Un Recurs per Salvar l’Horta

Poques vegades un informe jurídic intern ha sigut tan clar com el que va emetre la pròpia Advocacia General de la Generalitat Valenciana sobre el decret llei 4/2025, que modifica la Llei de l’Horta de València. I poques vegades un govern ha sigut tan negligent com per ignorar de manera tan flagrant l’advertiment del seu propi òrgan jurídic.

El text de l’Advocacia va ser contundent al seu dia: no hi havia “extraordinària i urgent necessitat” per legislar per via de decret llei una modificació estructural de l’Horta com la proposada. La justificació d’urgència basada en la DANA del 29 d’octubre de 2024 era inexistent o, com a mínim, inaplicable a la major part de les mesures aprovades, que, val a dir, ja estaven previstes en l’Avantprojecte de Llei de Mesures Fiscals per a 2025.

És a dir, que el govern valencià va aprofitar-se de l’emergència climàtica per colar una reforma estructural de l’Horta que ni era urgent ni tenia res a veure amb els danys causats per la barrancada. Per això, des de Compromís, amb el suport i l’impuls dels moviments socials i agraris, així com de representants públics dels Ajuntaments afectats, impulsàrem un Recurs d’Inconstitucionalitat contra aquesta reforma que el Tribunal Constitucional ha admès a tràmit. Sense dubte, una molt bona notícia per a l’Horta, per a la democràcia i per al dret ambiental i patrimonial valencià.

Durant mesos, el Consell ha repetit com un mantra que la Llei de l’Horta impedia fer les obres que haurien evitat els danys de la DANA. Però això no és cert. Ni la neteja de canyes ni les obres d’adequació de barrancs han estat mai bloquejades per la Llei de l’Horta, tal com han aclarit els catedràtics i professors d’enginyeria civil que han comparegut en les comissions d’investigació del Senat i de les Corts Valencianes.

El que ha paralitzat aquestes actuacions ha sigut la falta de voluntat política i l’austericidi aplicat pel PP entre 2012 i 2018 que fulminà inversions hidràuliques, el manteniment d’infraestructures, i la gestió territorial. Inversions que amb el PP fora del govern central s’han tornat a posar en marxa, però a un ritme massa lent. Aleshores, si el criteri tècnic i jurídic ja ha desmuntat el relat del Consell sobre la modificació de la llei de l’Horta, per què els valencians i valencianes hem de partir un Govern contrari a la legalitat i a la ciència?

Efectivament, el que ens hem trobat els valencians i les valencianes, encara amb el xoc de la DANA i la desesperació de saber que 228 persones han mort per una negligent gestió de l’emergència que encara no ha tingut cap repercussió sobre el seu principal responsable, és que la modificació d’esta llei no va dirigida a reparar danys ni a millorar la situació per tal de protegir la població. Ben al contrari, suposa desmantellar les proteccions de l’Horta construïdes amb anys de consens i esforç col·lectiu.

La modificació de la Llei de l’Horta suprimeix el Consell de l’Horta, obri la porta a nous usos urbanístics en sòl protegit i flexibilitza les regles que garantien la continuïtat d’un sistema agrícola, ambiental i cultural de valor incalculable, declarat com a “Regadiu Històric de l’Horta de València” i reconegut com a Sistema Important del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM) per la FAO.

En definitiva, 3.800 hectàrees d’àrea periurbana— al voltant un terç de la superfície protegida— que ara queden desprotegides per ser substituïdes per asfalt, camps de golf o qualsevol altra ocurrència turística que es considere oportuna, sempre que passe una avaluació ambiental que, amb la recent modificació legislativa en matèria d’intervenció administrativa ambiental (per cert, també aprovada com a Decre-llei), flexibilitza la possibilitat de traure endavant aquests permisos.

A més de l’ús indegut del decret llei, el Recurs d’Inconstitucionalitat denuncia altres vulneracions com ara el principi de jerarquia normativa, per modificar per via urgent un instrument com el Pla d’Acció Territorial i dinamització de l’Horta de València; la vulneració de drets en matèria ambiental i patrimonial; i la manca de participació pública i d’avaluació ambiental, contravenint fins i tot el Conveni d’Aarhus i la legislació europea.

El decret llei 4/2025 desnaturalitza els objectius de la Llei 5/2018 i substitueix la planificació territorial per simplificació administrativa al servei de l’especulació. Per tant, no és una resposta a una emergència, més bé és una condemna al desastre patrimonial, agrari i natural. És per això que el cas de l’Horta no només posa en joc un paisatge, una agricultura o una cultura mil·lenària. Posa en joc la credibilitat del nostre autogovern, de les nostres institucions i del sistema jurídic valencià.

Ens cal tindre una societat civil organitzada a tots els àmbits, com hem demostrat cada 29 de cada mes demanant la dimissió de Mazón arreu de tots els racons del País Valencià. I cal que continuem fent-ho a tots els nivells. La defensa pel territori mai no ha sigut una tasca fàcil però no podem defallir. Ens cal estar units; només així podrem, una vegada més, impulsar un canvi institucional que no falte al respecte a la ciutadania, sinó que la reconega com a protagonista del seu futur.