Ara, aneu i torneu a votar al PP

No dubte que es poden tindre multitud de raons per no votar cap dels partits valencians que hui en dia estan a l’oposició. Segur que hi ha també centenars de motius per no decantar-se per cap de les formacions polítiques que, de moment, són extraparlamentàries. Certament, uns i altres ens fan pujar els colors de tant en tant. És perfectament comprensible la dificultat de qualsevol ciutadà per fer-los confiança. Són motius diferents, variats, múltiples. En canvi, si es vota el Partit Popular, només caben dos possibilitats: ser un ignorant absolut o ser molt poc honrat.

Els que encara estan disposats a tornar a les urnes armats amb la papereta del PP són els que pensen (o no arriben ni a fer-se el plantejament) que Camps es pagava els seus vestits, els que confiaven en els informatius de Canal 9 i els que lamenten la mala sort de l’alcaldessa d’Alacant, Sònia Castedo, de què justament el seu company de festes, viatges i tiberis, Enrique Ortiz, haja resultat ser el constructor que rebia informació privilegiada de l’ajuntament alacantí per a fer tot tipus de negocis urbanístics. Quina mala sort...

A aquests votants del PP no els crida l’atenció que només de la depuradora d’Emarsa hagen desaparegut 40 milions d’euros, ni que Rita Barberá, que era qui manava tots els directius implicats, diga que ella no sabia res. De tots és conegut que Rita és molt de delegar i deixar fer als seus col·laboradors sense clavar-se en res. Clar que també els sembla normal que quan Urdangarín venia a València a parlar dels negocis de Noos i es reunia amb l’esmentada Barberá i Camps no parlaren de Noos. Estan convençuts que parlaven del Bosson de Higgs o del cine panameny de finals dels anys 50, temes que, com tot el món sap, són del seu màxim interés. Brugal els sona a unes pintures que anunciaven per televisió i Lubasa, a xarop per a la tos dels xiquets.

Aquests pobres ignorants voten al PP convençuts que no hi ha res d’estrany en el fet que el partit tinga més de 100 imputats per corrupció, ni que els dos últims presidents autonòmics hagen passat ja per la banqueta dels acusats i que, de moment, l’únic net siga Eduardo Zaplana. El “campeón” Zaplana que, això sí, gràcies a la seva fermesa estalviadora (qui ho diria), amb un sou de 80.000 euros va ser capaç de comprar-se un pis al centre de Madrid per quasi dos milions.

Tampoc els fa sospitar que tot el sistema financer valencià s’haja afonat per culpa de la gestió del mateix PP i de les seves persones fidels, que han sigut tant corruptes amb els diners dels ciutadans com hàbils per enriquir-se a la seva costa. Ells, habitualment tan sensibles a qualsevol amenaça de l’estil: els catalans ens volen furtar la paella, les Falles o la Dama d’Elx, segueixen donant suport al PP perquè segurament no han reparat que ha estat el seu partit el que ha deixat el nostres teixit financer en mans de... catalans. Per cert, catalans, això sí que ho tenen clar, amb els quals no compartim idioma, ja que, com tot el món sap, una cosa és el que es parla a Vinaròs i un altre, el que es parla a Ulldecona. El riu Sènia reconvertit a Torre de Babel.

Sí, els votants del PP són els que es creuen que a Carlos Fabra li tocava cada any la loteria, els que pensen que Blasco era un ingenu que no sabia enviar un mail i que tocava des de cabines telefòniques perquè els mòbils no se li donen i que, ja fa anys, si aquell conseller d’Urbanisme, Luis Fernando Cartagena, es va quedar 10.000 euros d’unes mongetes va ser sense adonar-se. Per suposat no és manca de caritat cristiana. D’això, no hi ha dubte, el PP és el màxim exponent i el que s’ha fet amb les víctimes del Metro no és despreci sinó una manera de enfortir-los en la desgràcia; igual que si els diners que havien d’anar per les conseqüències del terratrèmol d’Haití s’han quedat en pisos comprats a València per amics del govern ha sigut per fomentar l’esperit emprenedor dels haitians.

La dolça ignorància del votant del PP els porta a estar orgullosos de tindre un aeroport de vianants a Castelló, de la Terra Mítica en fallida, de la Ciutat de la Llum en procés de desmantellament i de la Ciutat de les Arts i les Ciències caient a trossos. Les coses importants mai han sigut senzilles, proclamen. Les quantitats invertides en tots aquests projectes, i en altres que han quedat en no res, com la Ciutat del Teatre, la de les Llengües, les Torres de Calatrava, els Jocs Europeus, la F-1 o el Museu del Futbol, no els preocupen. Saben que tot és molt car. Tampoc els sobrepreus els molesten. Un exemple, la Ciutat de les Arts i les Ciències. Havia de costar 300 milions d’euros però es porten gastats més de 1.300... Qui no ha pressupostat en sa casa una obra per 10.000 euros i li ha acabat costat 40.000, deuen pensar. Normal, en la vida diària passa constantment, els pressupostos es multipliquen per quatre, pagues i ja està.

