticar que tenia el muscle trencat. La lesió era tal que va haver de ser operada i la mútua finalment li va concedir la baixa.

Posteriorment la mateixa treballadora, que en la seua labor diària ha de moure molt de pes, va acudir a la mútua afligida d'una tendinitis en els canells i, assegura, es van negar a atendre-la perquè van considerar que no guardava relació amb el seu treball. “La direcció em va dir que la pròxima vegada que em fera mal i no tinguera un testimoni no em signarien el paper per a anar a la mútua perquè la lesió me l'havia poguda fer fora i dir que ha sigut durant el meu horari laboral”, assegura la treballadora.

Una altra treballadora, que exerceix la seua labor en un hospital diferent a l'esmentat abans, denúncia una situació similar de mala atenció per part de les mútues. En el seu cas, va patir un accident laboral greu i, malgrat les evidents seqüeles que pateix des de llavors, l'asseguradora li va dir que no tenia res greu i va continuar exercint el seu treball. Amb el temps les seqüeles van continuar empitjorant fins que, després de forçar els metges de la mútua a donar-li els diagnòstics per escrit, aquests van començar a admetre que la seua condició podria ser més greu del que afirmaven.

La situació era tal que la treballadora es va veure forçada a gravar les trobades amb els metges de la mútua per a tindre constància del seguiment que se li estava realitzant i en un d'aquests enregistraments els metges van reconéixer “que les seqüeles s'estaven agreujant i que no es devia a l'edat, com mantenien fins llavors”. “Al final em van oferir fer rehabilitació i em van tornar a donar l'alta dient que no tenia res”, afirma l'afectada.

Entre el personal dels hospitals de Castelló hi ha moltes queixes similars pel tracte rebut. La majoria preferia ser atés pel seu metge de capçalera, amb el qual asseguren que “el tracte era molt millor perquè en la mútua el que no volen és gastar i tu eres una xifra”. Alguns creuen fins i tot que les mútues forcen els metges a no concedir baixes encara que siguen necessàries i asseguren que el servei “a més de pitjor, ha de ser molt més car, ja que abans eren els mateixos metges de la Seguretat Social els que se n'encarregaven”.