Hi ha fantasmes que no es moren

En aquest temps que està de moda parlar de regeneració política, de radicalitat democràtica, de transparència i participació ciutadana, el Partit Popular i el PSPV estan negociant la possibilitat de mantindre com a Sindic de Greuges José Cholbi, un històric del PP, exfalangista i que continuaria sent-ho si Franco no s'haguera mort. No només això. Cholbi és Sindic de Greuges des de març de 2009, cinc anys: algú em podria dir que ha fet durant tot aquest temps? Per quins casos se'l recorda? Quins enfrontaments ha tingut amb el poder polític en la seua tasca de defensa dels ciutadans davant els abusos de l'administració? No pot ser que no en recordem cap. Amb la que ha caigut al País Valencià de 2009 fins ara, a què es deu haver dedicat el Sindic de Greuges José Cholbi si no li recordem ni un instant de protagonisme, ni una sola iniciativa que justifique el seu càrrec?

Del PP, amb tot el que sabem, no toca esperar ni un mínim gest que sone a democràcia o a honradesa, per tant no m'allargaré, però el que resulta inacceptable és que el PSPV puga entrar en “l'intercanvi de cromos” amb Cholbi de material a intercanviar. Estic disposat a oblidar que fa cinc anys, els socialistes li van donar els seus vots. No és senzill passar per alt aquell suport ja que només cal anar a treballs com el “Diccionari de polítics valencians 1810-2005” per recordar que Cholbi, que ara té 75 anys, per tant podria jubilar-se perfectament, començà la seua carrera política en la Falange (falangista condecorat), que fou professor d'allò que es deia Formación del Espíritu Nacional (traduït, adoctrinador de valors franquistes) i que va tindre alts càrrecs provincials en Alacant en el Movimiento Nacional (que vindria a ser el Partido de Franco, és a dir, l'únic). Després, mort el dictador, José Cholbi s'incorporà a la democràcia. No és estrany, igual que fou franquista quan no hi havia altra cosa, es va fer demòcrata quan tampoc tenia cap altra alternativa per seguir en les institucions. Curiosament en la seua biografia de la pàgina web de la Sindicatura, Cholbi comença la narració per 1983 quan entra com diputat a Les Corts però oblida tota la trajectòria anterior. Supose que serà per modèstia que no fa cap esment dels múltiples càrrecs i condecoracions que va guanyar en vida de Franco. En resum, que ja l'any 2009, no semblava el millor perfil per Sindic de Greuges, però el van escollir i el van votar.

Ara ja no hi ha excusa possible. La certa tolerància de la ciutadania front l'abús que representa un nomenament d'aquestes característiques, s'ha acabat. Per un demòcrata valencià, l'elecció de Cholbi és una vergonya absoluta, i ja n'hi ha prou. No ens hem recuperat de les classes de valencià d'Alberto Fabra i ja ens estan atacant amb un apòstol de la democràcia com José Cholbi. Massa bombes.

Entre polítics els costa molt posar-se creus més enllà de les batalles dialèctiques que no acaben mai en res. Hui per tu, demà per mi. Doncs, no. Ja està bé. Els socialistes no poden participar en la renovació del Sindic de Greuges perquè la tria és una burla. No es tracta de condicionar el suport a tal o qual cosa respecte de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, RTVV o el Consell Jurídic Consultiu. No. A Cholbi l'ha de retirar la seua falta d'idoneïtat pel càrrec, el seu passat i, fins i tot, els seus cinc anys de gestió invisible.

Les coses han canviat... i més que han de canviar. Els socialistes han de dir-li al PP que busque un altre candidat o, encara millor, buscar-lo entre tots. I quan dic tots, dic tots. Un càrrec com el del Síndic de Greuges, i anant com anem cap a la fi del bipartidisme al País Valencià, en una democràcia com toca, hauria d'implicar a Esquerra Unida i a Compromís. Aquesta hauria de ser la proposta del PSPV: no a Cholbi i entre tots. Més enllà del tema que ens ocupa, seria una lliçó de regeneració política i una primera prova de radicalitat democràtica.