La reconquesta urbana de Joan Olmos

No conec ningú que haja dedicat tant d’entusiasme i reflexió al debat sobre l’ús de l’espai públic de la ciutat com Joan Olmos. No per casualitat va fer de l’urbanisme la seua professió i l’objecte de la seua mestressa universitària. Però a més, gràcies al seu infatigable activisme ciutadà i a l’esforçada presencia pública -pròpis de qui veritablement creu en el que defensa-, hem pogut superar la nostra tradicional ignorancia sobre la ciutat de València, la que Joan tant s’estima i que ha diseccionat amb el bisturí expert de l’urbanista gràcies a una desbordant i ben documentada erudició.

Després d’anys seguint les aportacions que feia en colaboració amb el col·lectiu Terra Crítica, ara les peces del trenacaclosques han composat una magnífica visió panorámica al seu llibre més recent: La reconquesta de l’espai públic. València, els nostres carrers i les nostres places. Un llibre d’un disseny gràfic espectacular, que compta amb la colaboració d’una quinzena d’especialistes i un impresionant aparell iconogràfic històric i actual.

Reflexions actuals, articles de premsa, magnifiques il·lustracions, ofereixen un llibre preciós en l’estètica, en l’ètica i en l’argumentari. Perquè quan un mestre de l’urbanisme parla amb experiència i alçada intel·lectual, amb coneixement tècnic i voluntat de diàleg, sense altre interés que la defensa de la ciutat com espai públic de vida amable, de goig i benestar, el resultat ha d’ésser una obra encoratjadora. La València que Joan Olmos presenta, analitza i debat és una ciutat que paga la pena viure, cuidar, gaudir i estimar, malgrat tots els alts i baixos, destruccions, errades i malifetes del passat.

I precisament la seua desbordant reflexió es dona en un moment especialment crític, quan el model de mobilitat està en un procés de canvi, debat obert i postures contraposades. Quan la centrificació i l’economia turística expulsa la gent de certs barris, quan l’evolució natural està orientada pel comerç i el negoci, més que per la salut, la vida al carrer i el veïnatge.

Les reflexions de Joan Olmos sobre les places i els mercats, sobre les zones verdes i els espais passetjables, l’equilibri necessari entre les diversos usos i funcions que acompleix l’espai urbà, són una lliçó inestimable per a qualsevol ciutada que aspire a tenir consciència de la ciutat on viu. Un cop més, l’urbanista savi i generòs ens ajuda a comprendre i posar en valor les infinites bondats d’una València digna de ser estimada, la seua València, la que fou, la que és i la que podría arribar a ser.

Etiquetas
Publicado el
2 de marzo de 2020 - 10:19 h

Descubre nuestras apps

stats