Elogi de la lectura

La paraula és l'àtom del coneixement, allà on s'engendren idees i conceptes. Després el llenguatge construeix la realitat i obre les vies de la comunicació: el diàleg, la conversa, l'emoció, la controvèrsia. Sense llenguatge no hi ha ànima. Paraula i llenguatge representen el més essencial de la condició humana. Mil·lennis d'oralitat van construir cosmologies i religions, epopeies i llegendes, rendiren culte a déus i van construir identitats. Sense paraula no hi ha humanitat.

La història de la humanitat va passar de la paraula recitada, teatral, del rapsode i l'actor, del sacerdot i el místic, a la lletra impresa dels llibres. Durant segles, la lectura es va convertir en una font de coneixement i en signe de cultura i refinament. Llegir és dialogar amb algú, escoltar i replicar. Un hàbit individual i col·lectiu, instrument de saber i sociabilitat, de conversa i catarsi. Practicar la lectura és caminar per l'univers del saber: l'antítesi de la ignorància i l'analfabetisme.

Cada temps té les seues formes d'escriptura. L'epopeia, la tragèdia, la poesia, la comèdia, l'assaig, el relat de ficció o la novel·la negra. Hi ha narratives del mite i literatures de la introspecció, hi ha llibres d'aventures i llibres de catarsi. Tots tenen el seu moment. Tots tenen el seu lector. Ens transporten al Barroc amb Quevedo i Molière o l'humanisme amb Vives, Erasme o Montaigne. Vam dialogar amb Sòcrates i Plató, i entenem la diplomàcia amb Maquiavel. Volem per planetes i universos amb el petit prince.

Fa uns dies vam parlar de tot això i de moltes altres dimensions de la lectura en un cafè literari que van promoure Rafael Terol i Maria Roca, estudiants de medicina amb el suport de Blanca Salom i Beatriz Climent, de la Biblioteca de Ciències de la Salut. També parlarem de la lectura com a instrument d'educació reflexiva, i de la malaltia com a argument literari, i de la medicina com a literatura. Algú va insinuar que llegir és dialogar i és comunicar-se amb el passat i amb el món, potser una vacuna contra la unidimensionalitat de la qual tant abominava Herbert Marcuse, i també contra formes d'identitat estigmatitzadora denunciades sempre per Michel Foucault. La lectura és alliberadora. Llegir és obrir-se al món. La lectura és un hàbit que s'adquireix al llarg de la vida. Un hàbit saludable que pot engendrar l'única addicció que ens fa savis o una mica alienats, com li va passar a Alonso Quijano. L'única addicció que omple la solitud de diàlegs amb universos assolibles. L'hàbit de la lectura i la indústria del llibre haurien de ser assumpte prioritari en les polítiques educatives de la democràcia, perquè la lectura dóna armes i arguments per a la llibertat.

L'era del llibre està en la cruïlla. Com es transforma la lectura en l'època d'internet? Ha vençut la imatge a la paraula? El telèfon mòbil al llibre imprès? Potser la tecnologia ens aboca a un procés mental de regressió, a formes d'animalitat monosil·làbica. Anem a simplificar el nostre llenguatge a la mesura, l'estil i el registre del twit? L'univers mediàtic ens posa en la cruïlla: lectura o esclavitud. Urgeixen polítiques de foment de la lectura.

Exhibia Coco en la seua tristament clausurada llibreria Ambreta del carrer Gravador Esteve de València, un pòster amb una portada de Gallo Nero amb la imatge fascinant del bell Paul Newman recolzat amb els peus en alt embrancat en la lectura i un titular: “Reading is sexy”. Per ètica o per estètica, per addicció o per coneixement, sense lectura no hi ha llibertat de pensament ni ciutadania lliure i activa. la lectura és l'hàbit de vida i l'addicció més sàvia i saludable.