Els rostres precaris de la cara b del turisme

Les últimes dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) evidencien dues realitats que lluny d'anar de la mà, col·lisionen: el turisme a la Comunitat Valenciana va pels núvols, el treballador del sector, pels sòls. No solament pel nombre d'aturats, que ha augmentat a l'agost, sinó per la qualitat del treball, caracteritzat per la seua alta temporalitat, precarietat, abusos i baixos salaris, denuncien els sindicats.

Una realitat que s'accentua a la província d'Alacant on malgrat que el turisme representa el 85% de l'activitat turística valenciana, segons el lobby empresarial Exceltur, el sector que suposa el 16,6% del PIB valencià no repercuteix en la seua població en situar a comarques especialment turístiques com La Marina Alta (33,4%), Vega Baixa (32,8%) i La Marina Baixa (29,8%) al capdavant en taxa de pobresa en la comunitat autònoma, la mitjana baixa de la qual al 22,9%, segons l'Enquesta Condicions de Vida de l'INE de 2017.

“Som com a morts vivents, treballant 14 hores i escaig al dia i des de finals de juny a setembre sense lliurar ni un dia”, assegura Diana, cuinera fins enguany en un restaurant de Torrevella, un dels epicentres de les dues cares del turisme nacional. I és que amb el final de la temporada estival es podia sentir alleujada ja que llavors lliurava un dia a la setmana, “que és el que es lliura ací en l'hostaleria a l'hivern”, assumeix.

Diana opta per ocultar el seu nom real fins que se celebre el judici contra la seua empresa, de la qual va ser acomiadada després de patir assetjament laboral per part d'un company, assenyala. “Vaig ser al centre de salut, em van donar la baixa i aqueixa mateixa vesprada em van dir que estava acomiadada”, comenta resignada. “En llocs com Guardamar o Torrevella els treballadors estem en les mateixes condicions, no es lliura, els contractes moltes vegades reflecteixen menys hores de les que fan”, afirma. En el seu cas, afig, li deuen 1.290 hores extres de l'últim any.

Actualment, Diana presumeix de tindre unes condicions “dignes” com a netejadora d'un hospital, però adverteix: “M'he hagut d'allunyar del sector turístic per a tindre un treball no precari”.

A propòsit d'aquest cas cal recordar el de Guillermo, un jove treballador d'hotel que es va convertir en el rostre de la lluita contra la precarietat a la Vega Baixa en portar a judici l'any passat l'empresa (Hotels Devesa SL) que gestiona la cadena Hotels Posidó, de la qual havia sigut acomiadat pocs mesos després de constituir una secció sindical de CNT i aconseguir un contracte indefinit, quan ja havia signat, en l'última dècada, mig centenar de contractes i pròrrogues de caràcter temporal. Malgrat tot això, el titular del Jutjat social Número 3 d'Elx no va entendre provat que l'acomiadament es produira a causa de la constitució de la secció sindical, fet que n'haguera comportat la nul·litat, tal com pretenia el demandant, encara que sí que va reconéixer la improcedència en la sentència, tot donant la raó, subsidiàriament, al jove.

Si hi ha una ciutat turística per antonomàsia a Espanya aqueixa és Benidorm on Javier porta exercint deu anys com a socorrista, “així que he vist de tot”, comenta. Una de les últimes empreses en què va estar “i que canviava constantment de nom” li deu encara 1.400 euros. Així s'entén que ara es mostre “satisfet” per les condicions que ha aconseguit gràcies a l'entrada en vigor del registre obligatori de jornada, norma de la qual confia que posarà límit al descontrol de les hores extra, o a l'augment del salari mínim que és el que percep aquest empleat que no vol revelar el seu nom real per possibles represàlies.

En la capital turística de la Comunitat Valenciana hi ha les kellys, un col·lectiu que des del 2016 porta visibilitzant la precària situació de les cambreres de pis dels hotels. La seua lluita no solament passa per denunciar els baixos salaris, sinó els problemes de salut que arrosseguen derivats de la sobrecàrrega de treball, com ha reconegut l'Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball (Invassat).

La Vila Joiosa

“Si la situació de les kellys és particularment dura, la de les dones que netegen en apartaments turístics ho és més”, denúncia Derek Thornell, del col·lectiu Portell, un grup de la Vila Joiosa que alerta de les conseqüències laborals i ambientals, entre altres, de la “massificació turística” en un municipi que viu al caliu de Benidorm.

Netejadores com Ana, que es dedica a anar a cases d'estrangers, sobretot russos i anglesos, per quatre euros l'hora, moltes vegades sense cap mena de contracte. “Si un dia a l'amo no li abelleix que vaja, no va”, assenyala el col·lectiu.

Aquesta localitat va ser l'última a bolcar la seua economia en el “monocultiu del turisme” que predomina en la resta de la Marina Baixa, comarca que representa com a mínim la meitat de tot el sector turístic valencià amb menys de 200.000 habitants, “és a dir, que un 3% de la població local pateix més de la meitat del sector turístic total de la Comunitat Valenciana”, addueix.

“Ací el turisme ven com a mercaderia el territori, un producte com la terra de per si mateix limitat, no se'n pot produir més, i per tant tendeix a l'esgotament, donant com a resultat per exemple que Benidorm o Oriola Costa s'hagen quedat sense més territori per a construir”, explica.

La saturació del mercat immobiliari arran del turisme està provocant que els promotors miren cap a municipis menys explotats com La Vila, generant al seu torn l'expulsió de part de la població local que no pot assumir la pujada de preus de l'habitatge. S'estan construint en barris tradicionalment obrers com Poble Nou habitatges de luxe o aparthotels, apunten. Així mateix, “els apartaments turístics estan també colonitzant barris que fins ara era impensable com els de classe obrera o pedanies”, amb lloguers que han passat de 300 a 550 euros.

Tot ha sigut afavorit per un Pla General d'Ordenació Urbana “fet per i per al turisme” amb 20 dels 30 plans parcials orientats a una finalitat turística i que inclou la creació d'un camp de golf al qual com a màxim exponent, per petició de l'Ajuntament, s'afig la construcció d'un hotel annex. El projecte, enfangat des del 2005 i amb una sentència judicial en contra, va tornar a ser représ l'any passat, i es preveu que l'execució, mancant la declaració d'interés comunitari, siga a càrrec dels Ametlers, empresa vinculada a la família d'Eduardo Zaplana.