Llanos Massó, la presidenta antiavortista i ultracatòlica de Vox a la província de Castelló
Aquesta setmana s’ha conegut la fractura oberta en Vox a la província de València arran de la decisió del Comité Executiu Nacional d’eliminar els processos de primàries amb vista a les eleccions, fet que comporta la confecció de llistes a dit i més facilitats per a bandejar del partit els candidats amb una trajectòria que pot resultar incòmoda per a la imatge pública de la formació. A la província de Castelló, la presidenta provincial del partit d’extrema dreta, Llanos Massó, ha tancat files entorn de la decisió d’Abascal de purgar els membres que consideren “arribistes”.
L’arribada de Vox al panorama mediàtic com a conseqüència del seu acord en el Govern andalús, afavorit pel Partit Popular i Ciutadans, ha fet que en la formació se senten confiats. Massó afirma que no descarten la repetició d’un escenari a l’andalusa a Castelló, encara que exclouen la idea de concedir “carta blanca” al Partit Popular i a Ciutadans, pel que fa al que consideren unes posicions massa laxes i permissives en matèries com la igualtat de gènere, la memòria històrica o l’educació bilingüe.
No obstant això, el seu missatge pel que fa al que considera “la necessitat de garantir l’ensenyament en espanyol en tots els indrets de la Comunitat Valenciana”, se situa en la línia del discurs que ha mantingut el candidat de Ciutadans, Toni Cantó, durant la precampanya i que ja s’ha demostrat que és fals.
Molt activa en xarxes socials, en el compte que té de Twitter es poden trobar missatges, entre altres coses, contra el “perill que suposa per a la Comunitat Valenciana Compromís i els seus socis pancatalanistes” o un missatge ben peculiar de comiat –amb retret religiós inclòs– després de la mort del físic teòric Stephen Hawking.
Si bé Llanos Massó no té experiència política prèvia a l’hora d’ocupar el càrrec de presidenta provincial de Vox Castelló, sí que admet haver participat de manera activa en la societat civil en defensa “dels temes en què creu”. Així doncs va formar part d’una secció antiavortista de la plataforma ultracatòlica Hazte Oír, coneguda per haver organitzat campanyes homòfobes ben polèmiques de rebuig envers les lleis contra la LGTBIfòbia vigents en diverses comunitats autònomes.
Entre les seues propostes, molt en la línia nacional, hi ha la derogació de lleis que consideren “sectàries, injustes i adoctrinadores” com el “feminisme radical” o la supressió de la televisió pública valenciana. De fet, en el seu compte de Facebook és possible trobar un vídeo gravat durant una manifestació de JUSAPOL –en reivindicació de l’equiparació salarial– a Castelló, en què Llanos, amb el megàfon en la mà, nega l’existència de la bretxa salarial entre homes i dones (s.40 del vídeo).
Preguntada sobre aquest tema declara que “la bretxa salarial entre homes i dones hui dia no existeix” i apunta que “si això fora cert els empresaris estarien controlant únicament les dones, ja que poden pagar-los menys per fer la mateixa faena”. La veritat és que, quant a la bretxa salarial, no es tracta d’una discriminació directa, en què a un home se li pague més i a una dona menys, sinó que l’estructura laboral comporta una retribució diferent en ocupacions que tenen el mateix nivell.
