Un any de fires, mercats i festes per tastar Catalunya

Platges, boscos, camps, prats, alta muntanya, ciutats, deltes, planícies i valls. En 32.107 quilòmetres quadrats, Catalunya concentra una varietat de paisatges que s'assaboreixen a taula. Cada producte i cada manera de fer es troben als fogons i es gaudeixen al paladar, gràcies a la bona feina de pagesos, ramaders, productors, pescadors i cuiners. Les estacions passen i els sabors queden, amb tècniques renovades, per honrar cada procedència, cada especificitat local. Així és com la gastronomia catalana s'ha anat enriquint: del palpís pallarès al xapadillo d'anguila de les Terres de l'Ebre; de l'ofegat de la Segarra a la sèpia amb pèsols del Maresme, o del conill a la manresana a l'escudella de congre del Penedès. 

La varietat de productes i maneres de preparar-los fan de la cuina catalana una gastronomia rica i diversa. Arrelada als costums i oberta a la innovació que l'han dut a merèixer el reconeixement com a Regió Mundial de la Gastronomia 2025, la primera regió europea a rebre aquesta distinció. 

Però els sabors del mosaic gastronòmic de Catalunya no només se celebren a taula, sinó que cada estació, cada mes i cada setmana són motiu d'exaltació als més de 180 actes gastronòmics que cada any tenen lloc arreu del territori. Mercats, fires i jornades conformen un univers enogastronòmic on tastar els productes de temporada, als quals cal sumar-hi les desenes d'experiències de restaurants, cellers i explotacions agrícoles i ramaderes que configuren el rebost que és Catalunya.

Un calendari per a cada estació

La gastronomia és un motiu per celebrar la vida, la cuina, la història, el paisatge, el patrimoni i l’artesania alimentària. Gairebé cada poble i vila té una fira o una festa dedicada a un plat, una tradició culinària o un producte. La tardor és el moment de la patata, la poma, els bolets, els formatges o les castanyes, amb les fires de Viladrau o de Maçanet de Cabrenys; de la Festa de la Ratafia de Santa Coloma de Farners i la Fira de la Ratafia de Besalú; de la Fira de la Perdiu de Vilanova de Meià o la Fira de la Girella del Pont de Suert. A la costa és temps de les Jornades Gastronòmiques del Calamar d’Arenys de Mar, amb un showcooking, el sopar popular del Calamarenys, una visita al port de la ciutat o a la subhasta del peix; a la Ribera d’Ebre es festeja la clotxa, l’entrepà tradicional dels pagesos de la zona amb arengades i tomàquet, mentre que Monistrol de Montserrat acull la Fira de la Coca i el Mató. I abans de les festes nadalenques, Agramunt destaca amb la Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra.

Després de la verema, als cellers hi comença una activitat frenètica. És el moment de la primera fermentació del raïm i cap a l’11 de novembre, per Sant Martí, es fa el primer tast de la collita: el vi novell, amb una producció limitada. És un vi afruitat i fresc, que recorda encara el gust de raïm i que marida perfectament amb els productes de temporada. Des del 2017, un grup de cellers catalans que elaboren vi novell es van agrupar per recuperar i donar a conèixer aquest vi, que forma part de la cultura gastronòmica catalana, amb la Festa del Vi Novell de Reus i Barcelona. Tarragona també celebra aquest vi a L'Embutada, mentre que Calonge li dedica la Festa del Vi Nou. 

Si bé és el moment d'assaborir l'oli nou, com es pot fer a la Festa del Vi i l’Oli Novell de Sant Jaume de Domenys, a la Fira de l'Oli de Les Borges Blanques o a la Fira de l'Oli i l'Olivera d'Espolla, a l'hivern encara hi ha festes populars que tasten el vi novell.

Les vinyes comencen a brotar a la primavera, i és un bon moment  per visitar cellers, passejar entre vinyes i conèixer de prop el cicle de vida del vi, amb tastos i maridatges amb productes de proximitat per descobrir quin gust té cada comarca.

La primavera és l'època de l'elaboració de la mel, de la producció de musclos i ostres al litoral, i del consum òptim de moltes espècies de peix blau. Aquest rebost de temporada es reflecteix en cites gastronòmiques com el Firabril del Perelló, famós per la seva mel, o les Jornades de la Tonyina de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant. També arriben altres esdeveniments arrelats com el Concurs de Cassoles de Tros de Palau d’Anglesola, el Mercat del Ram de Vic, la Festa de la Cirera de Sant Climent de Llobregat o la Fira de la Maduixa de Sant Cebrià de Vallalta.

Fins que esclata l'estiu, moment àlgid de la producció de fruita dolça, com el préssec, i de la collita d'arròs i cereals. És llavors quan tornen cites com la Fira del Tomàquet de Santa Eulàlia de Ronçana i la del Bages, el Mercat del Préssec d’Ordal, les Festes de la Sega als arrossars de les Terres de l'Ebre, la campanya gastronòmica de La Cuina del Cim i Tomba, a Tossa de Mar, o la Musclada popular de Canet de Mar.

Els mercats, l'aparador del territori

A banda de les fires, festes i jornades gastronòmiques per recórrer i tastar Catalunya, el millor aparador dels productes que s'hi conreen, s'hi pesquen i s'hi elaboren l'ofereixen els mercats. Alguns dels més populars són els de Vic, Granollers, Balaguer, Tordera, Solsona, Tortosa, Sant Feliu de Guíxols, Tàrrega, la Seu o els múltiples mercats municipals de Barcelona. Molts són d’origen medieval i formen el nucli de la vida del poble, amb obertura diària o setmanal. 

Del producte al plat, del camp a la copa, cada experiència convida a descobrir que, a Catalunya, el paisatge també es menja.