Fabra, Rus, Ripoll... i César Sánchez?
César Sánchez és el càrrec institucional més rellevant que li queda al PP valencià, I s’ha ficat en un embolic. En un territori en què els populars a penes han salvat les diputacions de Castelló i Alacant enfront de la generalització de coalicions d’esquerres, presidir la Diputació d’Alacant converteix Sánchez en una figura amb aspiracions de lideratge ara sota l’ombra.
Com ha passat? Va portar al ple una decisió de què els partits de l’oposició desconfiaven, ja que consistia en el fet que la Diputació assumira finançar amb més de dos milions d’euros un projecte de construcció de dues rotondes en una carretera la titularitat de la qual és de l’Estat. Per això van demanar, abans de decantar-s’hi, un mapa de prioritats, començant per les carreteres que sí que són de competència provincial.
Fins i tot el diputat de Ciutadans, Fernando Sepulcre, va dir que rebutjava inicialment la proposta del PP, que governa la institució precisament gràcies al vot del representant del partit d’Albert Rivera. La marxa arrere d’última hora de Sepulcre, que va optar (ja en el ple) per abstenir-s’hi, va permetre als populars aprovar el 4 de maig passat el punt de l’ordre del dia referit a la millora dels accessos a Calp des de la N-332.
L’aprovació va ser possible, per tal com hi havia empat entre el PP (amb 15 diputats) i el PSPV-PSOE (11), Compromís (3) i Esquerra Unida (1), gràcies al vot de qualitat del president de la corporació provincial, César Sánchez. El vot va alçar polèmica, no sols perquè Sánchez és alcalde de Calp, la localitat beneficiària de la inversió, sinó també perquè després es va saber que la propietària principal dels terrenys afectats, amb 3.625 metres quadrats de sòl urbanitzable al polígon del Pou Roig, és l’empresa Paviota, SL, pertanyent a la seua sogra.
La incompatibilitat sembla clara a la llum de la Llei de règim jurídic de les administracions públiques, que inclou com a motius per a “abstenir-se d’intervenir en el procediment”, tant per a autoritats com per al personal al servei de l’Administració, “tenir parentiu de consanguinitat dins del quart grau o d’afinitat dins del segon amb qualsevol dels interessats, amb els administradors d’entitats o societats interessades i també amb els assessors, representants legals o mandataris que intervinguen en el procediment”.
Francisca Ivars, la sogra de Sánchez, és l’administradora única de Paviota, SL. Però el president de la Diputació al·lega que no tenia obligació d’abstenir-s’hi atés que els terrenys afectats ja no són de la seua sogra, una vegada l’Ajuntament de Calp, que també presideix ell, va aprovar un conveni expropiatori el novembre del 2015, pel qual es van cedir al municipi. Sánchez, que el 2013, tres mesos abans de casar-se, va votar a favor que el municipi es fera càrrec de la urbanització del polígon on estan els terrenys dels que serien els seus sogres, per agilitzar-la després d’uns quants retards, sí que es va abstenir de signar i de votar en el ple municipal del 2015 el conveni pel qual Paviota va cedir el sòl.
Els terrenys, en efecte, estan cedits. No obstant això, el “procediment” està lluny d’haver culminat, per tal com aqueixa cessió (sobre les clàusules de la qual va mostrar estranyesa algun regidor en el ple de Calp en què es va aprovar) es va condicionar al pagament “en espècie i, subsidiàriament, en metàl·lic”, del preu just. Dit d’una altra manera, la sogra de Sánchez rebrà drets sobre “solars edificables” en el mateix sector equivalents a la parcel·la expropiada. Un aprofitament que podrà convertir en diners (259.056 euros) si al cap de tres anys no se li han adjudicat. “Podrà, l’expropiat, a lliure elecció”, resa el conveni, “romandre en el dret a l’adjudicació dels aprofitaments o exigir a l’Ajuntament de Calp la indemnització de l’import”.
Va al·legar el president de la Diputació a eldiario.es quan va publicar la notícia que, en qualsevol cas, la seua sogra n’eixiria perjudicada si s’executava el projecte en el termini de tres anys, perquè no cobraria els diners. En realitat, el que estableix el conveni és l’obligació de l’Ajuntament de Calp de donar altres solars o pagar a la seua sogra, que en tot cas, gràcies a la permuta, podrà disposar d’uns terrenys edificables en un sector amb nous accessos des de la carretera.
Els grups de l’oposició han criticat amb duresa el que consideren una il·legalitat comesa pel president de la Diputació. El PSPV-PSOE va posar a les mans dels seus serveis jurídics l’assumpte.I Compromís va demanar la dimissió de Sánchez i va anunciar la intenció de plantejar una denúncia davant de la fiscalia. No va necessitar buscar molt en la jurisprudència per trobar-hi una sentència que ve al cas. El mes d’abril passat, l’Audiència de Castelló va condemnar un altre polític del PP a vuit mesos de presó, multa i inhabilitació per haver votat a favor de l’expropiació d’uns terrenys on es construiria una depuradora que eren propietat d’una empresa seua i dels seus fills.
“No es tracta que les resolucions dictades foren prevaricadores, per no haver-se abstingut l’acusat, ja que el seu vot era un més dels existents, i no era decisiu, i s’havia votat per unanimitat, tant en comissió, com en el ple”, apunta la sentència, “però amb la seua ‘no-abstenció’ si que facilitava, que no forçava, l’aprovació de l'expedient administratiu esmentat, ja que, si la resta dels diputats provincials hagueren sabut la seua vinculació amb part dels terrenys en què s’havia de construir l’estació depuradora de Borriol, el resultat hauria estat, potser, distint possiblement”.
“Deixarem d’aprovar avui, ací, un projecte determinat que compromet la seguretat viària, per tant dels usuaris d’una carretera, perquè aqueix projecte se circumscriu al terme municipal de l’alcalde de Calp, avui president de la Diputació?”, es va preguntar el portaveu del PP en el debat que es va produir en la Diputació d’Alacant el 4 de maig, sobre el conveni per als accessos a urbanitzacions a Calp, davant de les crítiques de favoritisme de l’oposició. En cap moment va advertir Sánchez des de la presidència sobre l'existència d’interessos de la seua família en el projecte de què es discutia el suport, ni va explicar per què havia decidit aquesta vegada votar en aqueix assumpte si s’havia abstingut prèviament en el seu Ajuntament.
El polític que va condemnar l’Audiència de Castelló per “negociació prohibida a funcionari” en la sentència que serveix de referència a la polèmica és Francisco Martínez, que va ser, com a vicepresident de la Diputació de Castelló, número dos de Carlos Fabra, que actualment compleix condemna per delictes fiscals. Fabra, a Castelló, forma juntament amb Alfonso Rus, imputat a València en el cas Taula, i José Joaquín Ripoll, a Alacant, processat en el cas Brugal, una tripleta d’expresidents de diputació del PP immersos en escàndols. César Sánchez (Navalmoral de la Mata, Càceres, 1978) va ser diputat autonòmic la legislatura passada i va viure el procés d’autodestrucció del PP en les Corts Valencianes, sacsejat per la corrupció. No sembla que n’haja eixit tan escarmentat per a deixar-se guiar per la prudència i ara es veu greument compromés.
