La transhumància, un camí incert per la COVID-19 i pedregós pels efectes de la urbanització turística

Si la transhumància és desconeguda entre el gran públic, la trasterminància ho és menys. Aquest tipus de pasturatge, que suposa un trajecte més curt per una única província, va sorprendre fa uns dies els veïns de Murla, a la comarca de la Marina Alta. A la meitat del confinament, els balcons van passar a ser, per uns instants, un lloc on no sols aplaudir, sinó també contemplar una pràctica de tradició mil·lenària composta, en aquest cas, de 500 exemplars de bestiar (400 ovelles i la resta, cabres).

Una de les veïnes va fer un vídeo que en menys de 24 hores era viral. Amb més de 20.000 reproduccions, es pot veure davant del bestiar Julio Vargas, ajudant de Patricio Valdivieso, el pastor, i el restaurant del qual es proveeix del mateix ramat. Tanca l'estampa Àgueda Vitòria, una valenciana dedicada a projectes relacionats amb la pesca i que, des de fa vuit anys, també tira una mà a Patricio.

“Volem que la gent prenga consciència que, quan veuen als animals pels seus carrers, han de pensar que si volen conservar aqueixa tradició han de consumir aqueix producte”, explica Vitòria en converses amb aquest mitjà. Divulgadora pesquera i ramadera, planteja un canvi de mentalitat perquè la població valenciana aposte pels productes de proximitat. “Amb el confinament hem vist com l'agricultura ha apostat per la venda directa, pel repartiment a domicili, però en la ramaderia no ha funcionat”, es lamenta.

La COVID-19 també ha perjudicat aquest sector. “La venda del corder ha caigut”, avança Marity González, directora de projectes de l'associació nacional Trashumancia y Naturaleza Pastos. “El seu preu ha baixat a més de la meitat per la pandèmia”, insisteix. Com si es tractara d'una tempesta perfecta, el coronavirus ha colpejat en un moment en què no han pogut vendre a altres països per al ramadà i són conscients que, sense festes als pobles d'Espanya, l'estiu serà sinònim de sequera.

De moment, la incertesa regna també perquè desconeixen si per a les pròximes setmanes tindran llibertat de moviment per a passar amb el bestiar entre comunitats autònomes amb l'estat d'alarma encara en vigor. “Li hem preguntat al ministeri i estem esperant la resposta”, diu González.

Gonzalo Altava pujarà a Terol el pròxim 16 de maig, si tot va bé. “He demanat confirmació a Aragó perquè no em posen problemes”, explica des de Sant Rafael del Riu, localitat del límit valencià amb Catalunya. Als seus 50 anys, porta des dels 15 dedicat a la transhumància dues vegades l'any, una herència del seu pare.

Al seu torn, Juanjo Muñoz porta menys temps en això. Veí de Caudiel, Castelló, la seua faena consisteix a cuinar per als ramaders durant la caminada. De fet, es va introduir fa una dècada en la transhumància atret pel senderisme. “Un any em vaig obstinar a pujar al Kilimanjaro, ho vaig fer i en baixar vaig dir ‘això ja no ho faig mai més, és inhumà’ i llavors va ser quan em vaig ficar en això”, assegura.

Prejubilat de Bankia, “vaig treballar per al dimoni”, postil·la entre riures, espera tornar a eixir amb el bestiar el pròxim dia 15. “Els demanaré que em posen de transportista en lloc de cuiner o pastor auxiliar perquè, en cas que em done l'alto la policia, tinga una justificació a l'hora de creuar províncies” (va d'Altura, Castelló, fins a Fortanete, entre Terol i Morella).

Turisme

“El problema que té la Comunitat Valenciana és que la majoria de les vies pecuàries estan usurpades per les construccions derivades del turisme i costa molt passar”, assenyala Marity González, de l'associació en defensa de la transhumància.

Tornem a la Marina Alta, comarca on es va gravar el vídeo viral aquesta setmana, un terreny en què el sector primari “s'ha vist enormement afectat pel model turístic que tenim”, explica Àgueda Vitòria. “Amb aquests vídeos volem posar de manifest les dificultats que tenim a transitar pels camins dels corriols i les canyades”, assenyala. “Els drets ancestrals d'ús estan per damunt de qualsevol altre, però s'ha construït i sembrat damunt d'ells amb la connivència moltes vegades dels ajuntaments”, afegeix.

Com la resta de fonts consultades, Àgueda creu que amb la crisi actual, “la gent està veient molt clara la importància estratègica que té el sector primari i l'important que és el proveïment de productes que pots produir prop de casa”. Cal revertir el model turístic actual, motor econòmic de moltes comarques valencianes? Li preguntem. “Sens dubte, l'agricultor, la pesca, el ramader… haurien de viure del seu treball en un sector que forma part de la nostra riquesa ambiental i patrimonial i que ens dóna menjar. I això és bàsic, el més important”.