Són els convençuts que Zapatero volia afonar la València i que, encara avui, el seu fantasma és el responsable que, malgrat els 20 anys de boníssima gestió del PP, siguem l’autonomia més endeutada, amb més parats i que més ha reculat de tot l’Estat quant a riquesa. La seva conclusió és: com serà de malvat Zapatero que ni la gran fermesa dels nostres governants, ni el seu amor a la terra han pogut redreçar la situació.

El votant del PP que va per la vida amb les curtes sempre posades és el que mira a Serafín Castellano i veu un estadista; el que observa a Maria José Català, la recorda demanant disculpes per parlar valencià i nota que no hi pot haver millor consellera de cultura que ella; el que contempla a Alfonso Rus i li veu alçada d’intel·lectual visionari capaç de marcar el futur d´un poble; el que pensa en Ricardo Costa, i està desitjant comprar-li un cotxe de segona mà; el que es queda tranquil quan sap que la sanitat dels seus majors i l’escola dels seus fills està en mans d’Alberto Fabra.

Per ells, si Juan Cotino està en tots els embolics de corrupció no és perquè hi tinga alguna cosa a veure, que va. Cotino és un piadós cristià que viu rodejat de lladres perquè intenta portar-los al recte camí. Per recuperar als perduts cal anar allà on estan, això ja ho demostrà Jesucrist i Cotino, catòlic d'una peça i devot de l’Opus, imita al pastor suprem. I si un dia el piadós president de les Corts li va dir “filla de puta” a Mònica Oltra no era per ofendre sinó a manera de reflexió general i en defensa de la família.

El votant del PP ja nota que les coses per aquestes terres no acaben d’anar bé del tot, ho nota ja en la seua pròpia carn, però està convençut que si no fora per la irresponsable oposició que fan els socialistes tramposos, els catalanistes de Compromís o els comunistes d’EU estariem molt millor. I si Zapatero no haguera existit, clar, que això ja quedava dit.

Clar, home clar, igual que si es va afonar RTVV i es deuen encara 1.300 milions d’euros, la responsabilitat és dels seus treballadors i, de nou, de la malèfica oposició. El votant ignorant del PP és, dit amb molta cura, poc reflexiu. Per no sospitar, ni sospitava quan els presidents del PP, de Zaplana a Camps, col·locaven al front de Canal 9 per garantir-ne la imparcialitat als seus caps de propaganda.

Ells són del PP com són del València, del Llevant, del Barça o del Madrid i voten al PP com demanen penal a favor del seu equip i es caguen en la mare que va parir l’àrbitre si els anul·la un gol. Són ignorants i indiferents a la seva pròpia ignorància, ni saben, ni els importa no saber. No els arriba ni per a tindre sentit del ridícul. Estan arreu però fan com si a ells això de la política els importara poc. T’has d’acostar per identificar-los, però estan, estan.

L’altre tipus de votants del Partit Popular és més senzill de descobrir. Són els poc honrats, són, en realitat, tots els noms que han eixit en aquest article i molts altres que estan en la memòria de qualsevol persona que no siga políticament autista. Són tots els noms esmentats i tots els seus còmplices de malifetes, empresaris corruptes i corruptors, amics del tant per cent de comissió, companys a l’espera d’una nòmina del sector públic i cavallers de fortuna d’ací i d’allà sempre disposats a mirar cap a un altre costat si poden obtenir algun benefici.

El pols polític actual al País Valencià no té res a veure amb la dialèctica política d’una democràcia normal, en absolut. No és cosa de dretes i esquerres, ni de blaveres o estelades. És cosa de demòcrates contra no demòcrates. És una veritable batalla: el poder corrupte contra la ciutadania. Una batalla desigual, ja que es disputa amb les normes que marca una de les parts, els corruptes. Les urnes poden haver donat al PP la legitimitat d’origen per a governar (i sabent ara com finançaven les campanyes, és més que discutible) però, en tot cas, en l’exercici del govern han perdut eixa legitimitat. L’han perdut igual que molts dels ignorants que els votaven han perdut el lloc de treball, l’empresa, les ajudes socials o les beques els fills. En això, les dos classes de “peperos” no estan al mateix costat, un són dels que perden i el altres, sempre guanyen. Doncs res, ara que vagen i els tornen a votar.

Igual aquest diari no és el lloc més adient per dirigir-me als votants del PP però segur que rebotant, rebotant, l'article els arribarà. Ojalà els arribara també un mínim de dubte i, sense adonar-se'n, començaren a pensar-se el vot.