Salut mental a la presó: sense psiquiatres es perpetua la “porta rotatòria” de la reincidència

Salut mental i presons a Espanya són una combinació malíssima. A pesar que el 40% de les persones preses presenten problemes de salut mental, en les presons valencianes no hi ha cap psiquiatre, segons un informe demolidor elaborat per l’Observatori de Drets Humans, Salut Mental i Presó, coordinat pel director de l’associació Àmbit, el jurista Javier Vilalta. “Totes les dades estan basades en informes públics i en qüestionaris supervisats pels equips mèdics de presons”, precisa Vilalta en una conversa telefònica amb elDiario.es.

L’informe, elaborat per psiquiatres, psicòlegs, treballadors socials, criminòlegs i advocats, presenta unes conclusions molt inquietants que incideixen en el fenomen, evitable amb una mínima estratègia de salut mental, de les portes rotatòries: “Persones amb problemes de salut mental que compleixen condemna sense tractament i, per tant, tornen a la presó”, explica Javier Vilalta, que destaca també la situació de patologia dual (problemes de salut mental i addiccions). 

La investigació repassa el conjunt de presons valencianes, llevat del centre psiquiàtric penitenciari de Fontcalent (Alacant), l’únic a Espanya d’aquest tipus juntament amb el de Sevilla. En el centre penitenciari Antonio Asunción de Picassent (l’Horta Sud) hi ha a penes sis metges per a 2.058 presoners. La presó de Castelló II és l’única illa de les presons valencianes que té un mòdul amb un programa d’atenció integral a malalts mentals (PAIEM), del qual formen part 60 reclusos. L’informe afirma que en aquest centre penitenciari, el que té més denúncies per tortures de tot Espanya, hauria de tindre en tractament psiquiàtric 800 presoners, encara que la presó “no té cap psiquiatre, de manera que es fa evident que no hi ha cap mena d’atenció o seguiment”. 

El centre penitenciari Antonio Asunción i el de Castelló I ni tan sols tenen un mòdul PAIEM per a persones amb trastorns mentals greus. La presó de Castelló I no ha rebut la visita d’un psiquiatre en tres anys. La presó de Picassent rep una tanda entre quatre i huit visites externes al mes, una xifra “insuficient” per al miler de reclusos que reben tractament psiquiàtric. 

En Fontcalent, “l’atenció és molt deficient, ja que, a més que cada vegada hi ha menys professionals, el fet que siga un centre de preventius fa que els interns varien molt, i dificulten així les relacions amb els dispositius sanitaris públics i, no obstant això, a Villena l’atenció psiquiàtrica és més estable, ja que els interns són fixos”, explica l’informe de l’Observatori de Drets Humans, Salut Mental i Presó. “Hem sigut molt meticulosos a contrastar tot el que afirmem”, indica Vilalta. 

“El desemparament sanitariopsiquiàtric és enorme, circumstància que els mateixos centres penitenciaris afirmen i reconeixen a l’hora de compartir la seua realitat a través de les diferents qüestions que hem volgut abordar per donar visibilitat a aquest problema”, diu l’informe, que ha comptat amb la col·laboració de la Secretaria General d’Institucions Penitenciàries. 

L’efecte de la porta rotatòria és perfectament evitable. L’associació Àmbit ha dut a terme durant l’any 2020, en plena pandèmia de la COVID-19, un tractament i un seguiment personalitzat a un grup de presos que no han tornat a reincidir. El projecte, ja consolidat, ha demostrat l’èxit d’una bona atenció individualitzada: “Cap dels que han passat pel nostre recurs han tornat a la presó”, destaca Vilalta. 

El coordinador de l’informe insisteix en la necessitat que la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública integre en el sistema de salut pública els centres penitenciaris valencians, una matèria de competència autonòmica. “Hi ha una falta d’interés per les persones, que és el que genera més desassossec”, denuncia Vilalta. De fet, l’informe “naix després de més de 15 reunions amb la conselleria, tot són molt bones paraules, però no s’hi fa res”, rebla.