En clau de sud

Recentment des d'algunes instàncies del Govern valencià s'està demanant, fins i tot exigint, que es desestime l'ampliació de la V-21, autovia d'accès nord a la ciutat de València. És necessari aturar el projecte des del punt de vista del territori i del model ciutat i per la seua imminència és crucial fer-ho ja. L'horta, en termes absoluts, ja ha patit prou. Aquest enarbolament d'eslògans pel territori xoca frontalment, però, amb el silenci d'alguns d'estos sectors durant tot l'any passat i fins a aquest juny, periode en què les lluites pel territori periurbà es centraren en la recuperació per a la ciutadania d'eixos terrenys erms malanomenats ZAL.

Sempre s'ha dit que en algun moment dels 70 es trobà un punt de consens en la idea de «perdre el sud per a guanyar el nord». No és descabellat pensar que eixa postura es justifica inicialment amb una infraestructura tan traumàtica com és la Solución Sur: després d'aquesta ferida es fa difícil tractar nord i sud com iguals i mes encara pensar que poden evolucionar de forma semblant.

Però el Plan Sur no ho explica tot; i és on vaig. La diferència des del punt de vista administratiu no es pot ignorar: mentre que al nord els diferents municipis poden unir-se per a fer front a l'urbs, al sud som propietat d'eixa urbs, som el seu pati traser per a fer i desfer.

La revista Obras Públicas del Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos nº28 de 1994 diu que «parece ser [...] que desde el punto de vista psicológico y emocional, era más aconsejable “sacar” el río fuera de la ciudad». Esta frase exemplifica perfectament la relació ciutat-sud: treure "fora" quelcom considerat roïn sense dedicar mig pensament al lloc on caurà. Però el nostre "fora" és un fora molt localitzat.

Arribats a este punt deixeu-me repetir, perquè mai és prou, la llista de les agressions que s'han patit entre Montolivet i la marjal: el susdit Plan Sur, l'estació de Sant Lluís amb les vies que surten cap al nord, la pista de Silla i la CV-500 que talla pobles i aterra ports, Mercavalència, les successives ampliacions del Port, la pèrdua de la platja de Natzaret i les afeccions a les platges al sud, la depuradora de Pinedo també mig il·legal i el solar de la vergonya de La Punta i Tres Camins. Sumem-li un fum de passareles, naus industrials, bases de contenidors i desguasos, tot de baixa qualitat paisagística, ample radi de degradació i alta propensió al tràfic pesat i perillós.

Este seguit, clar, ha deixat emprempta en la idiosincràsia local. Hi ha d'ell, al sud, que es pren la política com el destí que no es pot evitar, com un rellamp que te parteix la casa en dos. Vas vivint fins que et toca. "Què vas a fer?" De València no arriben més que imposicions. Comprendreu que a una persona a qui s'ha expropiat tres i quatre vegades (i els hi ha) és difícil convèncer-la del contrari, per moltes iniciatives que es facen en este sentit. Els 40.000 euros del DecidimVLC, per exemple i amb tot els respectes, donen per a que el lloro menge xocolata, però no van a retornar-los la confiança ni les ganes d'implicar-se en un sistema que ha aillat sa casa entre infraestructures deslocalitzades i rotondes i vies de tren. "Ai! I què vols?". Compreneu que això crea una mena de depressió política col·lectiva de difícil solució, no?

Una de les conseqüències d'aquesta és que el sud no és un contrapès. Els motius s'han dit ja: som pedanies ("pertanyem a"), i com a tals ens han fet jaç. Els últims 60 anys han anat moldejant el sentir d'este poble fins no deixar més que resignació. Som un col.lectiu tan fraccionat com el nostre territori, desmobilitzats i difícilment mobilitzables. I els successius governs, sabedors, se n'estan aprofitant.

Acabe. Alguns porten mesos donant motius per a fer del solar de la vergonya de La Punta i Tres Camins un lloc amable. Un lloc que, a banda, siga una concessió simbòlica a eixe sud depredat. La resposta dels que governen i que ara bramen contra l'ampliació de la V21 sembla que serà engrandir la depuradora veïna i ofegar més la nostra dignitat. Dos tasses. O dos-centes. Les que calga. "Ai? I què fas?".

Ens estan escrivint la història. Urgeix un discurs amb perspectiva de sud.

Etiquetas
Publicado el
1 de agosto de 2018 - 17:08 h

Descubre nuestras apps

stats