València converteix en zona de vianants 123.000 metres quadrats en cinc anys, l’equivalent a 17 camps de futbol

Zona convertida en zona de vianants de la plaça de l'Ajuntament.

La recuperació d’espai públic per al vianant en detriment del vehicle privat ha sigut una dels principals senyals d’identitat de l’actual Govern municipal progressista de València, integrat en l’actualitat per Compromís i el PSPV, amb l’alcalde Joan Ribó al capdavant, des que l’any 2015, llavors amb València en Comú, va desbancar el PP de Rita Barberá després de 24 anys d’hegemonia en què va haver-hi avanços escassos en aquesta matèria, almenys en els enclavaments més importants i transitats de la ciutat.

Cinc anys després del canvi de Govern, els números parlen per si sols. Segons la Regidoria de Desenvolupament Urbà que dirigeix la vicealcaldessa socialista Sandra Gómez, en aquest període, i també en coordinació amb la delegació de Mobilitat, que dirigeix Giuseppe Grezzi, de Compromís, s’han convertit en zona de vianants més de 123.000 metres quadrats, és a dir, una superfície equivalent a 17 camps de futbol.

Aquesta xifra inclou els 12.000 metres quadrats guanyats al vehicle privat en la plaça de l’Ajuntament i els 300 metres quadrats de la plaça de Sant Agustí, que s’acaben de recuperar per als vianants sota el model d’urbanisme tàctic, a l’espera de la reurbanització definitiva de tots dos espais.

En total, en aquests cinc anys s’han convertit per als vianants una trentena de carrers i places com la de Rojas Clemente, la del Doctor Llorenç de la Flor, la del Rosari, la del Pintor Segrelles, el carrer de l’Arquebisbe Olaechea o la plaça de Sant Sebastià.

A tot això, s’afegiran en el que queda de mandat la plaça de la Reina i el conjunt del Mercat Central-Ciutat de Bruges. Totes aquestes actuacions formen part del pla de la ‘València, Ciutat de places’, que pretén recuperar les grans àgores com a espais de convivència i gaudi dels ciutadans.

A més, estan pendents altres actuacions per a guanyar espai per als vianants en grans avingudes com la de Pérez Galdós i la de Giorgeta o la del Port, així com la primera superilla que s’impulsarà en el barri de la Petxina. Precisament, un estudi recent de l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) situa València com a segona gran ciutat amb més percentatge de quilòmetres de vials convertits en zona de vianants, amb un 18%, només per darrere de Bilbao (20%) i empatada amb Barcelona.

L’informe analitza la situació en deu grans ciutats: Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Saragossa, Màlaga, Palma, Las Palmas, Bilbao i Valladolid.

Segons l’estudi, les diferències entre ciutats són molt significatives: Bilbao, València i Barcelona tenen més del 15% dels carrers convertits en zona de vianants, mentre que a Madrid aquest percentatge és només del 4%.

Etiquetas
Publicado el
18 de octubre de 2020 - 22:30 h

Descubre nuestras apps

stats