Aquest 8 de març, jo faig vaga

Al fil dels actes de 1975, declarat per les Nacions Unides Any Internacional de la Dona, el 8 de març es va proclamar com a Dia Internacional de la Dona. La data rememorava les cruentes vagues de les treballadores tèxtils de finals de segle XIX i principis de segle XX, i reprenia els acords adoptats dècades arrere per La Internacional Socialista de Dones –Copenhaguen, 1910- de celebrar un dia reivindicatiu amb la finalitat de donar suport al moviment pel sufragi universal femení, el dret d’ocupar càrrecs públics, el dret al treball, a l’educació i a la formació professional.

El 8 març de 1976, al Club d’Amics de la Unesco, a Alacant, un bon grup de dones celebràrem per primera vegada, i de manera semi clandestina, el Dia Internacional de la Dona.

Per comentar el que va significar aquella conscienciadora reunió, li ampraré les paraules a Nieves Simon en el seu article Lo personal es político, publicat al catàleg de l’exposició La transición a la democracia en Alicante (1974-1982): “Guardo con especial afecto la intensa emoción que sentí el 8 de Marzo de 1976. El Movimiento Democrático de Mujeres hizo un amplio llamamiento. La convocatoria se extendió por Alicante de manera prodigiosa. Acudí a la cita. El Club de Amigos de la UNESCO estaba lleno de mujeres. Las ponentes no tuvieron dificultad en convencerlas. Y en un inmenso papel marrón de empaquetar que cubría la pared, puse mi nombre y mi dirección al lado del de todas las demás interesadas en seguir trabajando por nuestra causa”.

Les interessades en treballar per la causa de la igualtat mantinguérem les reivindicacions no aconseguides per les nostres antecessores des de principis de segle i n’afegiren altres ben importants, com la igualtat legal de drets, la independència econòmica, el canvi de models, valors i rols, la coeducació, que la justícia legislara aspectes considerats abans com a privats, la violència contra la dona, la sexualitat i salut femenina, l’avortament, la contracepció, el divorci, la no discriminació…

De llavors ençà, han passat 42 anys durant els quals hem aconseguit avanços ben significatius en els drets de la dona. Només faltaria! Una societat que es considera democràtica no pot tolerar la situació de discriminació què vivíem.

I en aquests 42 anys, a mesura que fèiem ús dels drets que aconseguíem, observàvem la dificultat real per dur-los a la pràctica i, alhora, els problemes i enganys que s’amagaven en un sistema jeràrquic construït amb visió androcèntrica, per i en favor de l’home.

Hem commemorat 42 dies internacionals de la dona amb actes diversos: conferències, xarrades, presentacions, tallers, exposicions, premis, manifestacions; fins i tot amb celebracions festives, que en alguns casos desvirtuen els motius reivindicatius del dia per convertir-lo en una exaltació de la figura femenina sota un pur interés comercial.

Després de 42 anys de dies internacionals de la dona, començava a evidenciar-se la necessitat d’un pas endavant, era precís un canvi qualitatiu en els actes de protesta.

I això ha fet el Moviment Feminista Internacional.

El 8 de març de 2017, al crit que van llençar les feministes argentines, “Ni una menys, vives ens volem”, milions de dones de 70 països van dur a terme una innovadora vaga global de treball productiu i reproductiu per fer visibles els treballs de les dones, els nostres cossos i les nostres demandes.

Enguany, associacions i grups feministes de més de 150 països s’han unit per convocar una Vaga Feminista. Una vaga que comprèn tots els espais on fa feina la dona, on dedica hores de treballs de tot tipus, legals o d’economia submergida, a l’àmbit públic o privat, remunerats o debades; reconeguts o invisibilitzats. Una quàdruple vaga que demostre la transcendència del treball de la dona i que mostre que si nosaltres parem es para el món: la vaga de cures, la vaga de consum, la vaga laboral, la vaga estudiantil.

Perquè cada vegada és més palesa la desigualtat i discriminació de les dones; perquè la crisi econòmica i la globalització del patriarcat neoliberal s’ha acarnissat amb nosaltres i està destruint molts dels avanços aconseguits; perquè el terror de la violència masclista comptabilitza més i més víctimes i els micromasclismes ens fereixen contínuament; perquè la bretxa salarial, la precarietat laboral, les pensions són impúdiques; perquè la bretxa de gènere no ens permet accedir als llocs que ens corresponen per dret i per mèrits propis i els càrrecs més alts de la política i de les empreses estan copats majoritàriament per homes; perquè no volem seguir sent la mà d’obra gratuïta que compensa les retallades pressupostàries, ni consentim la manipulació i mercantilització dels nostres cossos, dels nostres ventres i de les nostres vides. Perquè no som mercaderies ni objectes al servei de desitjos aliens o del mercat de consum. Perquè estem fartes que ser dona siga la principal causa de pobresa.

Un any més, commemoraré el Dia Internacional de la Dona, però aquest 8 de Març de 2018 endemés dels actes a què acostume a participar, jo faré vaga.

Donada la meua condició de jubilada, m’és impossible seguir la vaga laboral, o l’estudiantil, però sí faré la vaga de cures i atencions domèstiques i també la vaga de consum.

I ho faig públic de bestreta perquè sóc conscient de la dificultat de comptabilitzar les dones que farem vaga a la llar i al mercat, tan difícil com invisible i poc reconegut és el treball que dia a dia fem les dones en la nostre doble o triple jornada de treball a la qual continua empentant-nos la no conciliació familiar, les retallades a la societat del benestar, els hàbits socials i els models que els mitjans de comunicació continuen difonent.

Tot i que ben pensat, si les dones tanquem les cuines, deixem els carrets de compra i pengem els davantals als balcons, els carrers de pobles i ciutats no oldran igual, i tindran un adornament tan diferent que es farà ostensible la nostra vaga.

Per un reivindicatiu Dia Internacional de la Dona.

Ens Volem Vives, en Volem Lliures.