Pose un delegat del Govern en sa vida

Vaja per davant la sorna. Elegir un delegat o una delegada del Govern com a candidat electoral resulta una operació electoral rentable per als partits centralistes. Especialment, per als conservadors. A casa nostra tenim l´exemple, molt gràfic, de Paco Camps. A Madrid, ara, destaca la tournée de Cristina Cifuentes pels platós de la TDT Party.

Els delegats del Govern s´aprofiten, debades, de la campanya d´imatge que el càrrec suposa. Es fan coneguts entre el gran públic. Poden tindre mancances i defectes a manta, però, davant certa part de l´electorat, estos resten amagats darrere d´operacions mediàtiques que solen comportar l´aplaudiment general. Sense massa anàlisis: extrema esquerra, extrema dreta (disculpes per les etiquetes imprecises, són per a què l´audiència general les entenga), delinqüents... Tots en el mateix cabàs (com assenyalaven els mítics epígrafs d´elementos subversivos i vagos y maleantes) i amb bona cosa de càmeres, com si les detencions foren exposicions de caps de porc senglar després d´una cacera.

Tampoc vull entrar en les qüestions de fons, en estos casos, perquè no tinc vocació d´advocat del dimoni. Són les formes i la desproporció les que, a sovint, fan més que sospitar d´estos desplegaments. Total, ningú protestarà per esta gent, han de pensar...

Així que amb unes quantes rodes de premsa triomfalistes al costat dels nous portaveus dels cossos i forces de seguretat (que ja no tenen les cares de pocs amics dels uniformats de gris o marró) ja has fet cèlebre entre els espectadors al candidat de tanda. A més a més, estos impactes televisius apareixen, sobretot, en la primera cadena, l´única pública dels territoris maltractats i marginats, com el valencià. L´efecte, per tant, es multiplica.

I seguim parlant d´actituds neocolonialistes. Esta passió pels delegats del Govern arriba just quan des dels partits centralistes es culpa de tots els mals endèmics i gastos de l´Estat a les autonomies. Tot i això, pels del PP i Ciutadans no hem de patir, les necessiten per a què els seus no passen fred. Els d´UPyD sí que haurien recentralitzat l´Estat en un sentit jacobí, però eixe experiment rosigualdo ja no el vorem.

Els mantenidors del virreis moderns, d´una altra banda, no qüestionen, premeditadament, el caràcter prescindible i parasitari de l´Administració perifèrica de l´Estat (a la qual s´adscriuen els delegats del Govern). Ni les decimonòniques Diputacions Provincials (les funcions de les quals podien repartir-se, a mitges, autonomies i mancomunitats, que per a això estan...), que sobreviuen a qualsevol crisi que pose en dubte la seua necessitat, com les panderoles als cataclismes. Ecosistemes viciats que han produïts criatures com Carlos Fabra i José Luis Baltar.

I acabem amb una visita a l´hemeroteca per a recordar que va ser UV el partit que aconseguí, en 1988, l´aprovació de la proposta de resolució per a què el Consell demanara al Govern central la desaparició dels governadors Civils.

Enhorabona retroactiva. Desafortunadament, després vindrien els delegats del Govern.

Etiquetas

Descubre nuestras apps

stats