El jutge imputa el PP i vol interrogar Barberá per blanqueig de capitals
El jutge encarregat d’investigar el cas Taula ha imputat el PP de València per un presumpte delicte de blanqueig de capitals i ofereix a l’exalcaldessa de València, Rita Barberá, la possibilitat de “declarar voluntàriament” abans de decidir si eleva la causa al Tribunal Suprem. El fiscal pensa que “hi ha prou indicis de la participació” de la senadora, ara aforada, en els fets investigats.
El jutge, a més, ha tornat a cridar a declarar, sempre com a imputats, els quatre membres del partit “investigats per la seua proximitat als diners presumptament il·lícits”. Segons el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de la Comunitat Valenciana, hi han de tornar a comparéixer Alfonso Novo, president del PP de València i portaveu a l’Ajuntament de la ciutat; María José Alcón, exregidora de Cultura, també imputada pel presumpte cobrament de mossegades a canvi d’adjudicacions públiques; Carmen García-Fuster, secretària del grup municipal del PP i mà dreta de l’exalcaldessa, i María José Pi, la seua secretària.
Sempre segons el TSJ, el jutge “ofereix” la possibilitat de declarar “voluntàriament” a València no sols a Barberá, sinó també a Miquel Domínguez, regidor del PP en l’anterior mandat i ara diputat autonòmic i, per tant, també aforat. Cap d’ells no està imputat, de moment, en la comissió del delicte de blanqueig de capitals pel qual s’investiga 48 persones, i el PP de València ha estat pràcticament dissolt.
48 imputats per blanqueig de capitals
48 imputats per blanqueig de capitalsEl magistrat ha alçat hui dilluns el secret de sumari que afecta l’única peça separada de l’Operació Taula, la del blanqueig de capitals. El fiscal i la Guàrdia Civil pensen que el PP va utilitzar els diners de mossegades per a finançar-se de manera irregular. La procedència il·legal dels diners s’hauria intentat amagar mitjançant un sistema ben tosc: es demanaven aportacions de 1.000 euros per via de transferència bancària que, després, es tornaven en metàl·lic. Per aquest afer està imputat gairebé tot el grup popular de l’Ajuntament de València –nou de 10 regidors–, una gran part dels assessors i la majoria del personal. I per al fiscal –“hi ha prou indicis de la participació”...– Barberá també hi hauria de ser imputada. El jutge, no obstant això, considera oportú seguir la doctrina del Tribunal Suprem i exhaurir la investigació perquè, arribat el moment, tant aquesta instància com el TSJ disposen de la màxima informació que els puga ser d’utilitat per a “valorar la implicació indiciària de les dues persones aforades”. Per això, tornarà a interrogar els quatre imputats mencionats del PP –“hi ha la possibilitat que ara vulguen subministrar informació que podria ser valuosa o reveladora de fets o circumstàncies ignots en aquest moment, i que podria servir per a acostar-nos a la veritat”– i donarà l’oportunitat d’explicar-se a Barberá abans d’elevar, si procedeix, la causa al Suprem, l’únic tribunal que pot processar un senador.
Barberá no seria interrogada
Segons el TSJ, “si s’acceptara la fórmula de la declaració voluntària, la senadora i el diputat autonòmic compareixerien davant del jutge i del fiscal, assistits per un advocat, amb la designació prèvia d’un procurador i havent tingut coneixement de les actuacions. El jutge els atorga un termini de vint dies per a declarar si volen. No seran interrogats. I, alternativament a aquesta compareixença voluntària, podrien presentar-hi un escrit al·legant el que consideren oportú en relació amb els fets investigats i a la seua possible participació en aquests fets”.
Pas previ abans de la possible imputació
La declaració voluntària dels aforats és una possibilitat que preveu la llei. “No implica cap procediment de l’òrgan judicial”, de moment, “contra” Barberá i Domínguez. Es tracta, segons el jutge, d’un tràmit que persegueix garantir el seu dret de defensa “perquè puguen donar a conéixer fets i circumstàncies de possible interés per a la causa i manifestar tot allò que porte a la seua defensa en relació amb la investigació, que aparentment els implica, abans de decidir sobre la petició interessada pel fiscal”.
És a dir, després de la declaració –si decideixen fer-la– el magistrat decidirà si accepta la petició del fiscal perquè siguen el Tribunal Suprem –en el cas de Barberá– o el TSJ –Domínguez– els que investiguen els aforats. Mentrestant, el jutge ordena noves diligències i demana al PP que nomene la persona “que haurà de prestar declaració en qualitat d’investigat (terme que substitueix el d’imputat) per un delicte de blanqueig de capitals”.
Operació Taula: 115 imputats per corrupció
L’Operació Taula es va promoure per les pràctiques presumptament corruptes de diversos càrrecs del PP i d’institucions i entitats que estaven sota el seu control. Segons el TSJ, la investigació se centra en Imelsa (empresa de la Diputació de València), en la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de València, en Ciegsa (empresa de la Generalitat encarregada de construir escoles públiques sota sospita per sobrecostos milionaris) i en la Fundació Jaume II el Just, per fer adjudicacions fraudulentes a canvi de comissions il·legals.
El jutge ha decidit alçar el secret de sumari sobre la peça separada del cas –la del blanqueig de capitals– mentre que l’ha prorrogat un mes més per a la resta de la causa. La macrooperació policial del gener va acabar amb la detenció de 24 persones, entre les quals hi havia 12 empresaris i diversos dirigents del PP: Alfonso Rus, expresident de la Diputació; Máximo Caturla i Juan José Medina, exvicepresidents; Alcón o García-Fuster.
