Zulima Pérez, comissionada per a la reconstrucció després de la dana: “La Generalitat degué comptar més amb els veïns”

Zulima Pérez (Alcoi, 1980) va ser nomenada nova comissionada del Govern per a la reconstrucció després de la DANA el 31 de juliol passat en substitució de José María Ángel, que va presentar la dimissió després de publicar-se un informe de l’Agència Valenciana Antifrau sobre la pretesa “falsificació” d’un títol acadèmic.

Pérez va ser nomenada al començament d’any coordinadora del Comité d’Experts del Govern d’Espanya per a la Reconstrucció. La nova comissionada és doctora en Dret amb menció internacional per la Universitat de València, llicenciada en Dret per aquesta mateixa institució i llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat Miguel Hernández. Ha exercit com a professora de dret constitucional en la Universitat de València, i també com a docent en diferents màsters i diplomes. Un mes i mig després del seu nomenament, repassa la situació de la reconstrucció amb elDiario.es.

Com ha anat el seu aterratge com a comissionada del Govern per a la reconstrucció després de la DANA i en quin moment està la reconstrucció?

Bé, doncs l’arribada bé. La Secretaria d’Estat de Política Territorial va iniciar des d’un primer moment l’impuls a la reconstrucció i el Ministeri de Política Territorial ha anat coordinant tots els aspectes en relació amb aquesta. Quant a la reconstrucció, quasi un any després tenim, d’una banda, que en molt poc de temps es van poder fer totes les obres d’emergència. Es va poder restituir una certa normalitat. Jo crec que en menys d’un mes es van restituir tant les vies d’entrada i d’eixida, com totes les infraestructures de carretera més importants. Va tardar molt poc de temps a tornar tant els serveis de telecomunicacions, com també la línia elèctrica. I això és una faena que es va fer entre tots i totes, les empreses, els ajuntaments i les administracions públiques. I un quant temps ençà, jo crec que hi ha hagut molts avanços, però que encara queda moltíssim camí per fer.

Tenen un termini estimat de quant temps es pot allargar la reconstrucció per a poder parlar de plena normalitat?

No n’hi ha una data concreta, però la realitat és que tardarà molt. Si anem ara a les localitats de la zona DANA, podem veure-hi una certa normalitat, però queda moltíssim de temps perquè totes les infraestructures que han sigut afectades tornen a estar reconstruïdes. Queda molt de temps també per a poder tornar a tindre un nou clavegueram. El que s’ha fet fins ara són actuacions de neteja d’emergència, però es canviarà tot el clavegueram. Això són quilòmetres i quilòmetres, alçar ciutats senceres i això s’ha d’anar planificant per part dels ajuntaments i per part de les operadores. Per tant, tardarem molts anys a tornar a aquesta normalitat, d’una banda, pel que fa a les infraestructures. I en el terreny personal, jo crec que hi haurà ferides que tardaran moltíssim de temps a curar-se i que, evidentment, res tornarà a ser igual en la zona, des del punt de vista emocional.

Precisament, se’ls acusa molt últimament des de la Generalitat de lentitud tant en el tema de la renovació i la neteja del clavegueram com en les faenes d’adequació de llits i barrancs. Què té a dir-hi?

Que és absolutament irresponsable que el Govern de la Generalitat faça por a les persones que han viscut ja un esdeveniment com el de la DANA. Absolutament irresponsable. Perquè la gent que va viure en la zona ha patit un trauma que no es podrà tancar i que encara està molt viu. Que la Generalitat, que és una institució que ha de protegir i donar seguretat i donar confiança a les persones que viuen en el seu territori, faça aquesta mena de declaracions és absolutament irresponsable. Quant al clavegueram, és una competència municipal, és a dir, no és una competència de l’Estat. El que fa l’Estat és finançar les obres per al clavegueram. Com ja hem dit, s’han fet totes les obres d’emergència perquè funcione d’una manera normal. Per tant, s’han fet actuacions perquè puga estar preparat davant aquestes pluges. Encara, evidentment, hauran de fer-se més actuacions, que és el que he dit abans, que tardaran moltíssims anys a fer-se, perquè cal alçar tota la zona per a poder millorar-lo davant futures avingudes. Però s’ha actuat en el clavegueram per part de les operadores i dels ajuntaments i s’ha finançat per part del Govern d’Espanya la reparació de tot el clavegueram al 100%. Deuen ser uns 416 milions el que s’hi ha invertit.

