Puig defensa una “ruta federalitzant” per a reformar la Constitució davant la recentralització i l’immobilisme

La compareixença del president valencià, el socialista Ximo Puig, en la Comissió de les Comunitats Autònomes del Senat, que té sol·licitada, ha quedat suspesa en espera que el Govern que presideix Mariano Rajoy moga fitxa en la reforma del model de finançament autonòmic, que es reclama amb insistència des de la Comunitat Valenciana. Puig, no obstant això, ha pronunciat aquest dimecres una conferència en el Senat per clausurar el VII Fòrum de les Autonomies que s’hi ha celebrat.

Puig ha començat assenyalant les “resistències a la reforma, l’immobilisme i la recentralització” i ha reclamat “la urgència d’una via reformista per a superar l’embós”. Després de destacar que la Constitució del 1978 ha estat “el millor vehicle de convivència democràtica i de transformació que hem conegut a Espanya en tota la nostra història” i assegurar que la de les autonomies ha estat “l’operació més ambiciosa per a transformar l’Estat”, ha advertit: “L’Estat de les autonomies ha estat una història d’èxit, però, al meu parer, està esgotat”.

Amb aquest punt de partida, el president de la Generalitat Valenciana s’ha mostrat partidari d’abordar constructivament la crisi desencadenada a Catalunya, però ha afegit que “el futur d’Espanya va molt més enllà del problema català”. El canvi climàtic, les noves desigualtats o la necessària identificació dels ciutadans amb el sistema polític són assumptes que cal afrontar, així com l’establiment de “mecanismes per a l’organització de l’Estat i el finançament autonòmic, que han de delimitar regles de joc per a una nova i més eficaç cohesió territorial on totes les comunitats autònomes ens sentim representades i respectades”.

Superar l’abstracció

“El legítim, i essencial, debat entre partits no pot substituir el debat entre les institucions”, ha indicat Puig per explicar per què la Generalitat Valenciana ha formulat una proposta de reforma constitucional.

“Animem a traçar una via reformista que supere l’abstracció, una via reformista que busca una Espanya més conscient de la seua diversitat, una via reformista que busca una Espanya basada en la igualtat”, ha resumit el president valencià. I ha arremés contra l’immobilisme, contraposant l’exemple dels pactes entre forces diferents i els governs autonòmics de coalició com el que presideix.

“El debat sobre la reforma de la Constitució s’insereix en una aclaparadora atmosfera de paralització política”, ha assenyalat. “Una paralització que no afecta les comunitats autònomes. Bona part de les autonomies hem superat la inexistència de majories absolutes amb pactes de govern i suports parlamentaris, i hem aconseguit estabilitat i un funcionament normal institucional. Em permet subratllar que, en un clima en què fins i tot es va paralitzar la formació de Govern a Espanya, van ser les comunitats autònomes les que van mantenir l’estructura institucional i el funcionament del nostre Estat del benestar”.

Valors i drets

Puig ha resumit la “via reformista” que impulsa el Govern valencià en la idea que la Constitució “cresca en valors”, com la igualtat i la lluita contra la violència masclista, la lluita contra el canvi climàtic, la promoció del govern obert i la lluita contra la corrupció, l’avanç en la integració de la Unió Europea, la creació i la difusió del coneixement científic i la universalitat en l’accés a les tecnologies de la informació.

Un creixement en valors que ha d’anar acompanyat de “la protecció dels drets que ens permeten garantir una vida digna a les persones, com l’accés a la a la salut universal, l’habitatge, la renda bàsica, la protecció de la dependència i la infància”.

En al·lusió a les resistències que la reforma de la Constitució suscita, Puig ha defensat que cal superar les “vel·leïtats recentralitzadores” i ha apostat per “superar una Espanya radial, també en l’aspecte polític, que monopolitza el sentit de l’Estat”.

