Ximo Puig esclata pel finançament: “De què van?” Mariano Rajoy i el PP

El problema valencià, el pèssim finançament de la Generalitat per part de l’Estat, cavall de batalla del govern de Ximo Puig, està lluny de solucionar-se. El dèficit de l’Administració central està descontrolat. La possibilitat de formar executiu a Madrid sembla llunyana, i amb aquesta un sistema nou que, a curt termini, aporte més fons. I el gabinet de Mariano Rajoy, lluny de mostrar-se comprensiu amb els problemes econòmics estructurals de la Comunitat Valenciana, la té en el punt de mira.

El dijous, el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro va blasmar la Generalitat per la seua gestió econòmica. Ara, el govern central anuncia que premiarà les autonomies complidores i no les que tenen més dèficit, encara que reben, per cap, molts menys recursos de l’Estat. La reacció del president Puig no es va fer esperar.

Una mescla d’impotència i indignació s’estén en el Consell. A la dificultat de reformar el sistema de finançament per la complexitat intrínseca de l’assumpte –repartir de manera distinta un pastís que no creix– s’uneix el que es descriu com a menyspreu des de Madrid: El cobrament d’una multa per les trampes del PP amb les xifres del dèficit o la presentació de les transferències de fons extraordinàries –el FLA, per exemple– com un regal.

Per això la reacció virulenta del Consell contra Montoro, acusat d’insultar els valencians. El Consell continua treballant en diverses línies. Una, recordar l’infrafinançament per terra, mar i aire: “Els valencians gastem 87 euros per habitant menys que la mitjana espanyola en sanitat i educació”.

Una altra, per exemple, fer visibles els efectes pràctics de les fredes xifres: “Que diga Montoro quins xiquets no vol escolaritzar, quines escoles no vol construir i les empreses culturals que vol tancar. No retallarem”, ha dit el conseller d’Educació, Vicent Marzà.