I quant als barrancs?

En la zona dels barrancs s’actua per part de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) i hi ha obres que són a un termini més curt, que es fan actualment d’emergència. I després hi ha tot un pla de resiliència davant les inundacions que, evidentment, no es pot fer en dos dies, però que anirà fent-se i que farà que la zona siga molt més segura. Però és molt irresponsable el missatge que trasllada la Generalitat, que, per cert, m’agradaria saber què fa per a protegir les persones que viuen en la zona davant les avingudes de la tardor. Perquè jo només sent crítiques i cap proposta.

I fora d’aquest soroll i aquesta crítica política, internament sí que hi ha coordinació entre els tècnics de la Generalitat i del Govern?

Sí, la coordinació evidentment existeix i ha existit des del primer moment. Hi ha una sèrie de competències o d’actuacions que s’han de fer de manera conjunta i coordinada. N’hi ha unes altres que no cal. Des del principi es van ajuntar i es van asseure ja en la taula tots els ministres amb cadascun dels consellers del ram per veure què s’havia de fer i com s’havia d’actuar. En tots els sectors. I després, evidentment, ja van treballar en l’àmbit tècnic. La CHX té, amb la conselleria, reunions periòdiques amb els tècnics. Per tant, en el terreny tècnic, aquesta cooperació ha estat evidentment molt viva, com no pot ser menys. I la cooperació no és únicament entre l’Estat i la Generalitat, sinó també amb tots els alcaldes i alcaldesses. Perquè el que s’han destruït són els pobles. El Govern finança les infraestructures municipals, el clavegueram, les actuacions relacionades amb l’agricultura i, després, moltíssimes més ajudes que tenen a veure, sobretot, amb els municipis i amb competències municipals. També, per exemple, es pagarà la neteja dels garatges a la Diputació de València, les carreteres, els ponts. I, a més de treballar amb les administracions, també és molt important que estem amb les persones que hi viuen: associacions de víctimes, associacions veïnals o comités de reconstrucció.

El Govern va ingressar 1.700 milions d’euros als ajuntaments per a reparació d’infraestructures, però hi ha un problema de gestió d’aquests recursos per falta de personal. Es va proposar la col·laboració de Tragsa per a ajudar a traure els expedients de contractació. Com està aquest tema?

Doncs, a veure, és la primera vegada en la història que el Govern d’Espanya finança al 100% les infraestructures municipals. Fins ara, les infraestructures municipals es finançaven al 50%. Per exemple, en el volcà de La Palma es van finançar al 50% i la resta de les administracions van posar l’altra part. Ací, el Govern d’Espanya ho ha finançat al 100%, vam ingressar de seguida els diners en les arques dels ajuntaments. El problema, i és un problema real, és que els ajuntaments no tenien capacitat de gestió, perquè gestionaven moltíssimes coses. Hi havia municipis en què ni tan sols hi havia ajuntament. Per tant, vam decidir també ajudar els ajuntaments a través de Tragsa, que és un mitjà propi de l’Estat i el que vam fer és posar-lo al servei dels ajuntaments perquè pogueren també utilitzar-lo en la reconstrucció. Així poden fer amb Tragsa tant els projectes com després la licitació de les obres. A més, Tragsa va traure els acords marc per a poder licitar d’una manera més ràpida, ja que fan una preselecció d’empreses, cosa que agilitza molt els terminis.

El vicepresident de la Generalitat, Gan Pampols, ha presentat un pla de reconstrucció en què ordenen, manen i interpel·len tothom sobre què ha de fer, què no ha de fer, les seues conselleries, però també el Govern d’Espanya. Se senten interpel·lats per aquest pla de reconstrucció?

