En la planta cinc, periodisme en oferta

“El Corte Inglés” ve a ser al periodisme el que Repsol a l'ecologisme. Per tant, que “El Corte Inglés” patrocine el darrer “Informe de la professió periodística 2013”, com així ha sigut, és com si Repsol patrocinara l’anuari de Greenpeace. En la portada de l’esmentat “Informe”, el famós triangle verd de la cadena de grans magatzems crida més l’atenció que el mateix títol de l’obra.

Ja sé que dedicar un article a la combinació de periodisme i “El Corte Inglés” és com entrar en un terreny minat però el patrocini en qüestió em sembla innaceptable, és un fet que parla de la indefensió del periodisme i de la voracitat de les grans empreses. La presència de “El Corte Inglés” darrere d’un treball sobre la professió periodística contamina de dalt a baix el contingut. Si els periodistes espanyols necessitem que una empresa com la referida pose els diners per poder fer un treball sobre l’estat de la professió és que la professió està pitjor que molt mal.

Algú recorda una roda de premsa dels responsables de “El Corte Inglés”? Una empresa de desenes de milers de treballadors, una de les més grans d’Espanya, com pot ser que no siga mai protagonista de la informació? Doncs perquè, a colp de publicitat, té comprats a tots els grans mitjans espanyols. “El Corte Inglés” es gasta cada any més de 130 milions d’euros en publicitat. Per això, l’empresa del triangle verd no és mai notícia. Estem davant un tauró de la censura informativa. En lògica empresarial serà un comportament impecable, però d’ací a patrocinar els estudis sobre l’estat del periodisme, hi ha un món.

Res se sap dels seus conflictes laborals, res es coneix de les condicions en les quals es treballa allà, res es diu dels seus últims acomiadaments en massa, ni es donen detalls dels seus resultats econòmics. Per als grans mitjans espanyols, “el corti” és intocable.

Qualsevol que tinga curiositat per saber el que passa en la referida empresa, no cal que perga el temps buscant a “El País”, a “El Mundo”, a la “Ser” o a “Onda Cero”. Tampoc és necessari que mire els mitjans públics. “El Corte Inglés” és un gran poder fàctic i les institucions li tenen més por que altra cosa.

A Canal 9, durant els anys de govern de Zaplana, hi havia un cap d’Informatius, de nom Pau Pérez Rico, que actuava de comissari del PP en els noticiaris de la cadena. Manipulava, censurava, amenaçava, perseguia… La Redacció va demanar en repetides ocasions la seva dimissió. Quan la situació de Pérez Rico a Canal 9 es va fer insostenible, el va fitxar “El Corte Inglés” i, des de fa uns anys, el seu cap de comunicació a València.

Un altre fet que pot il·lustrar el nivell de complicitats entre el poder polític i la gran cadena de magatzems, així com el seu compromís social amb la veritat, és que, quan en 2007 es va publicar el llibre “Zaplana, el braç incorrupte del PP”, l’obra només va durar uns dies en els prestatges de “El Corte Inglés”. El llibre va ser retirat immediatament “per ordres de dalt” i mai més el van reposar.

Només bussejant a internet es poden trobar dades i informacions que ens acosten al funcionament real de l’empresa. Només a internet se’ns explica com la direcció de la cadena de grans magatzems ha aconseguit que un parell de sindicats grocs controlen la majoria del Comité d’Empresa, la quantitat de sentències en contra que han patit per qüestions laborals o l’evident masclisme que hi ha en la promoció interna. Per exemple, només en internet ens podem assabentar amb un cert detall que el nou director general de “El Corte Inglés”, Dimas Gimeno, ha estat tres vegades candidat de la Falange Espanyola Independent en diferents eleccions.

Al remat, ja que és una evidència que el periodisme espanyol, considerat empresarialment, està venut a la gran cadena de magatzems, almenys ens podia quedar l’esperança que en l’àmbit professional no s’arrossegava cap hipoteca similar. Doncs bé, el patrocini de l’Informe de 2013 de l’Associació de la Premsa obliga a dubtar.

Si hi ha una empresa a l’estat espanyol caracteritzada per la seva opacitat, per la seva manca de transparència, és “El Corte Inglés”. Els seus clàssics edificis sense finestres són una metàfora perfecta del seu hermetisme. No sembla, per tant, la més adequada per posar-se al darrere d’un treball que pretén conscienciar sobre el valor del periodisme en una societat democràtica.

La pregunta final podria ser si jo defense que cal renunciar al patrocini de “El Corte Inglés” en un treball sobre l’estat del periodisme a Espanya. Doncs sí, la resposta és que sí, que és un peatge massa alt. No dubte que es necessiten diners per fer un informe com el que ens ocupa, que està ple de dades del màxim interés, però em sembla que el finançament s’hauria de buscar lluny dels grans poders econòmics i més a prop d’institucions públiques, siga mitjançant convenis amb facultats de periodisme o similar. A més, en la redacció d’un treball així, la implicació voluntaria dels mateixos associats pot rebaixar-ne els costos. Més enllà de com pagar un document com aquest, i això ja és entrar en el camp d’allò que ara està de moda anomenar “altra forma de fer política”, em sembla que seria molt bo que aquests diners que, per exemple, “El Corte Inglés” dedica al mecenatge, arribaren als poders públics en forma d’impostos. Després haurien de ser les institucions qui, de forma transparent i objectiva, els gestionaren per facilitar l’elaboració de treballs com ara “l’Informe de la professió periodística”. Quan veig el de 2013, i tope amb el famós triangle verd, no puc evitar la sensació que em poden vendre que ja és primavera quan encara estem en ple hivern… i això en periodisme està molt lleig.