Salut mental a les aules: com es pot convertir les escoles valencianes en espais per al benestar emocional

La joventut és una de les franges d’edat que pitjor ho ha passat amb la crisi sanitària, ja que està en una etapa clau per al seu desenvolupament i la seua socialització, què se’ls ha privat en nom de la seguretat col·lectiva. Els estudis i les consultes registren un augment del malestar emocional dels joves en tots els àmbits, amb un increment dels nivells de tristor i ansietat, que s’ha traslladat a un augment dels suïcidis i les ideacions en els menors de 20 anys fins un 30%. Per afrontar la crisi resulta imprescindible construir un relat que ens permeta eixir-ne, apunta Dolors López, psicoterapeuta i supervivent del suïcidi, que insisteix en aquesta última condició: “Cal passar de víctimes a supervivents”.

López és a més coordinadora i desenvolupa el Pla de Formació del Professorat en prevenció, detecció i intervenció del suïcidi de la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana, una de les branques del Pla de Salut Mental que treballa el comissionat de Presidència per a aquesta matèria i que prepara un ambiciós projecte que arranca aquest curs escolar. A més de la formació al professorat, l’executiu autonòmic vol que les escoles siguen espais saludables, que vagen més enllà de la detecció precoç de les conductes suïcides. Es tracta de convertir les aules en una xarxa de protecció, en un lloc de benestar, de “tindre estratègies personals per a resoldre les situacions i fomentar les xarxes de suport”. “Una escola inclusiva és un factor de protecció davant del suïcidi”, subratlla la responsable de formació.

El malestar emocional dels joves beu de les exigències que es bolquen damunt seu, del rendiment acadèmic que es trasllada a la pressió per les notes, de l’elecció d’un itinerari educatiu, de les exigències familiars, de com han de ser –físicament i emocionalment– i com s’han de mostrar. López recorda que, segons els mandats de gènere, a cada sexe se li marca constantment què és el que li pertoca, amb la pressió diferenciada consegüent per a xics i xiques. La retòrica del ‘si vols, pots’ acreix aquesta exigència, perquè deposita en l’individu la responsabilitat de no fracassar. Com a conseqüència, “el nivell d’autoexigència de les adolescents és brutal”, indica. “L’exigència crea malestar i la societat que el crea no ho resol; aboquem les persones a un lloc sense eixida”, indica.

En el malestar emocional dels joves les xarxes socials tenen un paper important. “Les xarxes socials, com tot espai sense regular, resulta perillós”, afirma sobre un entorn en què “les agressions persegueixen” els agredits, del qual és quasi impossible escapar. Facebook, al seu torn gestora d’Instagram, reconeix en els seus documents interns que és conscient que fa mal a la salut mental dels que es fan adults usant aquesta xarxa. “El 32% de les xiques adolescents van dir que quan se sentien malament amb els seus cossos, Instagram les feia sentir pitjor”, indica el text, sobre la pressió que exerceixen els cànons de bellesa que la xarxa potencia. A això, recorda López, s’afig la pandèmia, amb la reducció de la socialització, de l’oci, el enclaustrament sense possibilitat d’autoexploració.

Les escoles saludables són escoles que treballen en el benestar de l’alumnat, amb formació al professorat i dels grups; que els professors sàpien què els passa a ells i als seus alumnes. En paraules de la responsable de formació, que fa anys que treballa la prevenció del suïcidi amb professors i personal d’emergències, consisteix a “afrontar situacions difícils i treballar en la gestió del conflicte”.

A la qüestió generacional se suma que, com a col·lectiu, hi ha mancances en educació emocional. “Hi ha una falta de treball de gestió de les emocions que s’ha evidenciat en els joves”, apunta López. El projecte d’escoles saludables pretén treballar aquestes mancances, ajudant alumnat i professorat a identificar els problemes, posar-los nom i assumir les emocions.

L’any passat, amb el professorat, es va treballar el dol; aquest curs es farà el mateix amb les autolesions i els senyals d’ideació suïcida, amb allò que condueix a la “visió de túnel”. El projecte pilot arrancarà les pròximes setmanes en algunes escoles, amb intenció de traslladar-lo a tot el sistema educatiu perquè l’escola siga el primer pas cap a una societat saludable.