Contra la involució democràtica

“Proposem una Espanya oberta, cap a fora i cap a si mateixa”, ha sostingut el cap del Consell. “Ho proposem perquè creiem que aqueixa tendència recentralitzadora, acrescuda per la crisi catalana, suposaria una involució democràtica”.

El president de la Generalitat Valenciana ha al·ludit en un altre passatge del seu discurs al finançament de les comunitats per argumentar que el model autonòmic “està esgotat en primer lloc, perquè permet una desigualtat insostenible. El 2015, entre les comunitats de règim comú, hi hagué 728 euros per habitant de diferència entre la més ben finançada i la Comunitat Valenciana. Un 33% menys, només pel fet d’haver nascut en un territori diferent”.

I en segon lloc, ha afegit, està esgotat per “l’absència de lleialtat institucional, les insuficiències i les carències de vies per al debat i l’adopció d’acords compartits, de les comunitats autònomes entre si, sobre matèries que formen part del nostre patrimoni competencial i de les comunitats autònomes amb les institucions centrals de l’Estat”.

Com a exemple d’aquesta situació ha posat que ell mateix és només el segon president d’una comunitat autònoma que ha sol·licitat comparéixer en la Comissió General de les Comunitats Autònomes del Senat, així com la constatació que només s’han produït “sis reunions de la Conferència de Presidents en 14 anys”.

La via reformista contra la recentralització que, segons Puig, recull la proposta de reforma constitucional de la Generalitat Valenciana consisteix en “una via que avance cap al federalisme”. Un model en què totes les comunitats disposen de competències exclusives i iguals en les matèries relacionades amb el desenvolupament de l’Estat social perquè siga real la igualtat de tots els ciutadans, visquen on visquen.

Fets singulars, històrics i culturals

“Juntament amb aqueixa distribució idèntica, proposem l’assumpció voluntària, per les comunitats, de competències sobre els seus fets singulars, històrics, culturals, i jurídics”, ha afegit Puig, que ha concretat que es tracta d’“una assumpció de competències que proporcione garanties per a assegurar els drets lingüístics, el reconeixement del pluralisme com un valor que cal fomentar i la promoció de la presència de les distintes llengües a tot Espanya”.

“No podem abandonar la defensa del nostre patrimoni lingüístic en el terreny dels nacionalismes excloents”, ha puntualitzat el president valencià abans d’afegir que en aqueixa “ruta federalitzant” proposa un model de Senat pròxim al Bundesrat alemany, que servisca per al diàleg dels territoris, “amb funcions de control del Govern federal i sent cambra de primera lectura de la legislació amb efectes territorials directes”.

Conferència de Presidents i Consell de Política Fiscal

La nova estructura federal haurà de passar també per “la constitucionalització de la Conferència de Presidents, amb reunions regulars i capacitat de debat sense que el Govern central es reserve la capacitat de convocatòria i la meitat més un dels vots”. Així com també per la participació de les comunitats en els processos de decisió de la Unió Europea que incidisquen sobre el seu marc competencial.

“Tampoc no podem continuar com fins ara, amb un Consell de Política Fiscal i Financera en què el Govern central es reserva, pràcticament en exclusiva, el marge de dèficit acordat amb Brussel·les”, ha insistit Puig, i ha proposat que es “blinde constitucionalment l’autonomia financera amb els principis de suficiència financera, igualtat, reducció de la discrecionalitat, multilateralitat i lleialtat, juntament amb el fonamental principi de solidaritat”.

“En definitiva”, ha resumit Puig, “un federalisme que garantisca la singularitat entre els territoris i la igualtat de tots els ciutadans”.

Després de pronosticar que una reforma d’aquest tipus constituirà “un exercici de legitimació de la política amb majúscules”, el president de la Generalitat Valenciana ha conclòs: “Des d’aqueixa convicció proposem una via reformista contra l’immobilisme i la recentralització. Una via reformista a favor de l’Espanya real, que és plural i diversa”.