Ximo Puig vincula els projectes valencians per als fons europeus amb la creació de 190.000 llocs de treball en sis anys

El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, assegura que, si el Govern d’Espanya aprova els seus projectes perquè opten al finançament europeu, la Comunitat Valenciana podria crear 190.000 llocs de treball en sis anys. “Si administracions i les empreses captem un mínim de 14.000 milions en sis anys, això es traduirà en la creació de 90.000 llocs de treball en els pròxims 3 anys i fins a 160.000 llocs de treball fins al 2026”, afirmava dijous el president valencià davant Pedro Sánchez i una cort d’empresaris en la presentació del pla de recuperació ‘España puede’. Puig afegia que “si aconseguim uns fons europeus per valor de 21.000 milions, com és la nostra ambició, arribarem a 190.000 llocs de treball creats en els pròxims sis anys”.

El president del Consell aspira a gestionar el 10% dels fons que arribaran a Espanya en el marc del pla Next Generation UE, els fons de recuperació de la Unió Europea, dels quals el Govern ha previst un avançament de 27.000 milions d’euros en el projecte de pressupostos generals de l’Estat per al 2020. El president Sánchez lliga el futur dels fons europeus a l’aprovació dels comptes públics i també la valoració dels projectes que estan presentant les comunitats autònomes. Si aquests pressupostos tornen a frustrar-se, com va passar amb l’anterior projecte del Govern socialista en solitari, les promeses de Puig quedaran en paper mullat.

El contingut íntegre dels projectes que l’equip de Ximo Puig ha portat a la Moncloa i que va lliurar dijous en mà a Pedro Sánchez encara és un misteri. El setembre passat, en el debat de política general de la Comunitat Valenciana, el president de la Generalitat va exposar les línies mestres del que serà el projecte més important de la legislatura, un pla de reconstrucció econòmica i social per a superar els efectes de la COVID-19. Un pla d’infraestructures sanitàries i de serveis socials, rehabilitació d’habitatges amb criteris d’autosuficiència energètica –ampliar el parc públic, però amb habitatges que suporten noves crisis–, una aposta clara per les energies renovables i l’hidrogen verd, la lluita contra la despoblació i la ruptura de la bretxa urbà/rural i un pla de digitalització de l’Administració pública i el teixit empresarial per fer les pimes competitives. Així fins a 400 projectes concrets que inclouen col·laboració publicoprivada, que el Govern valencià va agrupant en paquets per fer-los més atractius i buscar la participació d’altres territoris.

En l’acte, el president valencià advertia que l’eixida de la crisi va lligada al finançament europeu i aquesta passa per presentar bons projectes i gestionar-los amb eficiència. Puig ha apuntat com a reptes de futur una transformació profunda de l’Administració, per a agilitar els tràmits, i que “els nous fons no entropessen amb l’embut de la burocràcia”, o una transició digital i econòmica justa que “no deixe els més febles com a víctimes”. I en aquesta transició justa cap també un model fiscal sense “abusos” de Madrid, sense “dúmping fiscal” i amb un sistema de finançament just que cobrisca les necessitats de serveis bàsics de la població sense discriminar per territoris.