Bé, moltíssimes de les coses que hi ha ací ja es fan, però hauria estat molt bé que hagueren comptat amb les administracions interpel·lades. Aquest pla el que ha fet és posar com a obligació moltes actuacions que ja fa el Govern d’Espanya. Però jo crec que la planificació ha de vindre des de baix. Per exemple, quan estava en el Govern del Botànic, amb la DANA del Baix Segura es va fer també un pla de recuperació que, per cert, no es va adjudicar a cap consultora ni va costar el que ha costat aquest pla, que era fonamentalment participat. És a dir, són els ciutadans dels municipis els que han de parlar i participar i dir què volen fer en la reconstrucció. Per tant, jo crec que hauria sigut important comptar més amb ells. Jo em quede amb la planificació feta al Baix Segura i amb la participació que ells hi van tindre.

Llavors, no se senten interpel·lats pel pla de reconstrucció?

No, perquè ja està fent-se. No cal que ens ho diga un pla de reconstrucció, perquè ja està executant-se.

Per què no han volgut crear la comissió mixta, que és una cosa que els atribueix molt ací la Generalitat, tenint en compte que sí que es va crear amb el volcà de La Palma?

Bé, pel que fa a la comissió mixta, està demanant-se quasi un any després de la DANA. És a dir, ha passat molt de temps sense l’existència d’aquesta comissió mixta, perquè hi ha una part de l’equació, de les dues parts, que durant tot aquest temps no ha estat en la reconstrucció, no ha estat en el que havia d’estar i estava en altres coses. Si els màxims dirigents de la Generalitat han estat anul·lats de la reconstrucció, no poden vindre ara, un any després, demanant una comissió mixta que no servirà per a res. Si la comissió mixta servira per a alguna cosa i ajudara la reconstrucció, demà mateix hi hauria una comissió mixta. Si és únicament una foto que es vol fer el senyor Mazón, perquè evidentment les coses que no serveixen gens, no serveixen gens.

Què passa amb la reparació dels ascensors, que sembla que avança molt lentament?

Els ascensors, evidentment, no són competència de l’Estat. Però sí que és veritat que el president del Govern, Pedro Sánchez, quan es va reunir amb les associacions de víctimes, va assumir el compromís d’actuar o de fer alguna cosa en relació amb els ascensors. I bé, evidentment, vam agafar el guant per a poder fer-hi alguna cosa. Els ascensors tenen una problemàtica específica. No és una qüestió de diners, sinó que és una qüestió, d’una banda, de mà d’obra, de persones especialitzades que puguen anar a revisar un ascensor i fer totes les actuacions en relació amb l’ascensor. I, d’altra banda, és una qüestió de capacitat de construir-ne. Perquè els ascensors són diferents cadascun i els fan específicament per a cada finca. Ací el que vam fer nosaltres és reunir-nos amb la patronal i amb el Cermi i prioritzar que la mà d’obra es mantinguera i es destinara a la zona de la DANA i que, a més, s’arreglaren primer els d’edificis amb persones amb problemes de mobilitat. També ací s’ha llavat les mans la Generalitat. En canvi, el Govern està al costat dels veïns i veïnes. I continuarem sobre la zona per ajudar en qualsevol cosa. Encara que siga estar al seu costat, hi estarem.

Què els sembla l’última tanda d’ajudes de Mazón, sobretot les vinculades als cotxes? Els ciutadans que van perdre el cotxe, van cobrar del Consorci d’Assegurances, després la Generalitat els va donar 2.000 euros més, per si calia complementar. Ara Mazón n’ingressarà, sense necessitat de sol·licitar-ho, 2.500 més. Què els semblen aquesta mena d’ajudes?

Bé, jo partisc del fet que no criticaré, o intentaré no criticar, cap ajuda que es puga donar per part d’altres administracions, ni cap aportació que es puga fer per part d’altres administracions, perquè crec que tota pedra fa paret i que tot és necessari. Ara bé, crec que, a l’hora de donar ajudes, cal fer una anàlisi de quins són els problemes reals que hi ha i, llavors, invertir els diners dels ciutadans i les ciutadanes, que parlem de diners públics, de tots els ciutadans, realment en el que es necessita. Jo crec que aquestes ajudes el que han anat és a la cosa fàcil i no han tingut en compte les necessitats fonamentals de les persones.

