La ministra al rescat

La líder socialista aposta per salvar el pacte lingüístic valencià

Morant aporta des del Govern el suport a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua que soscava Mazón 

L'agenda de la ministra de Ciència, Innovació i Universitats, Diana Morant, preveu per al divendres en què es publica aquesta newsletter inaugurar a primera hora a Villena el segon Fòrum Municipalista sobre el Corredor Mediterrani que organitza elDiario.es i, a mitjan matí, en la seu de Sant Miquel dels Reis, assistir a l'acte d'obertura de curs de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Morant ja va presidir l'acte d'inici del curs 2024-2025 de la institució, fa just un any, però aquesta vegada adquireix un significat especial la seua presència, ja que la ministra i secretària general dels socialistes valencians ha eixit al rescat de l'organisme estatutari.

Ho va anunciar fa unes setmanes durant un esmorzar informatiu del Fòrum Europa: “Davant un Partit Popular que l'ataca, el Govern d'Espanya i els socialistes protegirem el valencià amb fets”. I ho va confirmar el Consell de Ministres del passat 7 d'octubre, que va aprovar un decret que destina 198.000 euros a l'AVL entre altres entitats relacionades amb la recerca, la cultura i el coneixement.

Després d'enumerar agressions al valencià per part del Consell que presideix Carlos Mazón, rendit a les exigències de Vox, com rebutjar que s'use al Senat i oposar-se al fet que puga usar-se al Congrés i al Parlament Europeu; intentar excloure la ciutat d'Alacant de les zones considerades valencianoparlants; “perseguir el valencià en l'ensenyament, retirant recursos i dividint la comunitat educativa”, i asfixiar econòmicament l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, la ministra i líder del PSPV-PSOE va anunciar la subvenció directa de prop de 200.000 euros a la institució normativa “per a garantir el seu funcionament en el que queda d'any, tot donant continuïtat a projectes fonamentals de recerca, publicació normativa i modernització tecnològica”. I va afegir: “Vull deixar-ho clar, és el primer pas d'un compromís ferm. A partir de l'any que ve la subvenció serà de 330.000 euros anuals”.

En el marc de l'anomalia en què s'ha convertit aquesta legislatura, amb un president de la Generalitat tan dissolvent com Carlos Mazón, capaç d'arremetre de la mà de l'ultradreta contra conquistes civils de la importància del pacte lingüístic, consisteix en alguna cosa més que un gest a favor de la conciliació en matèria identitària tan delicada el moviment que ha dut a terme Diana Morant, el partit de la qual es va implicar en el seu moment, no sense reticències de sectors significats, juntament amb representants del món de la universitat, la cultura i el valencianisme, en el procés que va donar lloc a la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua a finals del segle passat, i en el seu reconeixement com a institució de la Generalitat en l'Estatut d'Autonomia mitjançant la reforma de l'any 2006.

L'AVL, tal com ha recordat la presidenta, Verònica Cantó, “va ser el resultat d'un pacte per a sostraure el valencià del debat partidista”, amb Eduardo Zaplana com a cap del Consell. I l'intent de revertir-lo és “un brindis al sol”, atés que es requereixen majories qualificades de tres cinquens en les Corts Valencianes. És trist que hagen de recordar-se aquests extrems a Mazón, qui, no content amb assumir l'exigència de Vox de retallar els fons destinats a la institució encarregada de vetlar pel valencià, va anunciar en el recent debat de política general la intenció de reformar-la i canviar-li el nom per a encoratjar el secessionisme lingüístic.

Un assumpte, el del secessionisme lingüístic, del qual no ha acabat mai de desprendre's el PP indígena, malgrat que l'assumpte està molt clar: li diem valencià, però no és un idioma diferent del que en altres territoris es denomina català. Ja en la llei de creació de l'AVL del 1998 s'assenyala que “el valencià, idioma històric i propi de la Comunitat Valenciana, forma part del sistema lingüístic que els corresponents Estatuts d'autonomia dels territoris hispànics de l'antiga Corona d'Aragó, reconeixen com a llengua pròpia”. I recordava en aquest diari el periodista Sergi Castillo, autor d'un llibre i d'una tesi doctoral sobre la creació i el desenvolupament de l'Acadèmia, que en 2006, quan la institució va ser inclosa en l'Estatut, amb Francisco Camps com a president de la Generalitat, ja s'havia aprovat el dictamen (que havia tornat a alçar malestar en certs sectors del PP) en què es reconeixia, com sempre ha sigut una obvietat en àmbits científics i culturals, que la “llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que comparteixen les comunitats autònomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d'Andorra. Així mateix, és la llengua històrica i pròpia d'altres territoris de l'antiga Corona d'Aragó (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l'Alguer i el departament francés dels Pirineus Orientals)”.

Apuntava Castillo que “Mazón tracta de reobrir ferides sobre el valencià tancades gràcies a gent del PP”. Potser perquè la llengua pròpia del país constitueix, per a ell i l'equip que ha instal·lat en la Generalitat, a diferència del que ocorria amb aquells dirigents de la dreta que es van implicar en el pacte lingüístic, un mer element folklòric, quan no una molèstia. No hi ha lleialtat lingüística alguna en el president ni en el seu conseller d'Educació, José Antonio Rovira, ni tan sols un respecte que supere el càlcul manipulador a curt termini. Aquest estiu, més de 300 escriptors van firmar un manifest en suport de l'AVL davant les “agressions” al valencià, en què acusaven el Consell de Mazón d'arraconar la llengua. Els escriptors alertaven contra declaracions i mesures polítiques que fomenten la percepció del valencià com una llengua “problemàtica”, la qual cosa n'accelera l'abandó social.

Aquesta mateixa setmana, l'escriptor Ferran Torrent ha fet pública la renúncia al Premi de les Lletres Valencianes que li va atorgar la Generalitat l'any passat. En la carta de renúncia, el novel·lista indicava que en rebre-lo de mans de Carlos Mazón, “encara volia creure que aquell reconeixement formava part de certa normalitat política i cultural que, malgrat els avatars, podia mantindre viva una dignitat institucional”. Torrent, la casa del qual va patir els efectes de la inundació de la dana del 29 d'octubre de 2024, li recrimina a Mazón en la missiva: “El diploma que vosté em vaig lliurar se'l va emportar la riuada. I, potser, aquell presagi va ser suficient: probablement, ja sabia l'aigua desfermada que el premi era paper mullat”.

La versió en valencià d'elDiario.es

Les notícies sobre la política de la Generalitat en relació amb el valencià, juntament amb altres informacions polítiques, col·laboracions de caràcter cultural i articles d'opinió, es publiquen en la versió en valencià d'elDiario.es. La pots llegir ací.

També pots seguir-nos en Telegram, Bluesky, Instagram, Tik Tok i el canal de WhatsApp.