El Sr. Roig Pla ven el PSPV a Mercadona
No, no m’he enganyat. El titular és contradictori i confús perquè vull parlar de contradiccions i confusions. Ja sé que aquell bisbe nascut a Cocentaina, ara bisbe a Alcalà d’Henares, que va dir un dia que quan els gais van als clubs nocturns d’homes troben l’infern, “os lo aseguro”, ja sé que aquell senyor es diu Reig Pla i no Roig Pla. No pretenc parlar d’ell. A qui vaig a referir-me és a Juan Roig i a Joan Ignasi Pla. Vull parlar dels dos. I, també, de com dir una cosa i fer la contrària, oferir una imatge i actuar al revés, viure en la permanent contradicció pot dur a resultats diferents segons parlem d’empresa o de política.
El propietari de Mercadona, Joan Roig, és un curiós filantrop de si mateix que es presenta com un empresari abocat a repartir beneficis amb els seus treballadors però que, tot i això, ha aconseguit, segons la revista Forbes, ser el segon home més ric d’Espanya amb un patrimoni de prop de 6.000 milions d’euros... No està malament. Marge per a repartir un poc més sí que sembla que tinga.
Aquesta setmana Roig, que defensa que s’ha de treballar com a xinesos, anunciava que Mercadona apostaria per l’agricultura de proximitat perquè, reconeixia, refiar-se de les explotacions intensives de l’altre costat del món no li ha eixit a compte. Afegia Roig que “per això hi ha vuit botiges de fruita al costat de cada Mercadona”. Que han d’acabar tancant no ho ha dit, només ho deu haver pensat. Aquesta vegada la contradicció de Roig, i és molt important, rau en què al mateix temps que defensa l’agricultor de l’Horta (per entendre’ns), el renya i li diu que “s’ha d’obsessionar amb la productivitat”. Doncs, no, el valor de l’agricultura de proximitat no és la productivitat, no és el preu; és la qualitat i la sostenibilitat. Pretendre fer treballar als agricultors de casa nostra com si foren xinesos és no entendres res. La clau dels xinenos és la quantitat i això ja hem vist que a Roig, almenys en fruita, verdures i similars, no li ha anat bé.
Roig és una contradicció amb cames però tot el món li riu les gràcies. Que un empresari reconega públicament que s’ha equivocat, com Roig en això de la fruita, és una cosa que no té cap valor més allà del personal. L’autocrítica és útil socialment si la fa un gestor públic, ja que les víctimes dels seus errors són els ciutadans. Quan l’error el que comporta és que l’empresari deixe de guanyar uns determinats diners és cosa seua, ja s’ho farà.
Els comportaments que sí que tenen conseqüències socials directes són els dels polítics. En aquest sentit, la recent incorporació de qui fora secretari general del PSPV, Joan Ignasi Pla, a una empresa privada de gestió sanitaria, Gesmed, és significativa. Si el líder del partit que s’ha oposat a la privatització que el PP ha fet de la sanitat valenciana acaba de directiu d’una de les empreses que rep les concessions de la Generalitat alguna cosa falla. Fa uns anys, els socialistes van acusar el govern de Camps d’afavorir concretament Gesmed i ara Pla, el seu líder no fa molt, acaba en aquesta empresa. No és fàcil de pair. Com tampoc ho era que el PSPV promoguera a Pla al Consell Jurídic Consultiu quan no complia, ni de lluny, amb els anys d’exercici com advocat que reclamava la institució. En política, i pel cantó dels progressistes, a diferència del cas de Mercadona, la gent no s’empassa rodes de molí. En el comerç, si baixes el preu, la clientela t’ho perdona quasi tot; en política això no val. Les contradiccions del PSPV porten dues dècades (o tres) hipotecant la possibilitat d’una alternativa per l’esquerra. La llògica mercantil, la que no es preocupa ni de l’exemple, ni de la transparència, ni de la coherència, és de dretes i quan els partits d’esquerres l’apliquen, la caguen. Amb perdó.