Tombem murs

Esta setmana m’he reunit, juntament amb altres 5 regidors de l’Ajuntament de València amb veïnat i col·lectius ciutadans del barri de Natzaret. La trobada es feia en el marc de l’Estratègia Integral de Participació que durant este mandat hem posat en marxa als barris d’Orriols, Benimaclet i Natzaret, 3 barris “allunyats” del centre de València que, històricament havien viscut “aïllats” no només físicament, sinó també aliens a la presa de decisions que es prenien a l’Ajuntament. Des de 2015 vam planejar un model de cogestió entre el veïnat i l’administració en la presa de les decisions municipals que afecten el present i dissenyen el futur per a estos barris. M’agradaria parar-me un instant per a parlar de Natzaret.

Natzaret és un barri que mols veïns de València no coneixen, històricament desconnectat pel transport públic urbà, estigmatitzat i amb un greuge tan notable com va suposar la pèrdua del seu paisatge marítim per l’ampliació del Port.

Per això el 14 de gener passat va ser un dia històric per al barri de Natzaret, per la signatura d’un nou conveni entre l’administració municipal i l’Autoritat Portuària, que fa passar pàgina d’una història certament obscura. Per primera vegada en molts anys, l’Ajuntament de València parla de tu a tu al Port per la defensa dels interessos de la ciutat. Només cal fer una ullada al passat per a comprovar-ho.

 

El 19 de Maig de 1986, fa més de trenta-dos anys, l’aleshores alcalde de València i el President del Port de València signaren un conveni sobre l’ordenació urbanística de l’entorn portuari i la seua relació amb la ciutat. A partir d’este conveni es realitzà l’ampliació del Port amb la consegüent desaparició de la platja de Natzaret i de tot el seu entorn.

El nou conveni signat enguany contempla nou actuacions encaminades a compensar i pal·liar les greus afeccions que suposava l’ampliació del Port per als barris Marítims. Algunes d’estes actuacions, especialment les referides a la zona Nord del Port s’han anat realitzant al llarg d’estos trenta-dos anys.

Menys sort han tingut en este període les actuacions referides al barri de Natzaret. Les compensacions a este barri, el més perjudicat de tots per la pèrdua de la platja, o s’han fet amb una profunda desgana i malament o senzillament no s’havien plantejat realitzar-se fins a hui. I el 14 de gener d’este 2019, trenta-dos anys després de la desfeta per a Natzaret, hem signat un nou conveni i hem derribat simbòlicament un mur. El mur que impedia el pas de la gent de Natzaret a un futur parc de 86.000 m en el terrenys de l’antiga fàbrica de Moyresa que tants maldecaps donà al barri per la seua contaminació.

La caiguda del mur és el símbol de l’acord entre l’Ajuntament i l’Autoritat Portuària pel qual es cedeixen estos terrenys per al futur Parc de Desembocadura, un gran parc com el de Capçalera que ha de ser el final de tot el parc del riu, vertadera artèria verda de la ciutat. Amb este acte volem resarcir un barri que ha estat massa oblidat pels distints governs de dreta. No deixa de ser curiós que un govern progressista siga el que dona compliment a uns acords de fa tant de temps.

És voluntat tant de l’Ajuntament com del Port que este acte es traduïsca ràpidament en una millora de les condicions de vida de la gent de Natzaret, que puguen disfrutar del mateix de seguida. Amb este motiu el Port farà la tasca de desbrossament i portada de l’aigua de reg, l’Ajuntament realitzarà el camins, així com les obres d’unes instal·lacions esportives biosaludables. A la vegada, es planificarà entre Ajuntament i veïnat una plantació popular d’arbres coherents amb el disseny del nou Parc de Desembocadura. A partir d’ahí, caldrà iniciar el concurs d’idees per a seleccionar el projecte de parc: un parc modern, obert als usos ciutadans i que aporte una dignitat que el veïnat de Natzaret mai ha perdut. Una zona verda elegant, com el nou Parc Central de València que hem fet possible durant este mandat.

Amb aquestes actuacions i les de la futura instal·lació esportiva, aconseguirem crear una transició fonamental entre la zona portuària i les seues activitats quotidianes, i el barri de Natzaret, de forma que la pèrdua d’aquella platja que els veïns i veïnes encara recorden, es veja compensada, almenys parcialment, per unes instal·lacions que milloren significativament la seua qualitat de vida.

És evident que un gran parc adequadament dissenyat i executat té tot el sentit en un barri per a gaudi dels seus ciutadans. També ho és que una instal·lació d’este tipus no té cap sentit que siga propietat d’una instal·lació portuària. Els ports tenen una funció molt clara, que no és, lògicament, la gestió de les zones verdes urbanes. Per això, en el seu moment ens haurem de plantejar les mesures perquè el sentit comú impere en la propietat del mateix mitjançant una revisió de la delimitació dels espais i usos portuaris.

Però hui hem aconseguit que el dret d’ús del parc siga una realitat ciutadana. Després de 32 anys i de massa promeses incomplides per a la ciutadania, anem tombant els murs.

*Joan Ribó, alcalde de València