Tots els partits, tret de Ciutadans, donen suport al fet que l’Estat no discrimine els valencians en les inversions

Tots els grups parlamentaris, tret de Ciutadans, han donat el vot favorable en el Congrés dels Diputats a la reforma de l’Estatut d’Autonomia valencià per a blindar les inversions de l’Estat en la comunitat autònoma.

El debat s’ha convertit en una bateria de retrets al representant de Ciutadans Toni Cantó, encarregat de defensar la seua posició davant la reforma. Des que Cs es va despenjar de l’acord que havia signat en les Corts Valencianes, ha arribat una onada de crítiques a la formació d’Albert Rivera. Cantó ha defensat que “el Botànic plus”, com ha denominat la unió de PSPV-PSOE, Units Podem, Compromís i el Partit Popular, “va amb el suport incondicional de Bildu, dels corruptes del 3%, dels colpistes”, i que ha aprovat un brindis al sol“. ”Votarà a favor que el supremacista Torra decidisca per on passa el Corredor Mediterrani“, afegia Cantó a l’hora d’explicar la seua posició.

El portaveu de Compromís, Joan Baldoví, ha criticat que “el que pretén ser president [de la Comunitat Valenciana] s’esborra del mapa, s’esborra de la discussió de la llei més important de la seua comunitat”. El valencianista ha reconegut que no és la reforma que agradaria al seu grup, però és la que genera consens. Després de Baldoví, intervenia el representant d’Esquerra Republicana, Joan Tardà, el grup del qual ha votat a favor de la mesura, i ha explicat que la reforma pretén més recursos per a atendre la ciutadania valenciana. Després de fer un repàs a la situació econòmica de la comunitat –l’ERTO de Ford, la ceràmica a Castelló, els problemes amb el sector citrícola i del calçat– ha deduït: “Aquesta precarietat creixent, l’empobriment, no és atribuïble a la falta de dinamisme de la societat valenciana, ni a la falta de la seua capacitat emprenedora; n’hi ha un responsable, i no és un altre que l’espoli que ha patit per part de l’Estat espanyol, que té dues potes: infrafinançament i infrainversió”.

Per part d’Units Podem han intervingut Ricardo Sixto (EU) i Àngela Ballester (Podem); el primer ha criticat al representant de Ciutadans que “mentisca” en les seues declaracions, i ha assenyalat que la norma és un text legal i, per tant, s’ha de complir, mentre que Ballester ha indicat que “d’aquests percentatges depén el benestar dels valencians”, en relació amb el volum d’inversions de l’Estat. El representant socialista Artemi Rallo ha considerat que Ciutadans, com que ha abandonat l’acord, “ha renunciat a representar els valencians”. “Només reivindiquem justícia, sense victimismes, no mereixem continuar pagant aquesta factura”.

Finalment, el representant popular Gerardo Camps ha tret pit que la iniciativa s’aprovara en el seu moment amb el govern del PP (encara era president Francisco Camps) i ha indicat a Cantó que el seu president “és el senyor Puig, no el senyor Torra. Vosté puja al llom del cavall de la demagògia i es desboca”. “La nostra signatura val el mateix que la nostra paraula; la seua paraula val el mateix que la seua signatura?”, ha interpel·lat a Cantó. “Això sí que era paper mullat. Pot ser creïble?”, ha etzibat.

Una delegació valenciana encapçalada pel president de la Generalitat, Ximo Puig; la vicepresidenta, Mónica Oltra; el president de les Corts, Enric Morera; el conseller de Transparència, Manuel Alcaraz, i els portaveus dels grups parlamentaris, llevat de Mari Carmen Sánchez, de Ciutadans, s’ha desplaçat dijous al Congrés per assistir al debat i a la votació.

Després del debat, el president Puig ha assegurat que la reforma de l’Estatut valencià és “un pas més” que ha acordat una majoria parlamentària, i ha dit que li agradaria que Ciutadans s’hi sumara, perquè “menys garantia és no tindre’l”.

Mentrestant, en el grup parlamentari de Cs continuen negant que Madrid haja imposat el criteri. El text, diuen, és un “engany” que no portarà “ni un euro més”. El portaveu adjunt en les Corts Valencianes, Juan Córdoba, va explicar que el seu partit n’està convençut i que és fruit d’una reflexió que s’ha pres de forma unànime en el grup parlamentari i coordinada amb la direcció nacional.

Per primera vegada en anys, el text ha passat tots els tràmits parlamentaris dins del termini i en la forma escaient. A falta que la ratifiquen el Senat i les Corts Valencianes, la reforma és ja una realitat després d’estar pendent en el Congrés des que l’aprovà la cambra valenciana el 2011, quan el parlament autonòmic va aprovar una modificació que reclamava per a aquesta norma el mateix que s’havia aprovat en altres autonomies. Un altre aspecte que va suscitar les crítiques va ser la forma de tramitació acordada en la cambra baixa, que evita que el text siga ratificat per referèndum a la Comunitat Valenciana, la qual cosa va molestar el president de les Corts, Enric Morera.

La reforma de l’Estatut consisteix en una clàusula que assenyala que l’Estat durà a terme inversions territorialitzades d’acord amb el pes poblacional de la Comunitat Valenciana. Un aspecte que recullen altres estatuts i que el Tribunal Constitucional ja va assenyalar que no obliga a complir-lo, encara que implica, de manera simbòlica, un compromís polític amb les reivindicacions del territori.