Les narradores valencianes exhibeixen la seua diversitat

Els relats, amb un límit d’extensió de 25.000 caràcters, havien de ser protagonitzats per personatges femenins. Aquesta era l’única condició. Per això el títol d’un llibre, Entre dones, que Balandra Edicions ha publicat coincidint amb la Fira del Llibre de València d’aquest 2016. Deu escriptores hi fan una exhibició de força literària i de diversitat, tot demostrant que les narradores valencianes no són una singularitat, ni un reducte, ni una espècie a protegir. Aquest volum ho constata de manera molt eloqüent.

Raquel Ricart, que en va tenir la idea, el crític Francesc Calafat, que va estimular el propòsit, i l’editora de Balandra, Àfrica Ramírez, que l’ha duta a terme, són responsables d’un projecte que aplega textos de la mateixa Ricart, de Núria Cadenes, Isabel Canet Ferrer, Mercè Climent, Maria Josep Escrivà, Isabel Garcia Canet, Pepa Guardiola, Carme Manuel, Anna Moner i Lliris Picó.

La lectura de Vides planes, de Maria Ibars, una autora que va publicar als anys seixanta del segle passat, va inspirar Ricart a emprendre una maniobra de “seducció” d’altres col·legues escriptores per a fer aquest volum col·lectiu. La figura d’Ibars la va portar a consultar un estudi sobre dones escriptores valencianes de la qual era autora Maria Lacueva, que ha estat l’encarregada d’escriure l’epíleg d’aquest llibre. Aquella consulta va resultar determinant a l’hora d’emprendre el projecte, segons que confessa Ricart.

Lacueva hi explicava que dues autores de referència en la historia literària valenciana i que van publicar a partir de la meitat dels anys seixanta, com Carmelina Sánchez-Cutillas i Maria Beneyto, malgrat que s’enviaven els llibres i es llegien, mai no van arribar a conéixer-se personalment, entrebancada la seua relació per una artificial polèmica sobre quina de les dues era “l’escriptora valenciana”, com si només n’hi poguera haver una en una literatura plena de precarietats.

“Pensava en aquelles escriptores que no havien arribat mai a conéixer-se”, comenta Ricart com a justificació de la seua iniciativa. De fet, algunes de les escriptores que han participat ara en Entre dones ja es coneixien, però unes altres no, la qual cosa ha propiciat allò que es volia: un espai de trobada i de reconeixement en la pluralitat de les seues propostes literàries.

Set de les deu autores, que s’han convocat una vesprada a l’estudi que l’editora, Àfrica Ramírez, té al barri valencià de Patraix, hi acudeixen per explicar a eldiario.es què han escrit. No han pogut venir a la cita Anna Moner, Lliris Pico i Maria Josep Escrivà.

Precedides de passos ferms en el camp de la narrativa, com és el cas d’Anna Moner, Núria Cadenes o Raquel Ricart; incorporades més recentment, com Mercè Climent o Isabel Canet; amb una reconeguda trajectòria en la literatura infantil i juvenil, com Pepa Guardiola; dotades del bagatge d’una llarga dedicació a l’estudi de la literatura nord-americana, com Carme Manuel, o procedents de la poesia, com Maria Josep Escrivà i Isabel Garcia Canet, les autores d’aquest llibre presenten també una gamma molt variada de temes en els seus escrits.

Tot i això, Maria Lacueva apunta en l’epíleg, que hi ha un motiu recurrent, la relació mare-filla, que es presenta de manera més explícita en alguns dels relats i com a rerefons, o simplement de passada, en uns altres. Però Carme Manuel puntualitza amb fermesa que aquesta és una característica que no s’arribaria a buscar si es tractava d’autors i el motiu recurrent fora la relació pare-fill. Núria Cadenes afegeix com a exemple que en un escriptor com Jim Thompson, l’obra del qual ha llegit amb atenció, els personatges semblen molt condicionats “per les relacions que ha tingut amb el pare” i no se’n sol parlar.

Crítica amb els estereotips, Carme Manuel marca distàncies en el seu relat, titulat ‘Stabat mater’, amb “les construccions de la maternitat que hem heretat” i dibuixa “uns tipus de dones que tenen dret de no ser mares perfectes”. Aquestes figures són fins i tot, per a l’escriptora, una mena d’heroïnes.

Núria Cadenes planteja, en ‘L’una per l’altra’, la idea de dues persones “que es fan infelices fins a la seua mort”. La imatge de dues dones grans que va veure un dia passejant del braç, mentre discutien de molt mal humor, la va inspirar a escriure sobre “gent que es nega la felicitat”.

Pepa Guardiola explica que la seua és una historia “molt quotidiana”, en la qual s’aborda la dependència de la filla cap a la mare. Per això el títol: ‘On ets, mare?’.

Mercè Climent apunta que, entre un conjunt de relats “molt descriptius i psicològics” com ho són els del volum, la seua narració, titulada ‘La d’arrels fortes i perennes’, té una inspiració autobiogràfica. Tant és així que la filla no nascuda descriu des del ventre de la mare les experiències d’un embaràs que l’escriptora ha viscut en paral·lel al relat sense saber, quan el va començar, que el que espera és efectivament una xiqueta.

“Jo no sóc novel·lista; pense en guions i no en novel·les”, adverteix Isabel Garcia Canet, que aborda en ‘Cérvols’, inspirant-se en la figura d’un triangle, les vicissituds de tres personatges femenins diferents i aquella sensació d’exili que de vegades marca la vida en una ciutat.

Isabel Canet Ferrer, al seu torn, planteja sota el títol ‘Notícies per a un dia d’hivern’, a partir de les informacions d’un atemptat terrorista, el que passa amb una mare que acaba de donar a llum i a qui volen mantenir “aïllada en una bombolla” on acabarà infiltrant-se inexorablement la dura realitat del carrer.

Finalment, Raquel Ricart, explica que en ‘Despullades’ ha volgut reflexionar “sobre els cossos físics”, a partir d’un cos jove i un cos decrèpit, amb la intenció de fer evident que “la vellesa també té bellesa”.

És només un tast del ventall de ficcions i la diversitat d’escriptures que inclou aquest volum col·lectiu, una mostra breu de l’amplària temàtica i la intensitat creativa que ofereix la narrativa valenciana actual.