Un tribunal absol l'acusat de violar una prostituta a Mallorca malgrat considerar “poc plausible” la seva versió

La Secció Primera de l'Audiència Provincial de Palma ha absolt un home acusat de violar una dona que exercia la prostitució a Calvià el gener de 2021, en considerar que no ha quedat acreditat que existís agressió sexual ni falta de consentiment. Malgrat que considera “poc plausible” la versió del processat, el tribunal assevera que la prova presentada per la dona resulta “escassa i feble” per sustentar una condemna penal contra ell.

La Fiscalia reclamava per a l'inculpat una pena de set anys de presó i que indemnitzés la víctima amb 10.000 euros per un delicte d'agressió sexual. A la sentència, les magistrades sostenen que, durant el judici, celebrat el passat 26 d'octubre, acusat i denunciant van oferir versions contradictòries dels fets i que, per si mateixa, la prova de càrrec de la dona no té entitat suficient per desvirtuar la presumpció d'innocència de l'home.

La resolució, a la qual ha tingut accés Europa Press, dóna per provat que l'acusat, de 59 anys i nacionalitat alemanya, va mantenir relacions sexuals amb la dona la nit del 17 de gener de 2021 en un habitatge de Magaluf. Després de la trobada, l'home es va negar a pagar la quantitat acordada pels serveis i, posteriorment, va llançar unes monedes dins d'una bossa de plàstic perquè ella les recollís abans d'abandonar el domicili. A continuació, l'acusat va trucar els serveis d'emergències.

La Fiscalia sostenia que, mentre tots dos mantenien relacions sexuals, l'acusat va voler introduir altres pràctiques a les quals ella es va negar. Davant d'això, el processat -segons l'acusació pública-, va desoir la víctima i la va forçar i, després, es va negar a pagar-li i li va propinar un cop de puny al braç.

El tribunal conclou, tanmateix, que no s'ha demostrat que l'acusat colpegés o maltractés la dona ni que les relacions sexuals es produïssin sense consentiment, per la qual cosa acorda la seva absolució.

La versió de l'acusat, “poc plausible”

En aquesta línia, va assenyalar que treballava com a “noia de companyia” des de feia un temps i que l'acusat era el seu primer client, a qui coneixia des de mesos enrere, i era la segona vegada que anaven a mantenir relacions sexuals. Segons el seu testimoni, havien acordat mantenir-les a canvi de 80 euros. Ja a l'habitatge, ell l'hauria agredit sexualment sense el seu consentiment. “Mai més podré fer això. Em sento buida i desfeta. Allò va marcar la meva vida”, va declarar.

El processat va assegurar, per la seva banda, que desconeixia que la dona exercís la prostitució i va sostenir que tots dos mantenien una relació sentimental incipient, negant fins i tot que haguessin mantingut relacions sexuals aquella nit.

El tribunal considera la versió de l'acusat “poc plausible”, però assenyala que el relat de la denunciant -tot i que supera els criteris constitucionals per a la seva valoració i resulta coherent en l'essencial- presenta “certes inconcrecions” i no està recolzat per proves perifèriques suficients, cosa que impedeix dictar una sentència condemnatoria.

En aquest context, l'Audiència conclou que la prova practicada no permet assolir la certesa exigida per a una condemna penal i resol els dubtes existents a favor de l'acusat, en aplicació del principi in dubio pro reo, que obliga a mantenir la presumpció d'innocència quan el relat de l'acusació no queda suficientment acreditat.