Dos camins per al nou model turístic: patronal i ‘kellys’ enfronten la seua visió en les Corts Valencianes

“El turisme de masses ha de tornar”. És la resposta del responsable d’Hosbec, Toni Mayor, davant el debat sobre un model sostenible. El portaveu de la patronal hotelera de Benidorm expressava els arguments de diversos sociòlegs de l’urbanisme, que consideren que el model d’aquesta ciutat, atapeïda de torres i gratacels, és més sostenible que la dispersió urbana. “La densitat és el més sostenible. La ciutat compacta”, assenyalava per justificar la seua afirmació en la comissió de reconstrucció de les Corts Valencianes.

És cert que hi ha treballs que donen suport al concepte de ciutat vertical i la concentració com menys nociu per al planeta, com es recull en el llibre Ensayo y (error) Benidorm, en què l’editorial Barret reuneix urbanistes, arquitectes o periodistes per reivindicar la ciutat més enllà del kitsch. Mayor creu que cal potenciar les conversions en zona de vianants a les ciutats i que els turistes han d’estar més distribuïts perquè no es concentren en un punt o dos, i posa l’exemple de Barcelona. El turisme de masses és la contraposició d’Hosbec al turisme de “quatre marquesos”, una idea que podria sonar a democratització de les vacances.

A aquesta definició s’aferra Toni Mayor per demanar al Govern més laxitud en les mesures de seguretat, una baixada de l’IVA mentre dure la pandèmia, més aforaments, reduir la distància de seguretat a un metre, especialment en els pubs, o una pròrroga de l’exempció de pagaments a la Seguretat Social per part de les empreses. Polítiques “valentes”, ha qualificat unes quantes vegades, per a fer front a la baixada d’ingressos.

Hosbec demana a l’executiu que prorrogue els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) que acaben al juny, malgrat que comença la temporada alta del sector –que inevitablement es veurà afectada per la pandèmia– i un pla d’activació per al mercat britànic, el turista per excel·lència a Espanya, a qui els hostalers miren amb temor des del Brexit. “És el millor client de tot l’any”, recordava Mayor.

Sobre la higiene i la seguretat en les instal·lacions hoteleres, el responsable de la patronal ha dedicat un minut en la seua primera intervenció a parlar del personal. “Tenim un personal qualificat i competent de portes endins. En aquests mesos no ens hem oblidat de la formació professional per adaptar-ho a tot del personal”, expressava. “Aquest moment demana un nou model d’atenció i cura dels clients, a més dels cursos i protocols necessaris perquè tot el personal duga a terme la seua activitat de la manera més segura possible. Els nostres treballadors també formen part del capital de la reconstrucció turística i sobre la seua implicació recau part del nostre futur”, enunciava el representant de la patronal.

Quasi una hora després, s’asseia en el mateix lloc Yolanda García, portaveu del col·lectiu de les kellys de Benidorm. La cambrera de pis havia comparegut la setmana passada en la comissió de reconstrucció del Congrés i repetia les seues reivindicacions davant les Corts Valencianes.

La visió de la patronal i de les treballadores de la neteja dista molt de ser homogènia. El turisme sembla un món diferent en funció de cada perspectiva. García ha centrat el seu discurs en les pèssimes condicions laborals de les cambreres de pis –avalades per la Inspecció de Treball i l’Institut Valencià de Seguretat i Salut en el Treball (Invasat)– i ha denunciat que algunes companyes les van despatxar els dies previs a la declaració de la pandèmia, i van quedar fora dels ERTO.

La formació que assenyalava Mayor ha sigut esmenada per la portaveu de les kellys, que alertava de riscos per a la salut de la càrrega de faena. “La formació que hem rebut en línia ens diu que hem d’usar productes desinfectants, guants i màscara. Sí, es parla de com estovar els llençols, de deixar l’uniforme a l’hotel per no llavar-lo a casa... Però no es parla en aquests protocols de la càrrega de faena; aquesta càrrega de faena ens està emmalaltint, ha de disminuir i volem que [la reducció] siga de compliment obligat”, reivindicava García, i recorda que, de mitjana, han de netejar –i ara desinfectar– 25 habitacions per jornada.

Entre línies, la portaveu plantejava una qüestió fonamental: pot ser segur un hotel si d’aqueixa seguretat s’encarrega personal en condicions de precarietat? Per això demanen “que els procediments i els ritmes estiguen mesurats [en els plans de prevenció]. La neteja d’habitacions ha de ser més exhaustiva, no podem continuar amb 25 habitacions de mitjana per cada 6 hores”, insistia la portaveu del col·lectiu.

Com ja va fer en el Congrés, García va reprendre el mapa de la riquesa: la renda per capita més baixa de la Comunitat Valenciana està al Baix Segura i a les dues Marines, que es dediquen fonamentalment al turisme, “Què passa perquè les treballadores no puguem sobreviure dos mesos sense cobrar? Què falla? Aquest model no és sostenible socialment a llarg termini”. “Quin camí volem seguir, la reconstrucció d’allò vell o la renovació cap a una igualtat social? No podem ni consentirem pagar una crisi més”.