El valencianisme enfront d’Espanya: Manual per a l’hegemonia de Compromís
Amadeu Mezquida (València, 1985) és militant del Bloc, politòleg i assessor del regidor de Festes a l’Ajuntament de València. Ha estat el director de la campanya electoral de Compromís que va contribuir a portar Joan Ribó a l’alcaldia. En aquell moment, en què el valencianisme representat en aquesta coalició conquereix quotes de poder insòlites (al començament de segle la seua representació institucional era nul·la i els vots no arribaven al 3%), Mezquida decideix plasmar en un llibre les idees sobre les quals reflexiona des del 2013: un full de ruta perquè el valencianisme siga hegemònic.
El valencianisme enfront d’Espanya ha estat finançat per micromecenatge i acaba de ser publicat per la Fundació Nexe, pròxima a Compromís. El punt de partida pot resultar paradoxal, però no és controvertit: l’únic nacionalisme possible al País Valencià és l’espanyol. “No hi ha que defugir del conflicte identitari amb Espanya, sino afrontar-lo des de nous marcs cognitius”, diu Mezquida. Els estudis demostren que els valencians se senten més espanyols que ningú. I un 35% (47% a la província d’Alacant, rècord espanyol) han nascut fora de la comunitat de residència. La història recent, amb conflictes sobre la llengua, la bandera i altres símbols i els problemes de vertebració territorial, tampoc no ajuden. Convertir el valencianisme (llegiu Compromís) en força majoritària demana un canvi d’estratègia.
“No hi valen les apel·lacions a la història, a la llengua o a la identitat en una societat amb una diversitat d’orígens total. Les eines del nacionalisme clàssic no serveixen, almenys ací. Cal reformular la identitat valenciana, reconceptualitzar la identitat nacional, d’acord amb la societat del moment: plural, amb immigració, que és part d’un món globalitzat”, diu Mezquida. I aquesta identitat, aquest marc conceptual, s’ha de construir mirant cap avant, no cap arrere: “En el cas valencià, el passat no ens uneix. Cal parlar de futur per a superar dinàmiques antigues que no ajuden a fer un projecte de cohesió. Ací trobarem el que ens uneix”.
Les claus de la reinvenció del valencianisme
La “ruptura estratègica” exigeix novetats, trencar els lligams amb el passat. Com? “Creant un marc conceptual nou, un altre discurs. Per exemple, a Catalunya es parlava de nació i ara es parla de poble català. Abans s’aspirava al dret d’autodeterminació i ara al dret a decidir. La independència abans era un fi i ara és un instrument per a millorar el finançament o els serveis públics i obtenir més benestar. Els missatges deixen d’apel·lar al poble i miren de convéncer l’individu, perquè molts catalans poden compartir aquests objectius i segurament no deuen ser nacionalistes”. Com es converteix el valencianisme en força hegemònica? El valencianisme enfront d’Espanya té més de 200 pàgines, però Mezquida en resumeix algunes claus:
Ser útils: “Cal ocupar-se dels assumptes que preocupen la gent, donar certeses integradores”.
Apostar per una identitat líquida. “Un immigrant s’ha de poder sentir tan valencià com qualsevol, plantejar la llengua com un dret individual i col·lectiu i com un patrimoni col·lectiu, no com una qüestió de diferenciació amb la resta, Per a fer-ho, cal fugir de l’etnicisme, evitar que l’ús normalitzat del valencià es veja com una imposició, fer un discurs integrador”.
Encapçalar la mobilització per causes concretes i assumibles per les majories: “L’infrafinançament valencià, el retard en el corredor mediterrani, la liberalització de l’AP-7 o la pèrdua del sistema financer són temes vertebradors, de vital importància per al país, però assumibles per una majoria de ciutadans, són una qüestió de benestar i necessitats no un greuge territorial.”.
Facilitar la infidelitat identitària. “Ha de ser natural, ho és en una societat tan complexa, que es puga gaudir amb un partit de la selecció espanyola i després vibrar en un concert d’Obrint Pas”, un grup de música en valencià ja retirat que apostava pels Països Catalans. “Sentir-se valencià sense que això cree un conflicte amb el fet de sentir-se espanyol”.
Després de lustres de travessia pel desert sota diverses denominacions, el valencianisme integrat en Compromís va sorprendre en les eleccions valencianes del 2011 amb un 7% dels vots i sis diputats. En les europees del 2014 es va aconseguir un extraordinari 10% dels vots. I al maig passat, de nou en els comicis autonòmics, un 18%, a dos punts del PSOE només. Mezquida aposta per un canvi d’estratègia i de discurs no solament per a consumar el sorpasso als socialistes, sinó també per a, més amb Espanya que contra Espanya, portar Compromís a l’hegemonia.
