Psicologia de l'exclusió

Diuen que sobren persones a Espanya. Més o menys, uns huit milions d'éssers humans. Els molesta que hagen nascut en altres parts del món, parlen un altre idioma o professen una fe distinta a la majoritària, com si dormir la migdiada o menjar croquetes fora un deure nacional. Una pregunta, qui treballarà l'horta de Torre-Pacheco?

Potser el més cridaner d’aquest disbarat és que no és nou, ni original. Fa quasi un segle que la ciència psicològica estudia els comportaments racistes, la teoria del prejudici o de la identitat social. Podríem anomenar-la una ‘psicologia de l'exclusió’ que explicaria els discursos d'odi que sobrevolen aquesta època de crisi, alimentats per falsedats i polítics enfadats amb un món en constant canvi.

Especialment després de la Segona Guerra Mundial i l'holocaust nazi, estudis pioners com els de Gordon Allport o Theodor W. Adorno i la personalitat autoritària, van establir les bases per a entendre aquests comportaments irracionals, inhumans i violents contra el diferent. Per cert, un rebuig que milions de migrants espanyols també van patir a la França, Suïssa o Alemanya en els anys 60, o durant l'eixida del Regne Unit de la Unió Europea en 2016.

Allport, per exemple, plantejava que la categorització, un procés cognitiu fonamental, explica l'origen dels estereotips grupals, diferenciant l'afinitat pel 'nosaltres' de l'hostilitat cap al 'altres'. En aquest marc, la filòsofa Adela Cortina aporta el terme 'aporofòbia', és a dir, la por específica cap a les persones pobres, culpables de la seua condició i, per tant, de la seua discriminació.

Aquesta forma esbiaixada de pensament es fonamentaria, entre altres, per la tendència a acceptar només la informació que confirma els nostres estereotips, ignorant qualsevol evidència contrària, un exemple seria atendre únicament notícies que reforcen les nostres creences xenòfobes. A més, solem jutjar el comportament d'uns altres per les seues característiques personals i no tant pel seu context. El clàssic “no es volen integrar”, que ignora les barreres lingüístiques, acadèmiques, els guetos urbans i la precarietat laboral.

Recorde una campanya de l'Institut de la Joventut: 'L'intolerant necessita la teua ajuda. No li discrimines’. Necessitem crear espais d'integració, entorns comunitaris de convivència, normalitzar la diversitat cultural, visibilitzar i fomentar l'intercanvi entre diferents. Oportunitats, participació i representació. L'odi es combat amb dades, enfront de faules, lleis justes i consciència social.

Ara, això de que fons d'inversió estrangers compren blocs i et tiren del barri per a fer pisos turístics, un altre dia.