Una experta d’una universitat de París posa València com a exemple de transformació urbana amb el foment de la bici

Ciclistas en el anillo ciclista

"En els estudis que fan la crònica de la crisi del 2008 a Espanya, València és l’epicentre del balafiament estatal secundat per un govern local corrupte. Deu anys després, la tercera ciutat més gran d’Espanya transmet una imatge de recuperació pacífica".

Així arranca la introducció de l’estudi ‘Mobilitzacions amb bicicleta, el renaixement democràtic i l’arranjament local: València, de l’epicentre de la corrupció a la capital mediterrània de la bicicleta’ de la professora de la Universitat París-Est Marne-la- Vallée (UPEM) i de l’Escola des Ponts (ENPC), Nacima Baron.

El document posa en valor les polítiques de mobilitat dutes a terme per l’Ajuntament des del canvi de Govern que es va produir l’any 2015, quan al cap de 24 anys de gestió del PP, l’esquerra va recuperar l’alcaldia gràcies el pacte entre Compromís, PSPV i València en Comú (plataforma vinculada a Podem), amb Joan Ribó al capdavant.

Segons l’estudi, "la primera transformació està relacionada amb la política. Un esdeveniment important va tindre lloc a Espanya el 2015. L’històric sistema bipartidista (PSOE i PP) es va erosionar. En una dotzena de municipis, nous partits, parcialment originats en la societat civil i relacionats amb el moviment dels indignats (nascut a la Puerta del Sol), va sorgir i va agafar el poder a Madrid, Barcelona o Cadis. València també s’identifica amb aquesta tendència, però amb una especificitat local, ja que l’alcalde pertany a Compromís, un partit que només existeix a la Comunitat Valenciana".

Per a Baron, "la segona transformació en curs és el camí a llarg termini cap a la sostenibilitat, especialment en la mobilitat i el transport urbans. És ben sabut que una majoria de les ciutats de la Mediterrània estan fortament marcades pel sistema automobilístic i estan una mica endarrerides en termes de la transició a les mobilitats verdes en comparació amb el nord-Europa occidental. No obstant això, el sistema de mobilitat de València està canviant ràpidament".

A més, destaca que “el municipi, del 2015 al 2019, va fer un vertader esforç en l’esfera de la infraestructura pública i l’espai públic. Encara que el ciclisme no era una pràctica molt estesa a la ciutat, ara s’han construït 40 quilòmetres de carrils bici de doble sentit protegits i l’ús de la bicicleta està dalt de tot. Això demostra que el municipi va ser proactiu en el seu enfocament polític, buscant iniciar un canvi en el sistema de mobilitat, malgrat les fortes limitacions".

Per a fer l’estudi s’ha emprat “una metodologia mixta amb la finalitat de comprendre, d’una banda, la materialitat del canvi urbà i la transformació de les pràctiques locals associades a les polítiques de la bicicleta, i d’altra banda el component discursiu de la política de la bicicleta".

La investigació emfatitza “el benefici del cas valencià per a la comprensió de com les mobilitats poden ser usades com un instrument per a la transformació de l’espai, de la societat i dels models polítics locals".

En aquesta ciutat, "la redefinició de les normes de mobilitat està sent utilitzat per a reforçar la dimensió assertiva d’una alternativa política. S’està emprant per a introduir un nou model d’espai públic, però també per a encarnar una nova forma de la consciència i l’acció".

Així, Baron conclou que "la mobilitat és, en efecte, clau per a l’expressió del poder local a través de l’espai i que s’utilitza per a refermar la legitimitat de la política i per a rehabilitar la imatge de la ciutat".

Etiquetas
Publicado el
29 de febrero de 2020 - 21:54 h

Descubre nuestras apps

stats