Vosté va arribar al comissionat després de l’eixida de José María Ángel. Li va fer mal la manera com es va produir la seua eixida?

Absolutament, jo crec que José María és una persona que ha tingut una trajectòria acreditada que he pogut compartir amb ell, tant en els anys del Govern del Botànic, al capdavant d’Emergències, gestionant moltes emergències, perquè vam tindre també molts desastres a la Comunitat Valenciana, com després en aquest temps en el Ministeri, i, evidentment, és molt dolorosa l’eixida de la manera com s’ha produït.

Parlant de les ajudes en què estàvem abans, estan satisfets amb el percentatge d’execució de les ajudes de l’Estat?

El Govern d’Espanya ha mobilitzat 16.600 milions d’euros, una quantitat molt alta. D’aquests 16.600 milions, se’n va agafant en relació amb les necessitats. Jo crec que cobrirem tots els espais que calga. Actualment, hi ha més de 6.000 milions executats, però ja els he dit que la reconstrucció no és una cosa que es faça en dos dies. Primer, que tardarà temps a veure’s, tardarà temps a acabar. I després, a més, que aquests 16.600 milions són els que s’han posat a disposició. Si no es gasta tot, és perquè potser no ha calgut gastar-ho tot i parlem de diners públics, que s’invertisquen tots els diners necessaris en la reconstrucció. Si s’han posat a disposició 16.600 milions i potser es necessiten menys, perfecte, està bé per a les actes públiques. No va en detriment del que es fa.

Què pensa vosté del fet que el vicepresident de la Generalitat que ha fet el pla de reconstrucció abandone el vaixell al novembre?

Bé, per a mi la faena que ha fet o que fa Gan Pampols, jo crec que ell és una figura inqüestionable. No criticaré la faena que ha fet. Sí que crec que el fet que es lleve la figura del vicepresident per a la reconstrucció fa pensar que per a la Generalitat la reconstrucció ja ha acabat. És a dir, ja està tot fet, fem un pla i ja ho tenim. La reconstrucció és molt més. És a dir, la reconstrucció també és, com he dit, acompanyar les persones que han patit aquest xoc i veure quines són les seues necessitats a cada moment. I això és una cosa que continua passant en l’actualitat i que nosaltres farem amb els comités de reconstrucció, amb les associacions de víctimes i amb les associacions veïnals. Em quede amb una frase que deia un membre d’una de les associacions de víctimes que va dir i se’m va quedar, perquè crec que és molt significativa, i és que reconstruir les nostres ciutats és reconstruir les nostres vides. Per això jo vull que les persones que han patit aquest xoc participen en la reconstrucció dels seus pobles i les seues ciutats. Crec que és fonamental.

Animaria Gan Pampols a continuar en el Govern?

Jo sí, clar que sí.

Què opina sobre la citació com a testimoni per part de la jutgessa que investiga la DANA de la vicepresidenta de la Generalitat, Susana Camarero, després de revelar elDiario.es que va estar connectada al Cecopi, i de la seua nova invitació a Mazón a declarar com a investigat?, continua el Govern valencià segrestat pel 29 d’octubre?

Absolutament. Fa un any quasi de la catàstrofe de la DANA i els valencians i les valencianes no sabem encara què va passar. I jo crec que és importantíssim que les persones de la zona sàpien què va passar per a poder refer les seues vides també. Per a les persones que van patir en aquell moment la riuada, per a les persones que han perdut familiars, és importantíssim saber què va passar. I és importantíssim assumir responsabilitats. I crec que ací dona molta llum la jutgessa de Catarroja, que, a més, pateix moltíssims atacs per part dels sectors més ultres i més conservadors perquè no faça la seua faena. Per tant, jo espere que no tardem molt a saber què va passar el dia 29 d’octubre i, a més, que s’assumisquen les responsabilitats que s’han d’assumir per part de les persones que no van estar on havien d’estar el dia de la tragèdia.