Núria Riera, la portaveu del PP a Mallorca que cobra dos sous públics, al·lega en fals que també “ho fan altres portaveus”

La portaveu del PP al Consell de Mallorca, Núria Riera, ha sortit aquest dilluns en defensa dels dos sous públics que cobra malgrat les limitacions de la Llei d'incompatibilitats, asseverant que mai ha rebut “cap informe en contra” ni com a funcionària del Govern balear ni com a consellera insular, malgrat que el problema no rau en el seu paper en cadascuna d'aquestes institucions, sinó en la possible vulneració de la Llei de Compatibilitats quant a la manera de conciliar les hores de jornada laboral en ambdós llocs -amb sospites d'“inactivitat” a l'Executiu autonòmic- i al límit màxim salarial permès en compaginar dos càrrecs públics. Riera, que en cap moment no ha sol·licitat la compatibilitat, cobra un total de 127.211 euros públics anuals de l'erari públic.

En declaracions als mitjans després de ser preguntada per si considera ètiques les seves circumstàncies laborals -de les quals aquest diumenge va informar elDiario.es-, Riera s'ha limitat a respondre que es troba en la mateixa situació que “altres portaveus” -en al·lusió vetllada al portaveu de Vox, Antoni Gili, que poc després que ella va incrementar el seu règim de dedicació parcial al Consell al 75%, encara que si escau per compatibilitzar-lo amb l'activitat privada, cosa que no implica cap tipus d'anomalia-. Lluny d'acreditar si cada dia va a treballar al seu lloc al Govern com a cap de servei -des del PSIB-PSOE al·leguen que la popular “està tot el dia al Consell”-, Riera ha manifestat que “hi ha portaveus del PSOE que estaven en aquesta situació durant la passada legislatura amb una dedicació parcial”.

Durant la passada legislatura, el portaveu socialista en el Consell era Andreu Alcover, qui va compaginar aquest lloc amb un altre càrrec públic, el de professor de la Universitat de les Illes Balears (UIB), que era el seu principal centre de treball. No obstant això, la diferència consisteix en el fet que Alcover sí que va sol·licitar la compatibilitat, en què aquesta li va ser concedida per la institució educativa, en què en cap moment va augmentar la seva dedicació parcial en el Consell al 75% i en què la UIB li permetia tenir un horari flexible, al contrari que en el cas de Riera, que en cap moment ha mostrat la seva fitxa horària malgrat les contínues peticions de l'oposició.

No en va, va ser la Conselleria de Presidència i Administracions Públiques, de la qual depèn el lloc que ocupa la popular en el Govern, la que va assenyalar en una resposta escrita a petició del Grup Parlamentari Socialista que, a aquest efecte del règim d'incompatibilitats, es considera “horari de treball en l'Administració autonòmica la franja situada entre les 8.00 i les 15.30 hores”, amb una jornada fixa de 9.00 a 14.00 hores cada dia i una certa flexibilitat horària entre les 7.30 i les 9.00 així com entre les 14.00 i les 16.30, sempre que dugui a terme la totalitat de les seves hores setmanals. Amb tot, Riera ha donat aquest dilluns carpetada a l'assumpte amb un “no tinc res més a afegir”.

Sobre el paper, Riera dedica un 100% de la jornada laboral a la seva tasca al Govern i un 75% al Consell, cosa que es traduiria en unes 14 hores diàries. Des del PP al·leguen l'absència de qualsevol tipus d'irregularitat en la combinació dels dos llocs que Riera ocupa actualment. En declaracions a elDiario.es, fonts del Grup Popular al Consell assenyalen que tant aquesta institució com l'Executiu balear van emetre al seu dia informes favorables al voltant de l'activitat de Riera a cadascuna de les institucions.

En aquest sentit, la Llei permet compatibilitzar dos càrrecs públics, però amb limitacions, que serien les que Riera estaria incomplint. En concret, l'article 5 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d'incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques faculta els membres de les corporacions locals compaginar ambdues activitats, llevat que alguna d'elles estigui retribuïda en règim de dedicació exclusiva. No obstant això, la normativa precisa que en aquests supòsits de compatibilitat només es pot percebre la retribució corresponent a una de les dues activitats, sense perjudici de les dietes, les indemnitzacions o les assistències que corresponguin per l'altre càrrec. No és el cas de Riera.

El mateix article afegeix -i aquí tornaria a emparar-se la consellera- una excepció a l'anterior. Sota el paraigua de l'article 75 de la Llei Reguladora de les Bases del Règim Local (LRBRL), la normativa faculta aquests membres en situació de dedicació parcial a percebre retribucions per ambdós càrrecs sempre que una de les dues activitats l'exerceixin fora de la jornada de treball de l'altra i sense superar en cap cas els límits que amb caràcter general es puguin establir si escau.

En el cas de Riera, la Conselleria de Presidència i Administracions Públiques, de la qual depèn el lloc que ocupa al Govern, va assenyalar en una resposta escrita a petició del Grup Parlamentari Socialista que, a l'efecte del règim d'incompatibilitats, considera “horari de treball a l'Administració autonòmica la franja situada entre les 8.00 i les 15.30 hores”, amb una jornada fixa de 9.00 a 14.00 hores cada dia i certa flexibilitat horària entre les 7.30 i les 9.00 així com entre les 14.00 i les 16.30, sempre que dugui a terme la totalitat de les hores setmanals.

Des del PSIB-PSOE al·leguen, en declaracions a elDiario.es, que Riera “està tot el dia al Consell”, matins inclosos -que és quan presumiblement hauria d'exercir les seves funcions al Govern-, com així ho demostren les nombroses rodes de premsa matutines que duu a terme a l'Administració insular, així com les seves intervencions en mitjans de comunicació com a portaveu insular del PP. “Ella, com a empleada pública, estaria obligada a, almenys estar, de 9.00 a 14.00 hores -acotant al màxim els horaris a l'Executiu autonòmic- al seu lloc de treball. És una cosa flagrant”, asseveren els socialistes.

Per això, l'oposició defensa que el problema no rau en els càrrecs de la política popular per separat, sinó “en conjunt”. Tot i que centren les seves crítiques principalment en qüestions ètiques, es mostren “convençuts que també està cometent una il·legalitat”.