eldiario.es

Menú

L'històric valencianista Vicent Miquel i Diego mor als 76 anys

Impulsor de la Unió Democràtica del País Valencià en els anys de la transició a la democràcia, va ser secretari general de l'Ajuntament de València quasi dues dècades, fins a la seua jubilació el 2009.

- PUBLICIDAD -
Vicent Miguel i Diego, el dia de la seua jubilació como a secretari general de l'Ajuntament de València.

Vicent Miguel i Diego, el dia de la seua jubilació como a secretari general de l'Ajuntament de València.

El valencianista històric Vicent Miquel i Diego ha mort de sobte, a les dotze hores d'aquest divendres, a l’edat de 76 anys. Nascut a la Nucia el 22 de desembre de 1939,  estudià la llicenciatura de Dret en la Universitat de València i, posteriorment, la de Ciències Polítiques a Madrid. Des de ben jove participà activament en el moviment valencianista a través dels cursos de llengua valenciana de Lo Rat Penat. Posteriorment, el 1965, fou un dels fundadors en la clandestinitat del partit Unió Democràtica del País Valencià, de caràcter democratacristià, en la línia del personalisme comunitari. Eixe mateix any publicà el llibre L’Església valentina i l’ús de la llengua vernacla, amb pròleg del canonge Josep Espasa, i participà activament en l’arreplegada de 20.000 firmes per a reivindicar l’aprovació dels textos litúrgics valencians en consonància amb les disposicions aprovades en el Concili Vaticà II.

Arribada la democràcia, fou candidat al Congrés dels diputats per UDPV en les eleccions constituents de 1977 i en 1982 ho tornà a fer com a membre d’aquest partit en la coalició electoral Unitat del Poble Valencià impulsada per Francesc de Paula Burguera. A mitjan dècada dels 80 fou membre habitual de la tertúlia de l’Hotel Inglés, en companyia d’altres valencianistes històrics com Vicent Franch, Damià Mollà, Eduard Mira o el liberal Joaquim Muñoz Peirats. En aquell espai de diàleg es van perfilar les línies de la Tercera Via, proposta valencianista que, des de la unitat de la llengua compartida amb els catalans i els balears, reivindicava la singularitat nacional dels valencians.

L'any 1996 fundà amb membres històrics del partit UDPV, com Vicent Diego, Josep Ferrís o Eugeni Senent, i d’altres més jóvens com Salvador Albert, Juli Just o Agustí Colomer, l’entitat cívica Unió Democràtica del Poble Valencià destinada a difondre el pensament personalista i comunitari d’autors com Emmanuel Mounier, Jacques Maritain o Denis de Rougemont. A través d’aquesta entitat col·laborà amb el Grup d’Estudis Personalistes de la Universitat de València dirigit pel professor August Monzon.

Una de les seues últimes intervencions públiques fou en el congrés universitari “La qüestió nacional valenciana (1707-2007), una revisió crítica”, celebrat en juny del 2007. La seua vida professional va estar lligada a l’administració local, especialment en l’Ajuntament de València, on al llarg de prop de 20 anys fou secretari general. Es va jubilar l’any 2009. També fou secretari d’actes del Consell Preautonòmic del País Valencià en el temps de la construcció inicial de l'autogovern.

Amb motiu del seu 70 aniversari, un grup d’amics li va retre un homenatge per la seua contribució a la defensa de la idea d’un valencianisme d’inspiració cristiana. El títol d’aquell homenatge era un resum de la seua personalitat i la seua trajectòria cívica: Vicent Miquel i Diego, la fidelitat a les arrels.

 

- PUBLICIDAD -

Comentar

Enviar comentario

Enviar Comentario

Comentarios

Ordenar por: Relevancia | Fecha