Les 'Campanades' i Canal 9
Primera observació: Les persones, siguen andalusos, valencians, alemanys o peruans, que jutgen la seua televisió pública per com dóna o deixa de donar les 'Campanades de Cap d'Any' són carn de canó, gent que, tot i viure en democràcia, no ha arribat plenament a l'estadi de ciutadans.
Segona observació: Una televisió pública que puga ser qüestionada per la seva retransmissió de les Campanades és evident que deixa molt a desitjar, que no és la televisió pública que necessita la comunitat a la qual suposadament serveix.
Així doncs, si la miserable anècdota de les Campanades de Canal Sur és un fet transcendental, és que Canal Sur és una mala televisió pública, i si els andalusos es posen en peu de guerra pel que va passar la nit del 31, és que necessiten urgentment una veritable televisió pública.
Parle d’Andalusia però els arguments serveixen per explicar el passat de Canal 9, el seu tancament i, sobretot, cal tindre'ls molt en compte si, com sembla, hi ha voluntat política i social que a partir de l’any que ve les coses al País Valencià es comencen a fer de forma diferent a com s'han fet en els últims anys, mitjans públics inclosos.
El sentit d'una televisió pública no té res a veure amb les 'Campanades de Cap d’Any', ni, en el cas andalús, està lligat tampoc a la Semana Santa, la Feria de Abril o similars; igual que, al País Valencià, Canal 9 no existia per oferir retransmissions de Falles, de Fogueres o entrades de bous de Sogorb. No, una televisió pública ha de tindre tot això, sí, però el fonamental del seu paper és informar la gent d’allò que necessita saber per poder exercir de ciutadà, dotar-lo d'esperit crític i procurar acostar-li les claus d’allò que quotidianament li passa. Les festes, celebracions o saraus, com el futbol, les nevades o l'estat de les platges, fan de molt bon comentar, són coses tan blanques que al poder li encanten, però no passen de ser continguts complementaris.
És molt curiós, que a Canal Sur les Campanades hagen desfermat com mai la caixa dels trons quan porten camí dels 30 anys fent una programació infecta, uns informatius oficialistes fins a la medul·la i amb un organigrama tan socialista com del PP era el de Canal 9 en els seus últims anys. El tuit que publicà Canal Sur després del seu error és significatiu de la pressió a la qual es van veure sotmesos: “Consternados, se ha ordenado la apertura immediata de una investigación que aclare lo ocurrido”. I ahir ja va dimitir el director d’Emissions de la cadena.
Ni la seva programació vulgar, antiga, tòpica i casposa; ni els seus informatius oficialistes, manipulats, manipuladors i sectaris; ni l'elecció dels seus directius sempre amb el carnet del PSOE en la boca; ni la manca de programació infantil; ni l'abús de corregudes de bous i misses... Res de tot això, la majoria d'andalusos, treballadors de la casa inclosos, deuen pensar que ja està bé, que l'Espanya profunda, la que ja descrivia Machado com “de charanga y pandereta, cerrado y sacristía, devota de Frascuelo y de María...”, encara és la que representa i explica Andalusia.
La “consternació” venia d’unes campanades mal donades. Doncs error, queixar-se de les Campanades i oblidar la desinformació és com, en el terreny de la Sanitat, acceptar els diagnòstics equivocats però posar el crit al cel perquè s’ha mort un ficus a la sala d’espera d'Urgències. I qui es pense que es pot tindre una bona sanitat o una bona educació allà on hi ha una mala televisió pública que s'ho faça mirar... Nosaltres en som un bon exemple: ens han portat a la fallida i ja vàrem donar la campanada quan fa un any Canal 9 va anar a negre.
