València es deixa 'estafar' pel Port: Catalá renuncia a cobrar un cànon per l'hotel de 30 plantes a la Marina

L'alcaldessa de València, María José Català, i la presidenta de l'Autoritat Portuària de València (APV), Mar Chao, van anunciar el desembre de 2023 la privatització per als pròxims 35 anys de la gestió d'un 47% de la Marina de València (235.000 metres quadrats de superfície), en concret els amarraments i part de la zona sud i nord, perdent així la ciutat el control unitari de l'espai i l'autonomia de la qual gaudia per planificar els usos i activitats. A canvi, l'empresa adjudicatària, Serveis Marítims Port Eivissa i Ocibar, abonarà a l'APV en concepte de taxes per l'explotació dels espais un total de 5 milions d'euros dels quals la ciutat no veurà ni un euro. El mateix succeeix amb la base d'Alinghi, adjudicada a Lanzadera per a una nova seu, per la qual abonarà al Port 220.000 euros anuals en concepte de cànon.

Una història que es repetirà amb la connivència de Català amb el recentment anunciat gratacel de 30 altures que es dedicarà a usos hotelers i comercials i que se situarà al costat de l'edifici del rellotge, dels quals l'Ajuntament tampoc rebrà cap ingrés.

Català i Chao van anunciar el passat 17 de desembre l'inici dels tràmits per a la construcció d'un nou inmoble a la Marina: una torre de 100 metres d'alt d'us terciari. El Pla Especial de la Marina preveu que a la parcel·la, situada entre la plaça de Les Hores, el carrer de la Travessia, l'antiga Estació Marítima (actualment, The Terminal Hub) i el tinglado número 4, es construisca un edifici que està destinat a ser una de les principals fites arquitectòniques de la ciutat per les seues característiques, al qual s'ha denominat Baluard.

La superfície de la parcel·la és de 7.000 metres quadrats amb una edificabilitat de 28.000 metres quadrats, on es contemplen 30 plantes i una alçada de 108 metres. A més, la nova construcció haurà de ser destinada a us terciari, ja siga comercial, hoteler, oficines i terciari. La inversió privada podria superar els 120 milions d'euros.

Durant la reunió s'ha acordat que l'Ajuntament procedisca a la depuració física i jurídica de la parcel·la per a la posterior reversió de la propietat a l'Autoritat Portuària de forma anàloga a com es va fer amb la parcel·la de l'antiga base d'Alinghi. Seguidament, l'Autoritat Portuària de València licitarà la constitució d'un dret de superfície sobre la mateixa que consisteix en una adjudicació de forma directa d'una concessió a l'oferta o projecte que es considere més interessant. Ni l'APV ni l'Ajuntament van donar detalls dels anys que s'atorgarà a l'operador privat ni de la quantia del cànon que abonarà a l'organisme portuari. En el cas de la base d'Alinghi, la concessió atorgada a Lanzadera és per 65 anys.

Els continus agreujaments del Port cap a la ciutat

València ha viscut permanentment agenollada als interessos del Port. Va sacrificar els barris de Natzaret i La Punta en cobrir les seues platges de formigó i grues per executar l'ampliació sud i també va destruir part de la seua horta per construir la Zona d'Activitats Logístiques (ZAL). Unes pèrdues d'incalculable valor per a la ciutat. Tan sols l'alcalde de Compromís, Joan Ribó, s'ha atrevit a alçar la veu oposant-se a l'ampliació nord i a l'usurpació dels espais de la Marina. Tot el contrari que Català.

Després d'executar els molls que van acabar amb la costa de Natzaret i La Punta, l'Autoritat Portuària de València (APV) es va comprometre a desafectar del domini públic portuari estatal els terrenys de la zona de servei del Port de València circumdants amb la denominada Dàrsena Interior del Port, amb una superfície total estimada de 237.261 metres quadrats. És a dir, es cedia a la ciutat el que hui es coneix com la Marina de València.

Un espai que forma part de la trama urbana de la ciutat, però que Català ha retornat de facto a l'APV en renunciar a la seua gestió i als ingressos de la seua explotació una vegada es va liquidar el Consorci València 2007, l'organisme integrat pel Govern (40%), la Generalitat (40%) i l'Ajuntament (20%) que l'administrava des de la seua creació l'any 2003 amb motiu de la celebració de la Copa Amèrica.

Coincidint amb l'aprovació de les obres de l'ampliació nord valorades en 660 milions d'euros que ha de finançar l'APV i després d'assumir el Govern de Pedro Sánchez el deute de 380 milions que pesava sobre el Consorci, l'organisme portuari va reclamar a la ciutat la recuperació de la Marina mitjànçant un informe de l'Advocacia de l'Estat.

Amb aquest document es va advertir a l'Ajuntament, aleshores dirigit per Ribó, que en aquests terrenys i bens cedits com els Docks, Veles e Vents o Edem no cabien activitats amb ànim de lucre i només es poden dedicar a una finalitat d'utilitat pública. Altrament, el Port de València podria reclamar la titularitat de tot l'espai.

Ribó es va oposar frontalment esgrimint un altre informe dels seus propis serveis jurídics municipals que contradiu el de l'APV en considerar amb abundant jurisprudència que els usos econòmics, recreatius o turístics també es poden considerar d'utilitat pública.

Però Català, en lloc de defensar els interessos de la ciutat, es va plegar als de l'APV i va decidir cedir el control i explotació de tota la Marina a l'APV que va convocar un concurs del qual va resultar guanyadora la unió temporal d'empreses (UTE) formada per Serveis Marítims Port Eivissa i Ocibar, a la qual se li va adjudicar l'explotació de les instal·lacions el juliol de 2024 durant un període de 35 anys.

L'APV, segons el plec penjat a la seva pàgina web, cobrarà en concepte de taxes per l'explotació dels espais un total de 5 milions d'euros dels quals la ciutat no veurà ni un euro. La història es va repetir amb l'adjudicació de la base d'Alinghi a Lanzadera, on l'empresa abonarà un cànon anual a l'APV de 220.000 euros durant 65 anys i es torna a reeditar ara amb el gratacel de 30 altures.

De fons, la delicada situació financera de l'APV provocada per les obres d'ampliació i la congelació dels pressupostos generals de l'Estat, que preveuen una aportació econòmica per a la infraestructura, però que al parer no cobreixen la totalitat de les anualitats ja que aquestes es van incrementant de forma progressiva.

Això fa que l'organisme portuari necessite activar i explotar tots els recursos al seu abast per generar ingressos. Així ho va reconèixer el Govern en una resposta parlamentària (document complet al final de la informació) abans de les passades eleccions al llavors diputat de Compromís, Joan Baldoví, el qual va sol·licitar una modificació de la Llei de Ports perquè tots els terrenys nàutics d'us ciutadà i de titularitat de l'Estat sense activitat portuària es cediren a la ciutat, en aquest cas a l'Ajuntament de València: “L'impacte en el compte de resultats de l'Autoritat Portuària de València (APV) de la segregació dels espais nàutic esportius inclosa La Marina de València, seria d'uns 15 milions d'euros d'ingressos. L'APV necessita tots els seus recursos econòmics per finançar la part pública de la nova Terminal de Contenidors Nord del Port de València”.

PL Ports de l'Estat_ Resposta Del Govern on Scribd