Respectem i estimem l’escola pública

Amb el rerefons i l’excusa del procés d’independència català, al País Valencià es produeixen i es permeten tota mena d’abusos dialèctics i físics; només cal recordar la patuleia de l’extrema i no tan extrema dreta traient a passejar els punys americans el 9 d’Octubre passat.

Els abusos físics, esperem, seran sancionats com a delictes d’odi i als Yomus i Cia. detinguts per la policia se’ls aplicarà el Codi Penal amb una sanció administrativa posterior de fins 30.000 euros –que serà el que més mal els farà–. Per a un altre article queda pendent la impunitat amb què aquests neonazis actuen i han actuat des que va acabar la dictadura.

Els segons abusos també són igualment preocupants, perquè poden obrir una crisi en la comunitat educativa despertant uns fantasmes que per aquestes terres no havien existit mai. Em referisc a les acusacions sobre adoctrinament fetes pel PP i la Federación Provincial Gabriel Miró (una associació de mares i pares de les comarques del sud) contra l’educació pública valenciana.

Deia el cap de setmana passat la responsable d’Educació del PP, Beatriz Gascó –exdirectora general d’Innovació, Ordenació i Política Educativa en la legislatura passada– que l’escola pública valenciana adoctrina. I demana al president de la Generalitat, Ximo Puig, que retire de la Conselleria d’Educació “els nacionalistes” davant “els molts antecedents d’adoctrinament que han anat succeint-se durant els dos últims anys en els centres educatius de la Comunitat Valenciana”.

Com pot ser que s’adoctrine ara els xiquets valencians? Els mestres i el programa educatiu són els mateixos que fa 25 mesos quan Gascó dirigia el departament teòricament adoctrinador. Per cert, el 60% del temari marcat pel Ministeri d’Educació per a tot l’Estat.

O deu ser que l’exdirectora general coneix informació sobre el funcionament de les escoles que la resta dels ciutadans no sabem? Potser el PP, en els seus 20 anys al capdavant de les successives conselleries d’Educació ho va fer? La llibertat de càtedra de cada professor impedeix qualsevol intent per part de l’Administració d’adoctrinar de manera generalitzada.

L’altre estilet que ha tret a passejar l’adoctrinament a les escoles és la FAPA Gabriel Miró del Baix Segura (posteriorment assumida per Covapa) arran de la distribució d’una agenda on apareix un mapa del domini lingüístic català. La vicepresidenta d’aquesta entitat assegurava que tenia “queixes de mares i pares perquè s’incita a parlar en català i es restringeix el castellà”. No era la primera volta que aquesta entitat atacava la gestió de l’educació pública. Fa uns mesos va acusar el conseller Marzà de “fanàtic” perquè “el seu propòsit és només preparar les pròximes generacions per a la seua adhesió als Països Catalans”.

Aquests atacs contra l’educació pública contrasten amb les nul·les referències a les escoles religioses concertades, és a dir, que es gestionen amb diners públics. Per què en aquest cas no parlen d’adoctrinament? O és que el temari entre les distintes educacions no és el mateix? Aquest ensenyament suposa aproximadament el 20 % de la Primària i la Secundària d’arreu del País Valencià. Però en aquest cas ningú no assenyala adoctrinament.

Mares i pares de les comarques del sud i Partit Popular, paren de despertar fantasmes i de tirar fem damunt del treball de totes i tots els mestres valencians. Posar l’educació enmig de la polèmica política amb mentides soscava la seua credibilitat. Perquè sempre hi ha qui se les vol creure.

PS: Una dada sobre Catalunya: a les proves de competència, un 37,2% dels alumnes tenen un nivell mitjà-alt de català. En castellà, un 38%. Més ciència i menys demagògia.